El Círcol Republicà Federal i el bust de Pi i Margall

Aquesta setmana la Fundació Irla i ERC Sabadell ha realitzat una prospecció arqueològica infructuosa per trobar el bust de Francesc Pi i Margall al patí de l’antiga seu del Círcol Republicà Federal, al carrer Narcís Giralt, 40. El Círcol va ser una entitat sabadellenca fonamental per entendre la història política de la ciutat fins a la Guerra Civil.  

Els orígens del republicanisme a Sabadell es remunten al Cercle Republicà de Sabadell fundat el 1843 clandestinament a casa del notari Francesc Viladot on s’hi reunien, entre d’altres, amb el metge Antoni Grau, Salvador Alsina i Josep Duran Canyameres. Posteriorment es traslladarien al Cafè Sabadellès, conegut popularment com Cal Jan, al començament de la Rambla, on ara hi és la botiga Zara on també participaven els joves Josep Roca Armegol, més conegut com Pep Sabadellés, Tomàs Viladot, fill del notari, i Feliu Crespí Cirera, qui seria alcalde a la Primera República.

Arran del triomf de la Revolució Gloriosa, els federals fundaren al 1869, el Club Federal, al cafè Cal Cabo del carrer Sant Pau on s’agruparen els republicans sabadellencs com Gabriel Morral, Feliu Crespí, Josep Cabané, Met Cañomeras, Manuel Vilalta o els professors Benessat i Nunell. Per ser membre del Club només calia donar un llibre a la biblioteca de l’entitat. Un any després canviaren a seva denominació per Círculo Propagandístico Democrático Republicano Universal i es traslladaren al carrer del Sol on fins fa poc hi havia el teatre del mateix i abans havia estat seu de la Cooperativa la Sabadellenca. Els membres havien de ser majors de 16 anys, ser republicans federals, pagar una entrada de quatre rals i una mensual de dos. Posteriorment, encara modificarien la seva denominació per dir-se Círculo Republicano Democràtico Federal Instructivo que es simplificà a Círculo Federal Instructivo. Marian Burguès ens ha deixat un vívid testimoni de l’ambient d’aquells anys.

Durant l’efímera Primera República (1873) els republicans federals obtingueren un àmplia majoria electoral i l’alcaldia de la ciutat. La repressió desfermada després de cop d’Estat del general Martínez Campos per reinstaurar la monarquia al desembre de 1874, significà la pràctica desaparició de la seva activitat pública, fins al 1881 amb la reconstitució del Partido Republicano Federal i el retorn a la política de Pi i Margall.

La catedral republicana del Vallès

El març de 1887 els membres del Círculo Federal Instructivo encomanaren al seu president, Domènec Viñas Gol, fuster, cercar un solar cèntric per edificar una seu social de nova planta. L’agost del mateix any s’escripturà la compra d’uns terrenys i cases al carrer Jardí (ara Narcís Giralt) per valor de 30.000 pessetes, la meitat pagada en efectiu al moment de la compra i la resta en cinc anualitats de 3.000 pessetes a un 4 per cent d’interès.

Les obres, encarregades a l’arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell, començaren ràpidament i acabaren el febrer de 1888 amb un cost de 52.000 pessetes. Les despeses foren finançades mitjançant un préstec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell de 30.000 pessetes al 6 per cent d’interès que, segons l’historiador Andreu Castells, hauria comptat amb la intercessió  de Pau Turull Comadran, home fort de l’entitat financera, antic republicà passat a les files del Partido Conservador.

L’edifici del Círcol Republicà Federal (CRF), anomenat pels seus contemporanis La catedral republicana del Vallès, era de grans dimensions. A la planta baixa, hi havia el cafè-saló on es celebraven les assemblees, amb 360 metres quadrats i 70 grans taules de marbre i un aforament per a més de 700 persones. El local estava rodejat per un ampli jardí que envoltava l’edifici i a l’estiu es posaven una vintena de taules amb capacitat per a 150 persones. A l’entrada del jardí es construí la casa del conserge que esdevindria secretaria de diversos partits antimonàrquics i seu d’un petit museu local gestionat pel grup juvenil Brot Vallesenc.  

Al primer pis es trobava una gran sala de ball a la qual es pujava per una amplia escala de marbre. Al seu costat hi havia la sala de juntes, dues secretaries (una per temes polítics i l’altre pels socials), una sala de jocs i altra de descans. A més, disposava de la biblioteca més important de la ciutat amb uns 1.500 volums fins la inauguració de la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis al 1928.

El majestuós edifici fou inaugurat el 24 de setembre de 1888 en un acte solemne que comptà amb la presència de Pi i Margall, que pronuncià el discurs inaugural. La catedral republicana del Vallès va tenir una paper fonamental per les forces progressistes de la ciutat fins a la Guerra Civil. Allí totes les forces polítiques i sindicats, anarquistes i socialistes, maçons, lliurepensadors, espiritistes…disposaven d’un espai per a difondre les seves idees. També ajuden a sostenir iniciatives pedagògiques com la Institución Libre de Enseñanza, editar llibres i publicacions periòdiques com el El Federal (1884-879) o Baluarte (1894-1895).

Els cosins de Pi i Margall    

El CRF va jugar un paper essencial en l’elecció, l’1 de febrer de 1891, de Pi i Margall com a diputat a Corts pel districte de Sabadell; els primers comicis que es celebraven per sufragi universal masculí. Pi Margall derrotà al cacic local Pau Turull, del Partido Conservador, al front d’una candidatura unitària de les diverses faccions de republicanisme. Pi i Margall revalidà l’escó pels districte de Sabadell a les eleccions del 5 de març de 1893. El seu fill, Francisco Pi y Arsauga serà elegit diputat per Sabadell a les legislatives (que es feien cada dos anys) del 1903, 1905 i 1907.

Andreu Castells va entomar una minuciosa investigació sobre les arrels sabadellenques de Pi i Margall. L’historiador aporta tres documents autògrafs de Pi i Margall. El primer és una fotografia dedicada a Joan Sanmiquel Serra; el segon, una dedicatòria del seu llibre Las luchas de nuestros días en les quals els tracta de cosins. El tercer és una fotografia dedicada a “mi querido primo D. Miguel Sanmiguel” on apareix amb el seu fill Pi i Arsuaga i que data de la seva darrera visita a Sabadell. D’altra banda, com indica Josep Alavedra, a les seves estades a Sabadell s’allotjava a la casa pairal dels Sanmiquel a la Via Massagué, número 37.

L’última visita de Pi i Margall a Sabadell va ser el 10 de maig de 1901, pocs mesos abans de la seva mort i aprofitant que anava a presidir els Jocs Florals de Barcelona. Arribà a la ciutat a les 12:16 hores del matí, al baixador del ferrocarril del final de la Rambla, conegut popularment com l’apeidero, on l’esperava una gran multitud. Des d’allí, en carruatge descobert i aclamat per una gentada, va fer el trajecte Rambla amunt fins al domicili del seu cosí Miquel Sanmiguel, a la Via Massagué on l’orquestra Fatxendes interpretà en el seu honor breu concert. A la tarda, va assistir a un berenar, amb 150 persones, al CRF. No s’ha conservat cap testimoni gràfic d’aquesta darrera estada, tret l’esmentada foto.. 

La noticia de la seva mort, el 29 de novembre de 1901 provocà una forta commoció a la ciutat. El regidor Pere Selvas proposà donar el nom de Pi i Margall a la plaça Sant Roc que fou aprovada per unanimitat per l’Ajuntament de Sabadell en sessió plenària el 21 de gener de 1902, denominació que conservà fins l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell el 27 de gener de 1939. Aquest acord provocà la furibunda oposició de l’Església catòlica i de Fèlix Sardà i Salvany que publicà una rancuniosa nota a La Revista Popular on protestava per la campanya que ha “querido enaltecer la memoria de un hombre que no es en manera alguna honor para nuestra tierra”.

Per la seva banda, el Gremi de Fabricants presentà un prec a l’Ajuntament per tal que rectifiqués l’acord i es donés el nom de Pi i Margall a un altre carrer o plaça que s’obrís a la ciutat i no en un indret tan cèntric. La majoria republicana municipal no només va desestimar-lo sinó que el 14 de febrer de 1903 decidí col·locar una làpida a la plaça amb el següent text:

“Lo poble de Sabadell honra la inmortal memoria de Francisco Pi y Margall, fill il·lustre de Catalunya, consecuent polítich, integrim català, literat, artista i sociólech, defensor dels drets dels homes y dels pobles y recorda sos mérits donant son nom aquesta Plassa, any MCMIII”.

A l’acte assistiren unes 4.000 persones, representants dels sindicats, partits i entitats progressistes de la ciutat i comptà amb la participació de cors locals i comarcals que interpretaren el Glòria a Espanya d’Anselm Clavé o La Marsellesa. La dreta no amagà el seu rebuig per aquesta commemoració, fins i tot argumentant que a la làpida hi havia un símbol maçònic. De fet, la premsa conservadora durant molt de temps es negà fer servir la nova denominació de la plaça.

No podem resseguir l’atapeïda i complexa història del CRF que precisaria d’un llibre. Únicament, indicar que els dos alcaldes de Sabadell a la Segona República Magí Marcé i Salvador Ribé eren del CRF.

L’espoli franquista

El 27 de juliol de 1930 s’inaugurà al patí del Círcol l’ara perdut monument a Francesc Pi i Margall. Constava d’una base de pedra en forma de monòlit, amb una placa de bronze a la part frontal, coronada per un bust de bronze de Pi i Margall. El bust és obra de l’escultor sabadellenc Camil Fàbregas Dalmau (1906-2003) autor entre altres moltes obres dels capitells de l’església de Sant Salvador al carrer Covadonga. Recentment, s’ha pogut localitzar, als fons del Museu d’Art de Sabadell (MAS), el model de guix emprat per fer el motlle, signat i datat al 1930.

“L’espoliació del Círcol Republicà Federal va ser la més important perpetrada a Sabadell perquè era l’entitat política que més posseïa. L’edifici tenia sales de festes, secretaries, sales d’exposicions, biblioteca, museus…”, assegura Andreu Castells.

A la vigília de l’entrada dels nacionals -continua Castells- el conserge, Xicola, insistí al president Joan Pont per preservar algunes peces valuoses del museu del Brot Sabadellenc i la biblioteca, sobretot una col·lecció de monedes, algunes d’or. Pont s’hi va negar, al·legant que “això ho respectaran”. S’equivocava. “Poques hores després, les tropes alliberadores s’esbatussaven, davant l’astorat Xicola, per aquestes monedes”. El Museu i la Biblioteca foren completament saquejats. Molts volums acabaren llençats al mig del carrer. Segons Joan Morral, gairebé tota la biblioteca fou carregada en camions, a les ordres d’un regidor-gestor, per ser trinxada en un molí.

Un cop saquejat, l’edifici es posà a disposició del Frente de Juventudes i fou definitivament confiscat l’1 de desembre de 1939, d’acord amb la Ley de Responsabilidades Políticas. Més tard, el 13 de setembre de 1949, l’edifici fou inscrit a favor de l’Estat i destinat a seu de la Escuela Pericial de Comercio que posteriorment esdevindria la Escola d’Estudis Empresarials depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara és la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

El bust perdut

Les informacions proporcionades per la Fundació Irla i ERC Sabadell es basen en el testimoni d’alguns dels membres actius del CRF el 1939, recollit pels seus descendents. Segons això, el bust va ser enterrat al jardí de l’entitat poc abans de l’entrada de les tropes franquistes. Segons ha indicat el partit republicà, la possible ubicació exacta del bust fou transmesa al primer regidor d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell després del franquisme, Josep Maria Civis. Li va dir el fill de l’alcalde republicà Magí Marcé, Avenir Marcé. Però la prospecció, realitzada dimarts passat per l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL, no va donar resultats i es manté l’enigma sobre el bust de qui president de la Primera República espanyola i gran teòric del federalisme.  

Tanmateix, la ciutat encara té un deute de memòria històrica amb el Círcol i el republicanisme federal que durant tan de temps fou hegemònic a Sabadell

Bibliografia

ALAVEDRA, Josep. Josep Miquel Sanmiquel. Un home de Sabadell (1920-2010), Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2011.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Sallent impressor, Sabadell, 1929.
CASTELLS, Andreu. Sabadell. Informe de l’oposició. República i acció directa (1868-1904), Ed. Riurtort, Sabadell, 1977.
· Sabadell. Informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976). Ed. Riutort, Sabadell, 1983.
JUTGLAR, Antoni. Pi y Margall y el republicanismo español. Ed. Taurus, Madrid, 1975.
MARÍN, Martí. La política dins Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.

Foto portada: retrat de grup als peus del monument a Pi i Margall, al pati del Círcol Republicà Federal. Al centre de la imatge, dret i amb bigoti, Daniel Girbau Vivé, membre destacat del CRF. Sabadell, ca. 1930-1931 (autor desconegut / AHS, cedida per Maria Teresa Graells Girbau)