Antoni Estruch

‘Història de Sabadell’: Antoni Estruch i el quadre ‘L’Onze de setembre de 1714’

Repassem la biografia del pintor sabadellenc Antoni Estruch conegut arreu del país per la seva pintura sobre l’Onze de Setembre de 1714 que es convertí en una referència iconogràfica del moviment catalanista.

Antoni Estruch i Bros va néixer a Sabadell el 17 d’abril de 1873 i fou un dels representants més destacats de l’escola de pintura historicista a Catalunya. Encara que el gruix de la seva obra fou de caràcter religiós, és conegut sobretot pel quadre que va pintar per encàrrec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell L’Onze de Setembre de 1714 (1909) que esdevingué una icona del moviment catalanista.

De formació acadèmica, freqüentà primerament l’estudi de Joan Vila i Cinca (1856-1938), pare del pintor Antoni Vila i Arrutat i fundador de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Després, Estruch va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on ben aviat s’integrà en el món artístic català. L’any 1891 va participar en la I Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1892 la Llotja de Barcelona l’atorgà el premi d’una borsa de viatge i el 1893 inicià una estada a la Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. L’estiu d’aquest any, aprofitant les vacances d’estiu, va participar en l’exposició de la Festa Major de Sabadell. El 1894, abans de marxar cap a Roma, va concórrer a la II Exposició General de Belles Arts de Barcelona amb un Retrato i un dibuix a la ploma, Estudio. El viatge a Roma va ser possible gràcies al suport econòmic de l’industrial sabadellenc Francesc de Paula Ponsà i Cantí (1850-1901) que fou el seu mecenes i que el 1891 va construir la Casa Ponsà, actual seu de l’Arxiu Històric de Sabadell. Estruch va viatjar vuit anys per l’estranger a Roma, París i Palestina, que alternà amb estades a Sabadell, on va realitzar pintures de gran format de temàtica historicista i religiosa.

Els sabadellencs van poder veure aquests quadres el juliol del 1896, quan va tornar a la ciutat i va romandre durant alguns mesos. Coincidint amb aquesta estada, va fer una exposició a l’Ateneu Sabadellenc, on es mostraven les obres que havia pintat a Roma i que havia enviat al seu mecenes. Tots els quadres exhibits eren de caràcter religiós com ara Santo Domingo de Guzmán, Santa Teresa de Jesús, San Juan de Dios, San José de Calasanz, La fe, La esperanza o San Vicente de Paula asistiendo a Luis XIII.

L’any 1900 va regressar a Sabadell després d’haver viatjat per a Palestina a fi de documentar-se sobre els llocs de la vida de Jesús, també amb el patrocini de Ponsà. Va retornar amb uns 150 estudis i paisatges del natural, que després utilitzaria per a la sèrie sobre la vida de Jesús. L’any següent va tornar a marxar a Roma, on va pintar els olis d’aquesta sèrie. A la capital italiana obtingué un cert reconeixement, va rebre d’altres encàrrecs i va fer diversos contactes.

Manifestació obrera, Antoni Estruch
Manifestació obrera, d’Antoni Estruch

De retorn a Sabadell, el 1903, va exposar les seves obres, primer a l’Acadèmia Catòlica i després a la Sala Parés de Barcelona amb una important repercussió entre la crítica del moment. Eren quadres de gran format sobre la vida de Jesucrist, que havien de decorar la casa dels Ponsà, a més d’una vuitantena d’estudis preparatoris realitzats després de prendre apunts del natural en el curs dels seus viatges. Entre ells s’hi exposaren La fugida d’EgipteEl NaixementL’AdoracióEl Baptisme, Jesús al Desert, A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del CèsarEntrada a Jerusalem, Jesús discutint amb els Doctors, Jesús i la Samaritana, El camí del Calvari i La Resurrecció. El procés de creació d’aquestes obres va ser molt lent, doncs havia començat el 1895 quan va rebre l’encàrrec de Ponsà.

Posteriorment a aquesta sèrie sobre la vida de Jesús, Estruch va pintar quadres de gran dimensió i temàtica històrica que li proporcionaren una certa fama. Tres bons exemples d’això són Una manifestació obrera (1904), Corpus de Sang (1907) i l’esmentat L’Onze de Setembre de 1714. Aquest darrer fou exposat al públic per primera vegada a la Sala Parés el 1909. A més d’aquestes obres, va pintar peces de petit format ambientades en els mateixos escenaris de la sèrie sobre la vida de Jesucrist i va conrear el paisatgisme.

A partir de llavors, a parer dels crítics i historiadors de l’art, va produir-se un cert esgotament d’idees del pintor com demostra que va fer una col·lecció d’aiguaforts centrats un altre cop en la biografia de Jesucrist. A les darreries del segle XIX, Estruch havia estat considerat com un pintor molt prometedor. Tot feia preveure que seria un destacat artista i alguns crítics veien en ell un nou Marià Fortuny. Tanmateix aquestes expectatives es van veure defraudades. La seva obra quedà ancorada en el passat i resultava manifestament anacrònica respecte a les realitzacions dels seus contemporanis, sobretot en comparació dels modernistes, que irrompien amb força en aquell moment.

De fet, en aquests anys, la seva activitat artística va minvar molt i poc després de la presentació pública de L’Onze de Setembre de 1714 va marxar a Amèrica Llatina. El 14 de gener de 1910 emprenia el viatge cap a Buenos Aires gràcies a un préstec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. A la capital argentina ocupà la plaça de director de la Escuela de Bellas Artes on es dedicà al vitrall artístic i continuà pintant, majoritàriament retrats de cavallet, i on va morir el 16 de setembre del 1957.

L’Onze de Setembre de 1714

Aquesta obra va esdevenir ràpidament una icona del moviment catalanista. En el quadre s’interpreta el moment en que el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, cau ferit de bala durant el setge en defensa del baluard de Portal Nou de la ciutat, enarborant la bandera de Santa Eulàlia. Al voltant de l’estendard s’hi troben membres de la milícia urbana de Barcelona o Coronela i soldats professionals que combatien contra les tropes borbòniques. Acompanyant a Casanova es poden reconèixer a Joan de Lanuza i d’Oms, comte de Plasència i protector del braç militar català, i Josep Bellver i Balaguer, comandant de la plaça per ordre del Consell de Cent. En el paisatge del fons de l’obra es podem distingir, des de la perspectiva del baluard de Sant Pere, alguns edificis de la Barcelona de l’època com els campanars de Sant Pere de les Puel·les, Santa Caterina, Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi.

La iconografia està inspirada en el monument a Rafael Casanova de l’escultor Rossend Nobas de finals del segle XIX i en el llibre del republicà federal Salvador Sanpere Fin de la nación catalana (1905) que es basa en les Narraciones históricas de Francesc de Castellví i Obando, militar austriacista català que s’exilià a Viena i narra els esdeveniments viscuts entre 1700 i 1725.

Onze de setembre de 1714
Arribada de l’obra al Museu d’Història de Catalunya, el 2014

L’obra, pintada el 1909, es conegué inicialment com La mort d’en Casanova, ja que llavors encara es creia que Rafael Casanova havia mort durant el setge de Barcelona i no com va succeir realment a Sant Boi de Llobregat el 1743 després que el 1725 li foren retornats els seus béns confiscats el 1713, dies després de ser nomenat conseller en cap de Barcelona. Hem de tenir en compte que el quadre fou pintat i exposat en un moment de gran tensió política arran dels esdeveniments de la Setmana Tràgica.

El 12 de novembre de 1923 l’obra passà a ser propietat de Caixa d’Estalvis Sabadell per saldar el crèdit d’Estruch per viatjar a l’Argentina. El 2014 la pintura va ser retirada del seu emplaçament a la Caixa d’Estalvis per ser restaurada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i exposada temporalment al Museu d’Història de Catalunya, entre el 6 i l’11 de setembre de 2014, amb motiu del Tricentenari del 1714 i com a peça destacada de l’exposició 300 onzes de setembre. Actualment, el quadre es troba exposat al vestíbul de l’antiga seu de Caixa d’Estalvis Sabadell, ara Espai Cultura de la Fundació Sabadell 1859.

Al Museu d’Art de Sabadell es conserven 22 obres d’Antoni Estruch, cedides per les seves germanes Josepa i Narcisa, sis de les quals estan exposades a la col·lecció permanent. També part de la seva obra es pot veure a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú.

Bibliografia

DAVID, Joan. Entorn de l’obra d’Antoni Estruch. Quadern, n. 7-8, Sabadell, setembre-octubre 1978.
FONTBONA, Francesc. L’Onze de setembre de 1714, pintura o emblema? Serra d’Or, n. 454, Barcelona, octubre 1977.
GONZÁLEZ, Carlos i MARTÍ, Montserrat. Pintores españoles en Roma (1850-1900). Tusquets Editores, Barcelona 1987.