Joan Torras Serra va néixer a Sabadell l’any 1870 en una família de teixidors, però vinculada a l’administració municipal. El seu avi, Joan Torras Vidal, i el seu pare, Josep Torras Vivé, exerciren de serenos municipals, el primer des de 1858 i el segon des de 1869.
Joan Torras va contraure matrimoni l’any 1893 amb Francesca Puig i Vidal. Van tenir set fills, encara que quatre moriren molt joves. Malgrat tenir estudis de teòric tèxtil, seguint la tradició familiar, ingressà a l’Ajuntament de Sabadell l’abril de 1906 com auxiliar de Secretaria. Més tard, de 1908 a 1910, fou destinat al negociat d’Estadística i Quintes. Va ser nomenat cap de la secció de Foment el 25 d’octubre de 1910, càrrec que exercirà fins a la seva jubilació per malaltia el 30 de desembre de 1927.
“La seva entrada a Foment fou ben sonada” -escriu Jordi Torruella-. Tot just fer-se càrrec de la secció, denuncià les irregularitats, provades amb posterioritat, comeses per l’antic responsable de la secció, Ramon Bros, que afectaven la recaptació de drets per permisos d’obres i instal·lacions industrials entre 1898-1910. Durant la seva estada a l’Ajuntament, fou membre fundador i primer president, l’any 1916, de la Asociación de Empleados Públicos de Sabadell y su Distrito.
Entre el republicanisme federal i el radical
Les seves inquietuds polítiques es despertaren ben d’hora. Només amb 16 anys s’afilià al Partit Republicà Federal i es té constància que el 1902 participà en l’organització d’un míting al teatre Euterpe contra l’impost de consums. Entre 1904 i 1905 va ser vocal del Comitè Federal de Sabadell, del qual també fou secretari. L’any 1905 va ser fundador del setmanari El Federal. El 25 de maig de 1905 es constituí a Sabadell l’Assemblea Regional Federalista de Catalunya de la qual fou nomena secretari.
La formació de la Solidaritat Catalana, a mitjan de 1906, desfermà una gran divisió al Círcol Republicà Federal (CRF) entre els federals partidaris de participar en aquesta candidatura, liderada per la Lliga Regionalista, i els radicals d’Alejandro Lerroux contraris a fer-ho. Torras va ser un dels qui recolzaren als radicals i un dels protagonistes de la presa del poder, el setembre de 1908, dels lerrouxistes al CRF durant el període en que es feren amb el control de la històrica entitat.
Arran d’un míting celebrat el 14 de març de 1909, en el que hi prendre part, el setmanari El Federal, que anomenava Torras El Sofismes, li etzibà unes crítiques implacables titllant-lo de capdavanter de la “vensada lerroxista”, de caure en “radicalismes extemporanis i xocarrers”o de “lerrouxista baladrer”.
Activisme cultural
Potser aquestes crítiques o també condicionat pel seu nomenament el 1910 com cap de la secció de Foment de l’Ajuntament, motivaren que centrés la seva infatigable activitat pública en l’àmbit de la cultura.
Joan Torras fou un membre actiu de La Emancipación. Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles, fundada el 1870 per Tomàs Viladot, aleshores jutge municipal, amb l’objectiu d’ajudar aquells ciutadans que havien de sortejar molts entrebancs per celebrar enterraments o matrimonis civils. A la primera dècada del segle XX, dirigida per l’espiritista August Vives i Joan Torras, cercava -escriu Andreu Castells- “organitzar, a nivell local, totes les propostes i tots els organismes addictes al lliure pensament” i impulsa una sèrie de campanyes de caràcter anticlerical.
L’any 1908 fou elegit president del Centre Lírich-Dramátich, fundat el 1898, tot i que la seva vinculació a l’entitat data del 1900 quan figura com a tresorer. Es tracta, escriu Eduard Masjuan, d’una de les entitats culturals més importants de l’època impulsada per “intel·lectuals locals oberts al debat de les noves tendències sociològiques, polítiques i culturals” com ara Marian Burguès, Josep Maurell, Pere Martí i Peydro o J. Puig Cassanyas. “El Centre -continua Masjuan- era un espai que havia estat inexistent a Sabadell, on la joventut de procedència humil hi trobava l’alternativa (…) sense defugir d’un tarannà festiu i lúdic el Centre fomentà, simultàniament, des del seus inicis sessions setmanes de lectura, i constituí una important biblioteca popular”.
Les primeres funcions teatrals s’interpretaren el 1898 als teatres Euterpe, Cervantes i Campos de Recreo, fins al seu trasllat el 1901 al local de lloguer al carrer Sant Pau n. 73 amb jardí i escenari amb aforament per a 800 persones. “En aquest local -escriu Masjuan- és on progressivament s’organitzen totes les seccions i grups afins i on hi conviuen des dels liberals o republicans fins als anarquistes (…) De 1901 a 1906 la composició de les diverses juntes permet veure l’evolució ideològica del Centre, on en els darrers temps tenen un pes destacat sectors obreristes i republicans.”
Torras, participà el 1902 en la redacció del nou reglament de l’entitat i el 1905 esdevingué director del seu butlletí. El Centre va ser expulsat el 1906 del local del carrer Sant Pau per a instal·lar un cinema. Durant un temps van anar a una de les dependències de l’Euterpe, després al cafè dels Campos de Recreo per acabar la seva existència el 1909 en un local del cafè del cinema Pas, a la Rambla, sota la presidència de Joan Torras.
Paral·lelament a la seva participació en el Centre Lírich-Dramátich, també era membre de la Societat Coral La Americana, des del 1902 en qualitat de president i fou l’encarregat de l’acte d’inauguració del nou local de l’entitat. Des de la coral, Torras liderà amb altres “elements amants del progrés”, el projecte d’instal·lació d’una biblioteca popular. A tal efecte es constituí una comissió ciutadana es reuní el juny de 1903 amb l’alcalde, Pere Viloca. La seva resposta fou negativa al·legant que hi havia un projecte de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en la que no n’hi haurien llibres “que fomenten y propagan ideas avanzadas”. S’hauria d’esperar fins el 1928 per a la inauguració de la biblioteca de la Caixa d’Estalvis.
Ensenyament laic
A banda de la seva participació en aquestes entitats cíviques, culturals i recreatives, Torras va participar en gairebé totes les iniciatives locals per impulsar l’ensenyament laic a la ciutat, enfront del monopoli de l’Església catòlica.
L’any 1908, presidí la Institución Libre de Enseñanza, fundada el 1882 i de la seva hereva Institución Pedagógica de la que també fou president l’any 1912. El 25 de febrer d’aquest mateix any es celebrà a Sabadell, en el CRF, l’Asamblea de Entidades Progresivas, a iniciativa de la Institución Pedagógica a la qual s’adheriren gran nombre d’entitats, sindicats i partits polítics, representats per més de 250 delegats. Torras hi participa no sols com a president de comissió organitzadora, sinó que també fou membre de la ponència sobre Educación Integral Armónica. En aquesta assemblea es decidí crear una de l’escola de la institució, al carrer de Migdia n. 47, però que després d’un temps de funcionament no va reeixir.
Centre d’Estudis Psicològics
Tanmateix, la faceta on més destacà i per la que fou més conegut a la seva època va ser el seu paper com a figura cabdal de l’espiritisme a Sabadell. L’1 de setembre de 1911 es fundava a Sabadell el Centre d’Estudis Psicològics (CEP), amb seu social al carrer de la Indústria n. 8, en una dependència del despatx Lluch 8, producte de la fusió dels centres espiritistes Aurora i Fraternidad. Torras participà activament en la comissió organitzadora de la fusió.
Així mateix, fou nomenat secretari de la comissió d’obres i financera de l’entitat encarregada de gestionar l’adquisició d’un local propi. L’agost del 1923, el Centre d’Estudis Psicològics va comprar uns terrenys en propietat al carrer de Colom 52-54, pagat amb 5.000 pessetes al comptat. Aquesta quantitat fou sufragada en base d’accions. A més, es sol·licità un crèdit hipotecari de 25.000 pessetes a un 6 per cent anual d’interès, a la Caixa d’Estalvis de Sabadell per sufragar la construcció del local, bastit pel paleta de confessió protestant Francesc Jané. La nova seu fou inaugurada el setembre del 1924. Aviat es constituí l’agrupació Joventut Artística Literària sota la direcció de Ramon Plans que representaren les principals obres teatrals de l’època. El 1934 es creà una secció infantil amb obres de membres de l’entitat Josep Rocarol.
A parer de Masjuan, “l’espiritisme a Sabadell havia estat un dels impulsors de les corrents educatives laiques, especialment a través de la Institución Libre de Enseñanza, i també d’acord amb les seves teories fonamentava els enterraments i casaments civils. Aquest espiritisme que va sobreviure a la industrialització tingué una forta influència en els medis obrers i lliure pensadors: fou un dels elements que feu una important aportació dels canvis culturals a Sabadell (…) Convençuts que un dia la ciència explicaria el fenomen de la mort de manera més satisfactòria que l’Església catòlica, no per això eren ateus, encara que l’espiritisme tingué un fort component esotèric, a la pràctica és una construcció social conscient que exerceix un ideal de perfecció humana mitjançant el progres i l’ajut mutu”.
La importància de Sabadell en el moviment espiritista es revela pel fet que la seu social de la Federación Espiritista Española, fos el local del CEP, presidida pel sabadellenc Martí Font, director de la revista quinzenal Nueva Era d’estudis psicològics que s’imprimia a Alcoi des de l’agost de 1912, però que des del 1913 s’editava i imprimia a Sabadell. El redactor en cap era Àngel Aguarod, professor d’escola laica, i Joan Torras era l’administrador. Entre els espiritistes d’aquest nucli inicial, Castells esmenta a Isidre Viver, les famílies Plana i Vila del carrer de Lacy amb Maria Plana, Aurora Vila i, especialment, a Teresa Oliver Folch, una reconeguda i famosa mèdium.
L’any 1923 Joan Torras fou elegit delegat dels espiritistes sabadellencs al IV Congrés Internacional a Lieja (Bèlgica) com també V Congrés Internacional del celebrat l’any següent a Barcelona. L’any 1929 va ser nomenat president de CEP, època en la qual també va dirigir la revista La Luz del Porvenir, publicada a la capital catalana.
Expropiació i repressió
Segons escriu Andreu Castells, “les dues o tres setmanes que seguiren a l’entrada dels ‘nacionals’ ningú va recordar-se del CEP”. Fidela Renom, republicana federal i primera dona que fou regidora de l’Ajuntament de Sabadell, havia estat des de ben jove membre del CEP. A l’article, Pàgines viscudes (29/12/1976), citat per Castells, evoca com la seu del carrer Colón va ser saquejada per “incontrolats” el gener del 1939. “Fins i tot, la seva biblioteca que fins aleshores s’havia conservat”. L’Ajuntament franquista, el 9 de febrer de 1939, expropià el local de l’entitat espiritista que fou declarada fora de la llei. Primer com magatzem de recuperació i després com Centre Sanitari. Posteriorment, el 3 d’abril de 1941 fou cedida al Frente de Juventudes i des del setembre del mateix any a compartir amb la Hermandad Sindical de Labradores.
A tot això, Joan Torras, que havia estat el president de l’entitat quan aquesta va subscriure el préstec amb la Caixa d’Estalvis, va intentar eixugar el deute de 13.500 pessetes que mancaven per pagar. La seva demanda fou desestimada amb l’argument que es tractava d’una entitat il·legal. En qualsevol cas, la finca va sortir en subhasta, ningú de Sabadell va concórrer i fou adjudicada a un corredor de finques de Barcelona. Després de diverses vicissituds l’edifici fou enderrocat el setembre de 1972.
Per la seva banda, Josep Maria Benaul escriu que l’alcalde Josep Maria Marcet intentà el 1941 sancionar-lo sense èxit amb la pèrdua de la pensió de jubilació per ser “incorregible en cuanto a sus ideas izquierdistas y anticatólicas y se supone con bastante fundamento que pertenece a la masonería”. En un informe de la Policia Municipal del 16 d’abril de 1940, es consignava el següent sobre Torras : “de conducta y carácter retraído; ideología de izquierdas, si bien no se ha podido averiguar si estaba afiliado a algún partido político. En el vecindario de la calle donde habita está conceptuado como masón, aunque este extremo no se ha podido concretar. No se tienen noticia de que haya tomado parte alguna en contra del Glorioso Movimiento Nacional”. Benaul creu que “darrera les motivacions ideològiques esgrimides, segurament n’hi havia d’altres de més específiques, que no podem escatir. Em sembla probable que que la pretensió de Marcet fos, segurament per iniciativa d’altres persones, afeblir els intents de conservar l’estatge de l’entitat”.
Joan Torras Serra va morir a Sabadell l’any 1944. Xavier Capella i Arades va fer donació el 1998 a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) dels documents personals de Joan Torras. Entre ells, un relat dels esdeveniments de la Setmana Tràgica a Sabadell i diversa documentació tant de la seva activitat professional com a funcionari de l’Ajuntament de Sabadell com de les diverses entitats polítiques i culturals de la ciutat en les que hi va participar.
Bibliografia
BENAUL, Josep Maria. Més Marcet. L’alcalde i la repressió de la postguerra. iSabadell, 10 agost 2017 https://www.isabadell.cat/politica/nomenclator/marcet-el-franquista-poliedric/
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca 1939-1976, Ed. Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1916, Ed. Riutort, Sabadell, 1978.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). Universitat Autònoma de Bellaterra, 2006.
TORRUELLA i LLOPART, Jordi. Joan Torras Serra. Fundador del Centre d’Estudis Psicològics i el seu testimoni de la Setmana Tràgica. Arraona, revista d’història, n. 22, hivern 1999.
