Els germans Joan i Quimet Saus introductors del futbol a Sabadell

Orígens i consolidació del Centre d’Esports Sabadell (1901-1914)

Tracem una història de l’etapa de formació i consolidació de la primera i una de les principals entitats esportives de la ciutat. El Centre d’Esports Sabadell contribuí decisivament a popularitzar el futbol, que amb els anys esdevindria un espectacle de masses i un símbol de la ciutat.

A l’últim terç del segle XIX començà a popularitzar-se a Europa la pràctica dels esports. A Sabadell el futbol, que esdevindria un dels esports més populars del país, va ser introduït pels germans Joan Baptista Saus i Quim Saus quan retornaren el 1901 de l’internat de la ciutat francesa de Lille on havien estudiat i l’havien practicat. Al cafè del Centre Català difongueren retalls de la premsa francesa, fotografies de jugadors o un fulletó amb el reglament.  Un altre jove, Felip Daví, que també ho havia practicat a l’estranger, s’hi va afegir al grup de promotors del futbol a la ciutat.

El Pla dels Cartons que fou el primer terreny de joc del Centre d'Esports.
El Pla dels Cartons que fou el primer terreny de joc del Centre d’Esports.

Ràpidament es passà de la teoria a la pràctica. Els germans Saus van encarregar-se d’adquirir una pilota i confeccionar la indumentària dels jugadors, tots ells joves que formaven part de la bona societat sabadellenca entre ells un metge, diversos fabricants i comerciants..

Decidiren practicar l’esport en un indret allunyat de les mirades dels curiosos com fou el Pla dels Cartons de Sant Oleguer on moltes tardes i cada diumenge es desplaçaven omplint tres o quatre tartanes segons el testimoni de Josep Rosell Casablancas, un dels pioners del futbol a la ciutat.

A començaments del 1902, el futbol ja tenia els seus aficionats i existien dos equips que podien competir entre ells. Per aquestes dates es va cercar un espai més apropiat per a la pràctica de l’esport. Així es va llogar i habilitar un camp de futbol al carrer del Sol, cantonada Cervantes que estava tancat amb fustes, encara que s’alternava amb partits al Pla dels Cartons.

El barri de la Creu Alta amb el velòdrom amb primer pla.
El barri de la Creu Alta amb el velòdrom amb primer pla.

L’any 1903 s’obrí una llista d’inscripcions a fi de crear un equip estable a la qual s’apuntaren 24 persones. L’augment d’aficionats als diferents esports conduí al 1905 a llogar uns terrenys a la Creu Alta, propietat de la casa Fontanet del carrer Sant Josep, que fou tancat amb fusta i on es construí un velòdrom de 333 metres, per a disputar curses de bicicletes i motos molt de moda a l’època, al mig del qual hi havia el terreny de joc. També es va habilitar un pavelló de tir al blanc. Les despeses de la construcció de les instal·lacions foren cobertes per aportacions dels afeccionats que, com hem indicat, pertanyien a la burgesia local. L’equipament s’inaugurà el 3 de juny de 1903 amb un programa que incloïa curses ciclistes i atlètiques, salts d’alçada i un partit de futbol entre l’equip local i el X Sporting Club de Barcelona, que anys després es convertiria en l’Espanyol, amb un resultat de 4 a 1 a favor dels visitants.

Joan Grau, primer president de Centre d'Esports Sabadell.
Joan Grau, primer president de CE Sabadell.

El 5 de juny de 1906 es decidí dotar-se d’un caràcter oficial i crear una associació amb estatuts que foren presentats al govern civil de Barcelona i que prengué la denominació de Centre d’Esports Sabadell. La primera junta directiva estava presidida per Joan Grau amb Modest Duran com vicepresident, Pere Dalmau, tresorer, Joan Baptista Saus comissari del camp i Ricard Maymó secretari.

El camp de futbol de la Creu Alta era un dels millors de Catalunya; per això va ser triat com a camp neutral en diverses competicions com ara la final, en juny de 1906, de la Copa Salut entre el FC Barcelona i X Sporting que acabà en empat a zero o la final del Campionat de Catalunya celebrat el 7 de març de 1907 entre el FC Barcelona i el X Sporting que guanyà aquest darrer per 3 a 1. Com explica Josep Rosell els jugadors i l’àrbitre baixaren a l’Estació del Nord i anaren fins el terreny de joc a peu i carregant a mà els seus paquets i maletes. En aquest temps d’introducció del futbol no existia un col·legi d’àrbitres i qui feia aquestes funcions solia un jugador de reserva o un soci coneixedor de les regles de joc sense uniforme i amb la indumentària de carrer.

Llavors el Centre d’Esports Sabadell estava inscrit a l’Associació de Clubs de Futbol de Catalunya i pertanyia a la segona categoria, anomenada Juniors. Va participar en el campionat contra equips com Salut, Central, Franco-Espanyol, Catalunya, Gimnàstic, Espanya i Mercantil, tots ells de Barcelona, i el Terrassa. El primer partit entre el CE Sabadell i el FC Barcelona va tenir lloc el 6 de desembre de 1908 en el torneig Copa Sabadell amb un resultat de 5 a 0 a favor del Barça que es proclamà campió del torneig.

Tanmateix el nou esport encara no havia aconseguit la gran popularitat de la que gaudiria en anys posteriors. Tant és així que entre 1906 i 1909 no va participar, com succeiria després, en els programes de la Festa Major.

La refundació del club

A començaments de 1910, el Centre d’Esports va patir una greu crisi que va amenaçar la seva continuïtat, degut a la manca de base i una insuficient coordinació entre els antics dirigents i els nous aficionats. Per tal superar aquesta situació es va prendre una sèrie de mesures per tal de revitalitzar l’entitat. Llavors la seva social es traslladà del Centre Català al Cafè Ibèric al carrer Pedregar i es decidí refundar-lo.

D’aquesta manera Felip Daví, Joan Cruz i Josep Rosell elaboraren els estatuts d’una nova entitat esportiva denominada Sabadell Club Futbol a qui els fundadors del Centre d’Esports cediren les instal·lacions de la vella Creu Alta, fent-se càrrec de les 25 pessetes mensuals del lloguer de les instal·lacions. La junta directiva estava presidida per Felip Daví amb Joan Campos com secretari, Josep Rosell, tresorer, Joan Saus i Antoni Cabané com a vocals i el seus estatuts foren aprovats pel govern civil el 22 de novembre de 1911. En aquella època la indumentària de l’equip consistia en una samarreta llistada amb blanc i negre. No serà fins el 1914 que s’adoptarà la indumentària arlequinada.

L'estadi de la vella Creu Alta.
L’estadi de la vella Creu Alta.

Justament per aquestes dates la seu social es traslladà a l’Euterpe on començà a crear-se un ambient futbolístic com demostrà el creixement de nombre de socis, que pagaven una pesseta al mes, i que passà en un any de 57 a més 200, una xifra notable per a una ciutat de 30.000 habitants.

El 30 de setembre de 1911 es celebrà la segona reunió general de socis que triaren una nova junta directiva presidida per Joan Baptista Saus, Francesc Trabal com a secretari, Josep Rosell, tresorer i Modest Duran i Joan Trias com a vocals. En aquesta època només el grans equips de futbol disposaven d’un entrenador, molts d’ells estrangers. El primer entrenador del Sabadell fou el davanter José Rodríguez qui de manera desinteressada es desplaçava des de l’abril de 1912 els dissabtes al camp de la Creu Alta per donar lliçons teòriques i pràctiques als jugadors.

Al desembre de 1911, Josep Rosell, aprofitant un viatge a París i Brusel·les, va adquirir les primeres xarxes per a les porteries que només empraven els clubs de primera categoria, dos balons de reglament, guants, cinturons i altres estris. A la Festa Major de 1912 s’inaugurà la il·luminació del terreny de joc i el 6 d’agost es disputà el primer partit nocturn a Espanya entre el Sabadell i el Barça.

Consolidació del futbol  

En la temporada 1912/13 el club recupera la seva denominació original de Centre d’Esports Sabadell i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria. Justament a partir de 1913 es consolidà l’afició al futbol en part motivada per la creació d’una secció d’esports a finals de 1910 al Diari de Sabadell de qual fou redactor Josep Rosell i per la competència amb l’Atlètic Sabadell equip rival a la ciutat fundat el 1909.

L'equip al 1912 amb Pla, Saus, Aragay I , Dani, Giravent, Aragay II, Cabané, Gorina i Trabal amb la samarreta llistada amb blanc i negre.
L’equip al 1912 amb Pla, Saus, Aragay I, Dani, Giravent, Aragay II, Cabané, Gorina i Trabal.

Una de les fites de la popularització del futbol a la ciutat va ser la victòria del Centre d’Esport Sabadell en la final del Campionat d’Espanya de la Copa del Rei segona categoria, celebrat a Madrid el maig de 1913 contra l’equip Cardenal Cisneros de la capital d’Espanya. S’hagueren de jugar quatre partits per decidir el torneig. El 26 de maig de 1913 a les 12,30 hores l’equip arribà l’apeadero de la Rambla. A les estacions de Montcada i Cerdanyola molts aficionats sabadellencs pujaren al tren per acompanyar als futbolistes. A l’apeadero els esperaven les autoritats municipals, la Banda Municipal i una multitud impressionat. Els patrons havia donat permís als treballadors per a anar rebre l’equip. Es van deixar anar centenars de palomes i els jugadors pujaren Rambla amunt fins a l’Euterpe, seu social del club, acompanyats per la gentada.

L’1 de juny es declarà Dia de Homenaje. A les 11 es celebrà un ball a l’Euterpe a càrrec de l’Orquestra Fatxendes, a les 17 h un partit amistós contra l’equip Mercuri i a les 20 hores un banquet a l’Hotel España amb l’assistència de les autoritats municipals. A les 21,30 hores es va fer un altre concert a l’Euterpe interpretat per la Banda Municipal i les 22 hores un ball popular en la platea del teatre. La Copa fou exposada en l’aparador de la bomboneria Xic Parisien, al davant dels Jardins. Encara la commemoració de la victòria es perllongà el 5 de juny, en la funció teatral d’homenatge de la comedia Els savis de Vilatrista a càrrec de la Compañía de Comedias Catalanas.

Un altre esdeveniment que contribuí a popularitzar el futbol van ser els primers partits internacionals de l’equip sabadellenc que es celebraren el 12 i 13 de maig de 1914 amb motiu de l’Aplec de la Salut  contra el conjunt francès Stade de Montpellier que es saldaren amb un empat  1 a 1 i la victòria dels de Sabadell per 2 a 1 i amb gran afluència de públic. L’estança dels jugadors i aficionats francesos despertaren una gran curiositat entre la ciutadania i foren objecte de diversos compliments com la visita oficial a l’Ajuntament i l’Escola Industrial, una funció al teatre Euterpe i un banquet a l’Hotel España.

El 1920 el Centre d’Esports havia superat el 600 socis i la seva existència estava assegurada, amb un nombre creixent d’aficionats i lluitant per les primeres posicions a la seva categoria. En aquesta temporada es proclama subcampió de Catalunya. El 1926 se arriba al miler de socis, justament quan el futbol iniciava  els seus primers passos cap al professionalisme.

Bibliografia

FITÉ, Joaquim. Centre d’Esports Sabadell: el club de la meva vida. Sabadell, 2011.
LOREN, Josep Anton. Centre d’Esports Sabadell 1903-1986. Centre d’Esports Sabadell, 1987.
ROSELL i CASABLANCAS, Josep. Los primeros capítulos para la historia del fútbol en Sabadell. Patronato Municipal de Deportes, Sabadell, 1967.

Foto portada: els germans Joan i Quimet Saus introductors del futbol a Sabadell.

Comments are closed.