Tracem una semblança biogràfica d’un artista gràfic compromès amb les esquerres que col·laborà amb nombroses publicacions sabadellenques i barcelonines.
Gustau Vila Bergadà va néixer l’any 1895 carrer de Riego de Sabadell, en el si d’una família treballadora formada per Josep Vila Tiga i Antònia Bergadà Marimon. Va cursar els estudis primaris a l’Escola Pia de Sabadell. Segons Ricard Simó i Bach, els escolapis a l’adonar-se del talent del jove proposaren al seus pares costejar-li una carrera universitària. Tanmateix, aquests decidiren que aprengués un ofici. Gustau Vilà primer treballà com aprenent de manyà i després com mecànic carder a l’empresa del fabricant Francesc Mutlló Noguera, al carrer Manso del barri de Gràcia.
Amb un gran talent per al dibuix començà a formar-se de manera autodidacta. Posteriorment freqüentà l’Acadèmia de Belles Arts on exposà les seves primeres obres i on farà molts contactes i amistats. Finalment, es dedicarà professionalment a la caricatura i al dibuix polític amb el pseudònim de Grapa amb vinyetes de contingut progressista i marcadament anticlerical. Inicià la seva carrera a revistes locals com L’Almanac de les Arts, Garba i L’Esforç. A meitat de la dècada de 1920 publicà a mitjans de Barcelona com L’Estevet, Virolet, La Rambla, El Sr. Canons o La Campana de Gràcia. Posteriorment, també ho farà a L’Opinió i La Humanitat, vinculades a ERC o Solidaridad Obrera, òrgan de la CNT. També participà en diverses exposicions com III Salón de humoristas, organitzada per l’Associació de la Premsa Diària a l’Hotel Ritz de Barcelona (1924), III Exhibició anual de Gravat artístic de l‘Institut Català de les Arts del Llibre, a la Sala Busquets de Barcelona (1931), 1r Saló dels Humoristes, de l’Associació d’Humoristes de Barcelona (1933) i Exposició d’Art pro-Ajut Permanent a Madrid, a l’Ateneu Socialista de Catalunya, a Barcelona (1937).
A Sabadell, Grapa, destacà com el caricaturista de Vertical, la publicació de la Federació Local de Sindicats (FLS) que publicaria un centenar de números entre el 28 d’octubre del 1932 i el 6 d’octubre del 1934, aleshores de caràcter llibertari i que reapareixeria el 1937, però ara com afiliada a la UGT i controlada pel PSUC. En aquest sentit, fou impulsor de la secció d’Artistes, Dibuixants, Pintors i Escultors Professionals de Sabadell de la FLS i durant la Guerra Civil formà part de la Comissió de Propaganda del mateix sindicat.
A banda de la seva tasca com dibuixant i caricaturista, s’interessà pel cinema infantil, els dibuixos animats, l’escultura i la pintura. El seu estil, influenciat al principi pels ninots de Xavier Nogués, evolucionà cap a un tipus de caricatura més àcida i mordaç.
Les cartes des del camp de concentració d’Argelers
El seu compromís amb la República -de fet a la Causa General instruïda a principis de 1940 fou acusat de rebel·lió militar- el portà a l’exili juntament amb la seva dona la també sabadellenca Carme Pujol Comudella i la seva fila Araceli, que foren internats al camp de concentració d’Argelers-sur-mer. Des d’allà, enviarà quatre cartes, entre gener i desembre de 1940, al seu amic també dibuixant i caricaturista, Feliu Elias, Apa, i una cinquena al seu amic Teodor Garriga Osca, pioner de la locució radiofònica en llengua catalana, a l’igual que ell internat a Argelers i que posteriorment s’instal·laria a Perpinyà. Aquestes cartes es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell.
Aquestes missives, il·lustrades amb dibuixos, ens permeten conèixer l’extrema duresa de la vida dels exiliats republicans al camps de concentració francesos. Així en una carta enviada el 31 de desembre de 1940 es pot llegir: “Vós no sabeu, amic Apa, el que és el ‘Camp de Concentració’; la vida dissortada que’s viu, aplana i aclapara a l’home més ben disposat. Aixecar l’esperit per damunt de tan dolor és un esforç titànic que rarament hom pot aguantar-ho dugues hores al dia; i malgrat tot, cal aixecar-l’ho per no caure a aquest buit llisquent i negre com la gola d’un llop. Per aquí pasturen homes de lletres, abogats, intel·lectuals i altres oficis nobles que ahir amb llur vida normal cerbaven l’equilibri: avui. aquí al camp, han quedat convertits amb veritables ex-homes: han perdut la fe en el pervindre i s’han deixat engolir per aquesta gola negra i llisquén que us parlava”.
En altres cartes, com la datada el 27 de novembre, es queixava de la fam que es passava: “Per aquí, com sempre, amic Apa, aigua i pastanagues … i para de comptar; el treball no-t mata, però en prou feines t’aguantes dret” o com dirà gràficament: “els porcs mengen millor que els refugiats”.
Així mateix descriu com moltes dones per manca d’aliments deixaven de tenir la menstruació o es patien epidèmies de sarna per les deplorables condicions higièniques. Afortunadament, Grapa i la seva família van poder sobreviure gràcies als paquets amb aliments enviats pel seu amic Apa, exiliat a Tolosa.
De Sabadell a Madrid
A començaments de 1941 va poder sortir del camp de concentració i va instal·lar-se amb la seva família a Bagnères-de-Bigorre amb una feina relacionada amb l’aeronàutica que li permetia pagar una caseta llogada. L’entrada dels alemanys acabarà amb tot això. La seva dona i la seva filla retornaren a Sabadell i ell tornà al camp de concentració. Finalment, decidí tornar a Sabadell mig d’amagat on fou denunciat i ingressat a presó on va romandre una setmana, sent alliberat gràcies a les gestions de l’alcalde Josep Maria Marcet.
L’any 1946 decideix marxar de Sabadell per a instal·lar-se a Madrid, acompanyat per la seva dona i la seva filla, casada amb el sabadellenc Antoni Soldevila Canalís, escalador de la Unió Excursionista de Sabadell (UES). A Madrid, amb l’ajuda de les famílies Crusafont i Enrich, fundà l’empresa Textilia. Allí va morir, amb 60 anys, el 16 de gener del 1955.
Bibliografia
CAPDEVILA i HERRERO, Jaume. Dibuixant amb l’Esquerra. Els ninotaires de la premsa d’ERC durant la República, Gazeta 2010.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936). Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució (1936-1939), Edicions Riutort, Sabadell, 1982.
LÓPEZ i FORT, Mercè. Gustau Vila i Bergadà, dibuixant i caricaturista, ens llega un testimoni punyent i directe de l’exili des del camp de concentració d’Argelers. Arraona, n. 39, 4a època, 2006.
MENDOZA, Cristina. Feliu Elias, ‘Apa’, Ajuntament de Barcelona, 1986.
SIMÓ i BACH, Ricard. Gustau Vila i Bergadà, dibuixat i caricaturista, Diari de Sabadell, 30 d’agost del 1986.