Tracem el semblant biogràfic de qui fou el primer alcalde de la Segona República. Militant des de la seva joventut en el Círcol Republicà Federal i seguidor de les doctrines de Pi i Margall, fou fundador d’una nissaga de quatre generacions de fabricants tèxtils.
Salvador Ribé García va néixer el 14 de febrer de 1872 a Centelles (Osona) en una família treballadora. Molt jove s’instal·là a Sabadell per treballar en el tèxtil. A banda de destacat polític republicà federal, va ser el fundador d’una nissaga de fabricants. Cassat amb Maria Anfruns Vallribera, va tenir cinc fills: Josep, Salvador, Feliu, Genís i Joan. La família residia al carrer Calderón, 117, sempre oberta a amics i companys.
Salvador Ribé inicià les seves activitats industrials l’any 1913 amb la producció de llanes regenerades. Al 1917 afegí la filatura de carda amb 1.060 fusos que al 1935 ja eren 3.650. A més, els seus fills crearen empreses tèxtils a l’Argentina. L’any 1939, l’empresa passà a mans del seu fill Josep Ribé Afruns que es mantingué al vapor de l’Esmolet fins el 1967, quan es traslladà al carrer Martí Trias. Un altre fill, Salvador, va constituir una nova empresa de filatura de carda al 1947, a la Creu Alta, sota la denominació de Hilaturas Salvador Ribé, que absorbí l’empresa del seu germà Josep quan aquest va morir el 1971. Anys més tard, al 1977, la companyia es transformà en Salvador Ribé SA especialitzat en filatura de qualitat per a gènere de punt. La tercera generació, representada per Miquel Ribé Piqué, la reconvertí en la societat limitada Hilaturas Ribé SL. La quarta generació amb els germans Miquel, Àlex i Salvador Ribé Muntañola, castigada durament per la crisi al 2002, inicià al 2007 els tràmits per tancar l’empresa.
Republicà federal
Com escriu, el seu biògraf, Ricard Simó i Bach, s’afilià de molt jove al Círcol Republicà Federal (CRF), la Catedral Republicana del Vallès, i “fou un fervent admirador i seguidor de les doctrines polítiques de Pi i Margall”. Al Círcol va estrènyer relacions d’amistat amb el jovent republicà federal com Jaume Xercavins, Joan Torras i Serra, Jaume Ninet Vallhonrat (el seu primer tinent d’alcalde), Joan Mora Adserà, (que seria diputat al Parlament de Catalunya), Josep Soley, Francesc Tomàs, Joan Morral, Emili Tintó, Magí Marcé Segarra (l’alcalde que el succeiria), Joan Puig i Pujol, Josep Centellas, Joan Ferret (diputat federal a Corts), Joaquim Hutesà, Ramon Jou, Jaume Torrella, Arcadi Badia o Joan Miralles, entre d’altres.
A les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, Salvador Ribé, fou elegit regidor en la candidatura del CRF que assolí una amplia majoria de 9 regidors, enfront els 4 dels partits de dreta catòlico-monàrquica i unionista. Com a regidor es significà votant en contra de la subvenció municipal als Escolapis i per presentar una moció, el 9 de novembre de 1909, per demanar justícia i clemència pels presos i detinguts a la Setmana Tràgica.
Andreu Castells explica com, en aquell període, el CRF estava travessat de contradiccions entre federals i radicals o lerrouxistes, en la qüestió nacional, i entre els partidaris d’un republicanisme moderat d’ordre i els qui giraven cap a l’obrerisme, en l’eix social. L’historiador ubica a Ribé com proper als radicals i a posicions conservadores amb Bielet Alguersuari, “Salvador Ribé -escriu- que durant la guerra europea muntarà un assortiment tèxtil i que serà el primer alcalde de la Segona República, formava equip amb Sagrera, un hàbil manyà burgès”.
La proclamació de la República
A les decisives eleccions municipals del diumenge 12 d’abril de 1931, que desembocarien en la proclamació de la Segona República dos dies més tard, es presentaren a Sabadell tres candidatures. La Coalició d’Esquerres Republicanes agrupava al CRF, el Círcol Federal de la Creu Alta, els lerrouxistes de Fraternitat Republicana Radical, Casal Català Republicà i Centre Radical Català, proper a Estat Català de Francesc Macià, que serien l’embrió d’ERC a Sabadell. Aquesta llista va obtenir el 70 per cent dels vots i la majoria absoluta al Consistori.
Les dretes es presentaren sota la denominació de Candidatura Catalanista, vertebrada per la Lliga Regionalista, amb el suport del Centre Català i l’Acadèmia Catòlica, que va obtenir el 27,7 per dels vots i 11 regidors dels 33 que formaven la Corporació Municipal. Finalment, els comunistes heterodoxes del Bloc Obrer i Camperol (BOC), amb l’1,9 per cent dels sufragis es quedaren sense representació.
El matí de dimarts, 14 d’abril de 1931, en mig d’una gran expectació, arribaven a la ciutat les notícies que a Barcelona s’havia proclamat la República. A les quatre de la tarda, els regidors republicans electes, escortats per una delegació de la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) amb Josep Moix al capdavant, ocuparen l’Ajuntament, mentre la gentada que omplia la plaça cantava la versió d’Anselm Clavé de La Marsellesa. A corre-cuita s’havia penjat la pancarta amb el rètol Visca la República. Des del balcó, Jaume Ninet Vallhonrat, en nom dels regidors republicans, va pronunciar un breu i abrandat discurs on demanà a la ciutadania seny i col·laboració per afirmar la República amb el major ordre i garantia. Sabadell fou la segona ciutat catalana en proclamar el nou règim. A la casa consistorial foren eliminats els símbols de la monarquia com ara la placa dedicada a Sardà i Salvany al saló de plens que fou destruïda a cops de martell.
Tot seguit es formà una manifestació espontània, precedida per la bandera republicana dels radicals, que va recórrer la ciutat cremant els retrats de la família reial. les banderes monàrquiques i alguns fitxers policials. La marxa finalitzà amb l’assalt al Billar-Club, seu oficiosa de la Unión Patriótica, el partit únic de la dictadura de Primo de Rivera.
Ribé versus Ninet
Mentrestant, els regidors republicans, hissada la bandera republicana, acabada de confeccionar, i la senyera catalana, procediren a la constitució de l’Ajuntament provisional. Segons el testimoni de Ramon Jou, aleshores membre del comitè polític del CRF, recollit per Castells, s’obrí un debat a la direcció dels federals sobre qui havia d’ostentar l’alcaldia. Això va retardar un parell d’hores la proclamació de la República. Per la seva trajectòria, especialment pel seu paper destacat en el soterrament dels Ferrocarrils de Catalunya, Ninet semblava el més indicat. D’altra banda, com un dels majors contribuents del municipi, Ribé havia rebut la invitació a ser regidor de l’Ajuntament a la Dictablanda (1930), que va acceptar amb el permís del comitè polític del CRF i on va tenir una notable actuació a l’aconseguir l’expulsió de l’Ajuntament del carlí Enric Sarradell, d’ominosa notorietat per les seves accions repressives als anys del de plom del pistolerisme i a la dictadura primorreverista.
Possiblement, pesés entre els edils republicans la imatge moderada, d’industrial republicà i progressista, allunyat de radicalismes de Ribé, en contraposició a l’orientació més esquerrana de Ninet. Per mantenir els equilibris interns s’acordà que Ninet fos nomenat primer tinent d’alcalde. En qualsevol cas, això generà en aquest una gran frustració, malgrat ser compensat pel nomenament, el 3 de maig, com governador civil de Terol. Va durar poc en el càrrec. Després de dimitir, el 14 d’agost de 1931, fixà la seva residència a Barcelona, es va donar de baixa del CRF i s’afilià al Partido Republicano Radical (PRR) de Lerroux. Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, fou nomenat delegat-gestor del Sindicat Vitícola de Martorell, on fou assassinat per les Patrulles de Control republicanes el 25 d’agost de 1936.
Els primers acords de l’Ajuntament provisional foren destituir al secretari, Pasqual Salichs, que havia estat alcalde la Lliga, desarmar el Sometent i enganxar a les cantonades la següent proclama:
“Ciutadans,
Aquesta tarda els regidors republicans elegits pel poble el darrer diumenge, tal com han fet els altres Ajuntaments de la península, han pres possessió provisionalment de llurs càrrecs, proclamant immediatament la República a la nostra ciutat.
En aquests moments històrics, demanem el concurs de tots els ciutadans per fer efectiva, dins el major ordre i serenitat, l’afirmació del nou règim. Sapigueu, doncs, que la nostra ciutat no està desemparada, i que vetllarem pel seu prestigi fent ús de les atribucions que tots vosaltres ens heu donat.Seguirem comunicant-nos amb vosaltres, per successius bans.
Visca la República!
Sabadell, 14 d’abril de 1931. L’alcalde provisional. Salvador Ribé”.
Aquest mateix dia, es constituí una Comissió Ciutadana formada pels partits republicans i d’esquerres (BOC inclòs), organitzacions sindicals i obreres, col·legis professionals i la Cambra de Comerç amb l’objectiu de garantir la seguretat ciutadana i que va recollir l’arsenal del Sometent, emprat a la dictadura com a força repressiva.
L’endemà, 15 d’abril, al migdia arribaren a Sabadell dues companyies del Regiment d’Alcántara que recolliren les armes del Sometent i tallaren amb la seva presència algun intent dels sectors més radicals de l’anarquisme de provocar disturbis. A la tarda, els anarcosindicalistes organitzaren un gran míting a la plaça Major on definiren les seves condicions per recolzar a la recent nascuda República. A dos quart de set de la tarda es celebrà la gran manifestació oficial amb els regidors republicans, dues banderes republicanes i l’estelada d’Estat Català. La Banda Municipal tancava la multitudinària marxa amb els compassos de La Marsellesa i Els Segadors.
A les set de la tarda del dijous 16 d’abril es convocà el ple municipal per constituir l’Ajuntament definitiu amb l’assistència d’un nombrós públic, respectant escrupolosament la llei municipal en vigor de 1877. Així es trià com alcalde interí al regidor republicà Emili Tintó Farrés, per ser qui havia obtingut el major nombre de vots, amb l’única funció de procedir a l’elecció d’alcalde per sufragi secret amb urna i paperetes en sobres tancats. Salvador Ribe fou elegit gairebé per unanimitat, per 32 a favor i un en blanc, el seu. Tintó li va fer entrega de la vara i una comissió popular va col·locar darrera el seient presidencial la bandera tricolor de la Joventut Republicana. Immediatament es forma el govern municipal, amb clar predomini dels edils del CRF i que ratificà a Ninet com segon tinent d’alcalde.
Obra de govern
Salvador Ribé ostentà l’alcaldia, on Magí Marcé despuntà aviat com la seva mà dreta, fins l’1 de febrer de 1934 al renunciar a presentar-se a la reelecció. Al seu mandat es prioritzà l’accés a la cultura i l’ensenyament dels treballadors. Es creà la Comissió de Cultura, presidida pel regidor federal, Joan Mora Adserà, qui més tard va ser diputat del Parlament de Catalunya, que publicà a l’octubre de 1931, El problema de l’ensenyança primària a Sabadell. Plantejament i antecedents. Una diagnosi els greus dèficits de l’ensenyament públic a la ciutat. Durant el seu mandat, de sis escoles públiques s’havia passat a 14, i de 1.027 a 2.057 alumnes. A més, es deixava pràcticament enllestida l’escola de Can Rull i en projecte tres grans centres docents a Creu Alta, Gràcia i Avinguda. Per garantir l’ensenyament públic gratuït es retiraren les subvencions a les escoles religioses i els mestres foren gratificats, a compta de l’Ajuntament, amb 2.000 pessetes anuals.
En l’àmbit cultural, Joan Mora, comptà amb la col·laboració del seu amic Joan Sallarès Castells, impressor, llibreter i editor, uns intel·lectuals més influents de la ciutat. També encarregà al jove intel·lectual Miquel Carreras Costajussà la redacció del llibre Elements d’història de Sabadell, que fou obsequiats als col·legials a la Diada de Sant Jordi. Així mateix, al seu mandat s’inaugurà el Museu de Sabadell, a la mansió de Casanovas al carrer Sant Antoni i es bastiren noves instal·lacions a l’Escola Municipal de Música.
En matèria de Sanitat i Assistència Social es creà el Parc de Desinfecció, es reorganitzà el Consultoria de Puericultura i Maternologia i s’instal·là el dispensari pels rajos X. En matèria d’equipaments, l’actuació mes destacable del primer Ajuntament republicà va ser l’adquisició i adequació dels terrenys que foren cedits a les Forces Aèries com aeròdrom militar amb la condició que Club d’Aviació de Sabadell pogués fer servir les instal·lacions.
Mort a Buenos Aires
Al deixar l’alcaldia, fou objecte de diversos homenatges, entre els quals de la Joventut del CRF. Salvador Ribé, que no va ser molestat pels franquistes, va morir sobtadament a Buenos Aires, el 27 de febrer de 1944, amb 72 anys d’edat, on havia viatjat amb la seva dona Maria Afruns, per passar les festes de Nadal amb els seus fills i nets. L’octubre de 1985 l’Ajuntament li dedicà un carrer al barri de Ca n’Oriac.
Bibliografia
BENAUL, Josep Maria (dir). El Gremi de Fabricants de Sabadell 1559-2009. Organització empresarial i ciutat industrial, Gremi de Fabricants Sabadell, 2009.
BERENGUER, Arnau. https://historiadesabadell.com/2017/01/20/ribe-i-garcia-alvador/
CASTELLS, Andreu. Sabadell, l’informe de l’oposició, IV, Del terror a la Segona República, Ed, Riutort, Sabadell, 1980.
SIMÓ i BACH, Ricard. Salvador Ribé: primer batlle de la Segona República. Diario de Sabadell, 14 novembre 1981.
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.
Foto de portada: Salvador Ribé, en un retrat, l’any 1930. AHS.