Amb 25.000 socis el Club Natació Sabadell és una de les entitats esportives amb més membres de Catalunya i la més nombrosa de la ciutat. Aquí relatem com van ser el seus orígens en una època en que començava a popularitzar-se la pràctica dels esports.
La gènesi del Club Natació Sabadell (CNS) està vinculada al grup de joves del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) que havien constituït el Club Velocipèdic, que es reunia al Café Pirineos i que entre 1910 i 1915 havien organitzat diverses curses a peu, ciclistes i de motocicletes. En l’àmbit esportiu hem de recordar que el Centre d’Esports Sabadell es va formar el 1903 per iniciativa dels germans Saus, però que no fou legalitzat fins el 1906 (més info: ‘Els orígens del Centre d’Esports Sabadell‘). També s’hi practicava el tennis al Club Young i es creà el Club Ciclista de Sabadell.
Totes les fons consultades apunten a Joan Valls i Vidal com el veritable fundador del CNS. Nascut a Sabadell el 20 d’abril de 1890 va estudiar peritatge tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa. Valls s’introduí en el món de l’esport a través de l’excursionisme i va formar part el Centre Excursionista del Vallès. La seva vinculació a la natació es remunta a quan tenia 22 anys i freqüentava el Club Natació Athlètic de Barcelona. Allí va fer amistat amb Emili Salas amb el qual va compartir la iniciativa d’organitzar competicions de natació a Sabadell. Casat amb Maria Feliu va tenir sis fills i va morir a Barberà del Vallès el 23 de juny de 1974. Preguntat pels motius que van menar-li a fundar el Club Natació de Sabadell, va respondre:
“Per sobre de tot, per la meva afició a la natació i per amistat amb els directius del Club Natació Athlètic de Barcelona, perquè aleshores, jo era soci d’aquella entitat barcelonina que, com sabeu, eren les dues úniques associacions legalitzades que existien dedicades a la natació. Als Baños d’Orient i estimulat per l’Emili Salas, soci de l’Athlètic, amb el qual m’unia un gran amistat, vaig establir l’objectiu de fundat el Club Natació Sabadell. I que consti que va ser després de donar-hi un munt de voltes i voltes, entre pros i contres, i sobretot després de veure l’entusiasme dels sabadellencs en el festival del 1915, precisament amb la col·laboració inestimable de l’Athlètic i del Barcelona”.
En efecte, els orígens del CN Sabadell es remunten al primer festival de natació, organitzat el 22 d’agost de 1915 per la secció d’esports del CADCI, a la bassa de Ca la Paula al Molí de les Tres Creus. A l’acte hi participaren nedadors del Club Natació Barcelona fundat el 1907 per Bernat Picornell i el primer d’Espanya i del Club Natació Athlètic, fundat el 1913. En el programa d’actes s’exhibiren algunes proves, ara inexistents, com les “carreres de 72 metres amb viratge”, així com demostracions de braça, espatlla i crawl. També, s’organitzà un concurs de salts amb les modalitats de senzill, àngel, carpa i capritxo. Després es disputà un partit de waterpolo, el primer es va fer a Sabadell, on va vèncer el CN Barcelona al CN Athlètic per 4-0. A la crònica de la Revista de Sabadell es destacava que el Molí de les Tres Creus havia estat especialment condicionat i s’havia facilitat el desplaçament dels sabadellencs. El festival fou un gran èxit de públic i l’alcalde Feliu Griera felicità als organitzadors. Tanmateix, en aquest primer festival es va donar la circumstància que l’aigua no feia massa bon aspecte ja que feia dos mesos que no s’havia renovat. Amb la grada plena d’espectadors, els nedadors barcelonins es negaven a tirar-se a l’aigua. Finalment, els va convèncer Pere Mestre, qui seria el primer president del CNS, després de veure’s un got d’aigua de la bassa. “No vaig agafar el tifus de miracle”, evocava anys més tard.
L’èxit del festival va portar als organitzadors a plantejar-se la possibilitat de constituir un club de natació a la ciutat. Aquest grup impulsor estava format per una vintena de joves, la majoria del CADCI dirigits per Joan Valls. Els primers socis, foren Ausió, Mestre, Fernàndez, Piferrer, Torra, Mas, Rodamilans, Baulenas, Vila Arrufat, Ferreres, Montasils, Mussons, Casas i Padrós que pagaven una pesseta al mes.
Al desembre de 1915 es formà un junta interina, s’inscriuen els primers socis i es practica regularment l’esport a la bassa de Cal Ral. El 17 de gener de 1916 s’organitzà el segon festival a la bassa de Ca la Paula amb nedadors del CN Athètic concebut com la presentació del Club Natació Sabadell. El programa consistí en una demostració dels diferents estils de natació: braça, espatlla, over de costat, over doble, crawl; seguidament es va fer una exhibició de capbussades, una carrera de natació, una demostració de waterpolo i un carrusel a càrrec dels nedadors del CN Sabadell i del CN Athlètic. El festival va finalitzar amb un dinar amb ball a la fonda Catalunya. Aquí es donà la circumstància que l’aigua estava tan freda que es va intentar, sense èxit, escalfar-la amb bidons d’aigua calent. Malgrat tot el festival es celebrà entre les protestes dels familiars dels nedadors.
El febrer de 1916 es va fundar el CNS, el tercer de Catalunya, encara que els seus estatuts no foren aprovats fins al 25 de juny en la Junta General de socis i no es presentaren al Govern Civil fins el 7 de juliol de 1916. Als estatuts hi figura un article addicional on es pot llegir que el Club tenia la seva seu social en el “bar Imperial, situat al Passeig de la Rambla”. A l’acta de la primera junta del 25 juliol va ser proclamat president del Club Josep Mestres com a president i Pere Mestre com a vicepresident. Tanmateix, en els documents lliurats al Govern Civil, figura Pere Mestre com a president. Mai s’ha pogut esbrinar el motiu d’aquest canvi en la primera presidència del CNS.
La primera vegada que el CNS va sortir de la ciutat per a competir fou al 1917 en el festival que es celebrà al Varadero del moll nou de Barcelona, organitzar pel CN Athlètic. L’amistat entre Valls i Salas propicià el freqüent intercanvi de proves entre els dos clubs.
La primera piscina esportiva d’Espanya
Fins el 1917 els socis havien de practicar l’esport a la bassa de Cal Ral, a la piscina del Vapor de Magí Borrell o la bassa de Ca la Paula. Tots tres espais s’havien de llogar i a més era complicat compaginar la natació amb els altres usos d’aquests dipòsits. D’altra banda, les relacions no gaire satisfactòries amb els propietaris de Cal Ral o les petites dimensions de la piscina del Vapor Magí Borrell, 14 metres de llarg per 6 d’ample i que trigava una setmana en omplir-se, determinaren la decisió de disposar d’instal·lacions pròpies.
Així, en l’assemblea general de socis de 1918, sent Mestre president i Valls tresorer, s’acordà per unanimitat la construcció d’una piscina pròpia que reunís les condicions adequades per a la pràctica de la natació. En aquest sentit, es va presentar la proposta de llogar el pati del vapor Codina, al carrer de Lacy cantonada Marquès de Comillas, per a fer una piscina. La construcció de la piscina fou possible gràcies a les contribucions econòmiques dels socis qui, a més, van aportar materials de construcció i van treballar-hi. El pintor Antoni Vila Arrufat, amic de Joan Valls i un dels primers socis del CNS a més d’autor de l’escut del Club (que representa un nedador amb el casquet), entrevistat el 1989, ens ha deixat un vívid record d’aquella època:
“En aquella piscina, abans d’ésser nedador, en vaig ser picador. Sí, sí, tal i com ho sent, i tal com ho dic. Amb alguns amics vam ajudar a treure terra per enfondir-la a base de pic i pala, i no pas només un dia. Quan teníem una estona lliure, a cavar s’ha dit. Quan un és jove tot és possible. Ja li he dit que tenia amics a la colla que havia fundat el Club. Jo em considero un d’ells i allà al vapor Codina tots hi vam treballar força. Més tard, quan es banyàvem i s’ensopegava que passava el tren i ens veien amb vestit de bany, ens escridassaven. Però nosaltres els deixàvem dir. Era tan bonic l’ambient del Club i dels amics en aquells temps en què la joventut t’ho fa veure tot de color de rosa”.
Els plànols de les instal·lacions foren obra de l’arquitecte sabadellenc Josep Renom. Tenia unes dimensions de 25×12 metres, una capacitat de 560 metres cúbics d’aigua i una profunditat de 1,20 metres a un costat, 2 metres al centre i 3 metres a la part mes fonda. A la part del darrera es construïren tres palanques de diferents alçades per executar els salts, un petit jardí, unes casetes per canviar-se i unes dutxes. A l’altra banda, s’ubicà el gimnàs i el bar; també, s’hi van construir unes grades i una llotja. A més, es subscriví un contracte per a renovar l’aigua un cop per setmana.
El 15 de maig de 1918 la junta directiva del CNS reuní als socis per informar-los que aviat podrien gaudir de la piscina. En efecte, el 23 de juny de 1918 va tenir lloc la inauguració de la piscina, la primera d’Espanya concebuda per realitzar entrenaments, partits de waterpolo o curses de natació. El festival d’inauguració consistí en una cursa de 50 metres amb nedadors sabadellencs i altres proves amb participants del CN Sabadell i CN Athlètic, una de 25 metres, altra de 200 i una anomenada a l’americana d’ambdós clubs amb quatre competidors per banda. Així mateix, es disputà un partit de waterpolo i es presenta un joc nou anomenat la foca. El festival va acabar amb un ball a càrrec de la Banda Municipal. Amb motiu de la Festa Major de 1918, el 3 d’agost, s’organitzà una gran revetlla a la seu del CNS. A partir d’aleshores els festivals de natació serien un clàssic de les festes majors de Sabadell
A causa de les baixes temperatures a l’hivern no es practicava la natació. Per tal d’evitar que durant aquest mesos el Club estigués tancat es va oferir als socis la pràctica d’altres esports com l’atletisme i el frontó a mà o saco. També s’intentà implantar la boxa, molt de moda a l’època, però el projecte no va reeixir.
Consolidació de l’entitat
Al finalitzar l’any 1918, el CNS comptava amb 150 socis. El 3 d’agost de 1919, en el marc de la Festa Major, s’organitzaren els primers campionats de natació de Sabadell. D’altra banda, selecció espanyola de natació va entrenar-se per als Jocs Olímpics d’Anvers (Bèlgica) a la piscina del CNS.
L’any 1920, quan Sabadell comptava amb 37.000 habitants, els nombre de socis es mantingué estable entorn als 200 que al 1921 ja eren 250. Justament, el 25 de febrer de 1921 es constitueix la Federació Catalana de Natació de la que formà part com membre fundador el CNS. D’altra banda el CNS comença a obtenir els seus primers èxits esportius. Així, l’equip de waterpolo es proclamà campió de Catalunya de segona categoria el 1923 i 1925, guanyant-se el sobrenom dels “húngaros del Vallès”. Menció especial mereix el nedador Ramon Sapés, especialista en l’estil braça i que fou durant sis anys consecutius, del 1928 al 1933, campió d’Espanya. També va batre en diverses ocasions el rècord d’Espanya en 100, 200 i 400 metres braça. L’any 1934 va fitxar pel Club Natació Terrassa i el 1936 estava preseleccionat per participar als Jocs Olímpics de Berlín. Va morir a finals de la Guerra Civil en circumstàncies que mai han estat aclarides.
Tanmateix, des del 1924, el nombre de socis comença a minvar, fins que arribar al punt més baix el 1927 amb només un centenar, els mateixos que el 1917, data de la fundació de l’entitat. Ara bé, l’anunci de la construcció d’una nova piscina amb nous serveis i les gestions dels membres de la Junta, particularment de Joan Valls, aconseguiren superar la crisi.
En efecte, durant la dècada de 1920 la zona del vapor Codina s’havia industrialitzat i la piscina havia quedat encaixonada i sense possibilitat de créixer. Joan Valls va oferir a la Junta els terrenys que posseïa al carrer Montcada, just al davant del vapor Codina, per tal de traslladar-hi les instal·lacions. Valls va oferir unes condicions econòmiques molt avantatjoses consistents en pagar mòdiques quotes en un termini de temps molt dilatat. La piscina, propietat del CNS, s’inaugurà el 31 de juliol de 1929. Tenia unes dimensions de 25x14m, amb diverses fondàries que permetien la pràctica dels salts. A més, s’hi construïren uns vestuaris i un camp d’esports que, en la dècada de 1930, van fer possible el desenvolupament d’altres esports com el bàsquet, l’atletisme o el frontó.
L’any 1929, quan la ciutat comptava amb 45.000 habitants, el CNS tenia 460 socis, unes instal·lacions pròpies i s’havia arrelat definitivament a la ciutat.
Bibliografia
COSTAJUSSÀ i OLIVER, Josep (dir). 1916-1991. Setanta-cinc anys del Club Natació Sabadell, Club Natació Sabadell, 1991.
FONTDEVILA CHAVARRIA, Francesc. 100 anys en 100 imatges. Club Natació Sabadell 1916-2016. Club Natació Sabadell, 2018.