Els orígens del moviment cooperativista a Sabadell són confusos. Es tenen referències de la Sociedad Cooperativa La Obrera Sabadellense de l’any 1870 i de la seva successora la Sociedad Cooperativa de la Clase Obrera de Sabadell (1874). L’any 1877 disposava de seccions de producció de teixits de llana i cotó, fusteria, rajoleria, de consum amb forn de pa i botiga de queviures i caixa d’invalidesa.
Les cooperatives van operar de tapadora de les societats obreres el 1874 arran de la repressió del moviment obrer arran de la caiguda de la Primera República. Justament va ser la Cooperativa la Sabadellenca qui va comprar el 1878, el solar del carrer de l’Estrella n. 110 on s’edificà el local Federació Obrera de Sindicats (FOS) conegut popularment com l’Obrera.
La Cooperativa la Sabadellenca va ser fundada el 1881 per membres de l’Obrera, amb 35 socis i un capital inicial de 7.500 pessetes, amb seu al carrer de Sant Pau n. 10. Els estatuts foren redactats per l’advocat progressista Tomàs Viladot i aprovats el govern civil el 12 d’agost de 1881, on figurava que “el objeto de la sociedad es mejorar las condiciones de sus socios, moral, intelectual y materialmente” amb dues fites clares: crear escoles i comercialitzar articles de consum. Per a ser soci s’havia de ser major de 18 anys i aportar una quantitat ni superior a 2.500 pessetes ni inferior a 25 pessetes.
Com escriu Marian Burguès, “la Cooperativa la Sabadellenca nasqué d’un vintena d’obrers que comprengueren que sense emancipació econòmica no és possible la política. Cregueren que fent-se el comerç directe de queviures l’economia seria notable”. El 23 d’abril de 1889, Rogelio Colombié, José Pérez Acevedo i Joan Salas Anton inauguraren la que potser va ser la primera biblioteca popular de la ciutat, en opinió de Jordi Serrano, biògraf de Salas Anton que fou fundador i primer president de la Cooperativa.
L’entitat es traslladà al número 63 del mateix carrer Sant Pau i el 1888 a un local cedit pel Círcol Republicà Federal (CRF). L’any 1888 hi havia 40 cooperativistes i un moviment de 50.000 pessetes i el 1903 declarava un benefici líquid de 1.200 pessetes. La Cooperativa la Sabadellenca, coneguda popularment com la Cope, va ampliar els seus serveis el 1904 amb la creació d’una Caixa d’Invalidesa i Orfandat. També, publicava el butlletí El portaveu de la Cooperativa La Sabadellenca que va aparèixer fins entrada la Guerra Civil
En aquest període, la Cooperativa la Sabadellenca va recolzar el moviment obrer i va donar aixopluc a les seves reunions quan els seus centres estaven clausurats. Així, a la vaga de Seydoux (1911), van lliurar als vaguistes grans quantitats de comestibles que mai van cobrar. A la Vaga General Revolucionària (1917), el saló de la Cooperativa va ser clausurat i no es reobrí fins el 13 de febrer de 1918.
Edifici majestuós
La Cooperativa la Sabadellenca, amb l’objectiu de tenir un local propi, va comprar el 1906 uns terrenys de 35.000 pams quadrats que es van vendre a finals de la dècada de 1920.
L’any 1928 hi havia les seccions d’auxilis mutus, d’excursionisme i coral. Llavors es creà una comissió d’obres per a bastir la nova seu de l’entitat que es calculava tindria un cost de 250.000 pessetes. A més del producte de la venta dels esmentats terrenys, s’emeteren cèdules per valor de 110.000 pessetes. Aleshores la Cooperativa comptava amb un actiu de 398.000 pessetes i 820 socis.
L’edifici de 37 metres de façana al carrer del Sol (llavors de Víctor Balaguer) fou inaugurat el 15 de desembre del 1929. D’estil neoclàssic, amb façana d’arc rodó, estucada i decoració de pedra, consta de planta baixa, tres pisos i unes golfes. De l’interior destaca l’escala de planta circular amb replans a cada pis.
Disposava de seccions en règim cooperatiu de producció de teixits de llana i cotó, fusteria, rajoleria, de consum amb forn de pa, botiga de consum d’aliments i caixa d’invalidesa. Així com un ampli cafè-biblioteca a la primera planta amb mobles obra de Josep Centelles i una àmplia sala de ball.
Biblioteca i hemeroteca
La biblioteca va formar-se amb els fons que ja tenien, més la donació de Salas Anton de la biblioteca del seu padrastre, de Tomàs Viladot i de Marian Burguès. Tanmateix, la part principal de la biblioteca és el llegat testamentari de Salas Anton, que va morir el 1931. La biblioteca consta d’uns centenar de llibres sobre cooperativisme, de clàssics de la literatura universal com Goethe, Zola, Balzac, Tolstoi, Víctor Hugo, Dostoievski, Pérez Galdós…de polítics i intel·lectuals catalans de finals del segle XIX i el primer del XX com ara Pi i Margall, Rovira i Virgili, Pujades, Bofarull, Mariana o Pujades. Obres dels anarquistes Kropotkin o del socialista Jaurès; de geografia de Reclús i Odon de Buen. A la biblioteca hi ha autògrafs d’Anselmo Lorenzo, Francesc Ferrer i Guàrdia, Pere Corominas, Nicolás Salmerón, Rafael Altamira, Charles Gidé, Benoît Malon, Gabriel Sardant i Magalhaes Lima.
Així mateix, disposava d’una excel·lent hemeroteca en volums enquadernats de capçaleres de les revistes il·lustrades de l’època: Museo de las familias, El Álbum de las familias o El Mundo Ilustrado. També, la revista infantil La Estrella de Gracia o el setmanari satíric republicà L’Esquella de la Torratxa. Així mateix, hi ha col·leccions de publicacions econòmiques o comercials com ara Eco de la Industria o Mundo Científico i d’altres sobre cooperativisme com Revista Cooperativa Catalana, dirigida per Salas Anton.
Al franquisme, diferència de la biblioteca del CRF, la biblioteca de la Cooperativa no ser saquejada. Els seus fons es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS). Malauradament, arran d’unes obres d’arranjament de l’edifici a l’agost del 2006 es va llençar diversa documentació històrica de l’entitat, sembla ser de caràcter administratiu, on podria constar la subscripció a les revistes i diaris. La diada de Sant Jordi del 1979 s’obrí al públic la biblioteca, anomenada Biblioteca Salas Anton, recuperada pel grup d’historiadors del Col·legi de Doctors i Llicenciats, mitjançant un acord amb la junta de la Cooperativa.
A la Cooperativa s’exposava el quadre de gran format del pintor sabadellenc Antoni Estruch, Manifestació per la República, inspirat en la vaga general de 1902, que sembla li va encarregar Salas Anton. Per preservar aquesta obra, abans de l’entrada de les tropes franquistes, l’amagaren emparedant-la i fou recuperada al final de la dictadura.
El franquisme i els Elèctrics
La Cooperativa sobreviurà al franquisme malgrat estar uns anys tancada. Conduïda per una junta rectora, es reobrirà acollint-se a la Ley de Cooperación de 1942 i al seu desenvolupament reglamentari de 1943, enquadrada en la Central Nacional Sindicalista (CNS) el sindicat vertical franquista. El seu reglament interior va ser aprovat en l’assemblea de socis celebrada el 13 de gener de 1951 elaborat per la ponència formada per Feliu Renau Vallribera, Vicente Casablancas Rocabert, José Llobet Grau, José Bosch Bergadà i por la junta rectora, Juan Lladó Font.
Durant molts anys, la Cooperativa va tenir una existència fantasmal. La biblioteca es va anar malmetent i omplint-se de pols. La situació va canviar a començaments de la dècada de 1970 arran de l’activitat del grup de l’oposició democràtica anomenats Els Elèctrics. Un nom que deriva del fet que estava integrat per unes persones molt actives en els moviments ciutadans, culturals, veïnals, socials antifranquistes de la ciutat com si estiguessin “endollades” a tot allò que es movia a l’oposició. El grup fundacional estava format per Jesús Salvador, Manel Pagès, Manel Garriga, Lluís Brunet, Josep Maria Brunet i Emili Ferrer, de Sabadell, i Manuel Royes i Magí Cadevall, de Terrassa. Més tard, s’incorporaren Antoni Farrés, i els joves David Ros i Joan Rojas. Les reunions tenien lloc a casa de Manel Garriga al carrer de Riego, a la de Lluís Brunet al carrer d’Alfons Sala o a la de Manel Pagés al carrer de Gràcia.
Un dels principals objectius del grup va ser la “infiltració” en les associacions i entitats culturals de la ciutat. Així succeí en l’Acadèmia de Belles amb el suport de Miquel Crusafont, amb Manel Garriga i Àngel Llobet. Un altre elèctric, Lluís Brunet, va accedir al presidència de la Cooperativa la Sabadellenca, que continuaria exercint fins a la seva dissolució. A banda de revitalitzar la secció de venda de queviures, el principal objectiu era “utilitzar la seva seu per actes polítics de l’oposició democràtica”, com explica Brunet.
La Cooperativa va ser la seu informal de la permanent de l’Assemblea de Catalunya i després de la seva secció local, Assemblea Democràtica de Sabadell (ADS). També es programaren nombrosos xerrades i cicles de conferències a moltes de les quals li foren denegats els permisos per celebrar-les. Només per posar un exemple, amb data 2 d’octubre de 1976, l’alcalde accidental Ricard Royo denegava el permís per celebrar una conferència del teòric trotskista belga Ernest Mandel.
La Cooperativa la Sabadellenca va ser capdavantera del renaixement moviment cooperativista de Catalunya. En aquest sentit, es va cedir un local a la Cooperativa de Crèdit d’abast català i es publicà la revista Unió en Marxa, d’efímera existència (1979-1980).
Suspensió de pagaments i dissolució
El final de la dictadura franquista van modificar substancialment el panorama amb un seguit de circumstàncies que menaren a la seva desaparició. D’una banda, la proliferació de supermercats assenyalà un canvi radical en els hàbits de consum de les classes populars. De l’altra, amb la restauració de la democràcia va desaparèixer la necessitat de disposar d’un espai públic alternatiu.
A partir de 1975 comença a complicar-se la seva situació econòmica a l’acumular-se el deute amb el principal proveïdor de la botiga de queviures i les dificultats per afrontar el crèdit de 8 milions de pessetes amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell. A més, com en el passat -evoca Brunet- s’havien lliurat grans quantitat de queviures als obrers de la Vaga del Metall, ara fa 50 anys, que no es van cobrar.
Finalment, l’any 1980 es va presentar suspensió de pagaments i s’obrí el llarg procés de la dissolució de l’entitat que, amb dificultats aconseguí, eixugar els deutes amb l’empresa proveïdora d’articles de consum i liquidar el crèdit de la Caixa.
L’any 1983 es formalitzà la cessió a l’AHS el voluminós fons de la biblioteca: 13 metres de prestatgeria, 68 caixes amb llibres, 17 caixes de documents i un fitxer de 8 calaixos; així com alguns mobles.
Durant un temps, una part de l’edifici va estar ocupada per la secció de cooperatives del sindicat Comissions Obreres (CC.OO). El 14 d’octubre de 1988 s’estrenava el Teatre del Sol, amb una obra de Luigi Pirandello. Les obres per encabir una sala de teatre i restaurant van destruir l’antic bar, que havia conservat el caliu de l’època, i la sala de balls.
El teatre va plegar el juliol de 2021 després de 33 anys de funcionament, instat per l’Ajuntament per motius de seguretat i deficiències estructurals.
L’edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, està des de llavors desocupat.
Bibliografia
BURGUÉS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local (1929), Ajuntament de Sabadell, 1982.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Ed. Riutort, Sabadell, 1978.
FIGUERAS, Gisela i MOLINERO, Josefina. Biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca. Arraona, revista d’història n. 36, 2016.
SERRANO i BLANQUER, Jordi. Joan Salas Anton. Cossetània Edicions, Valls, 2011.
Entrevista a LLUÍS BRUNET, 27 d’octubre de 2026.
