El proper dimecres, 22 de maig, es compliran 40 anys de l’assassinat de Joan Bisbal, agent de la Policia Municipal de Sabadell, víctima d’un atemptat del grup terrorista GRAPO que malauradament va quedar impune.
El 22 de maig de 1979 el policia municipal Joan Bisbal Vilardell moria assassinat víctima d’un atemptat del grup terrorista GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre), fundat el 1975 i braç armat del Partido Comunista (Reconstituido).
Segons el rotatiu vespertí Catalunya Express, el policia sabadellenc va ser el primer policia català víctima del terrorisme. Bisbal, de 29 anys d’edat, estava, juntament amb l’agent Edelmiro Carrascosa Fernández de 45 anys d’edat supervisant l’enderroc d’unes naus industrials ubicades en la confluència de la carretera de Terrassa i el carrer Amèrica, prop de la Serra d’en Camaró. A les 11,30 hores del matí, tres individus joves, un dels quals era una dona, es baixaren d’un cotxe i van encanyonar als agents amb dues pistoles i una metralleta. A Edilmiro Carrascosa, que no anava armat, li van ordenar que s’estirés a terra, alhora que van intentar arrabassar-li la pistola que portava Joan Bisbal. Aquest va intentar resistir-se i els terroristes van disparar-li quatre trets, dos del quals al cap i un altre al fetge. Acte seguit es donaren a la fuga per la carretera de Terrassa i van escapolir-se en un vehicle, segons els testimonis, de la marca SEAT, 124 o 1.430, de color blanc.
Bisbal, ferit d’extrema gravetat i amb aturada cardíaca, va ingressar a la clínica Santa Fe on va morir a les dotze del migdia. L’agent, nascut a Sabadell, havia treballat en el tèxtil i portava tres anys en el cos policial amb un full de serveis irreprotxable. Estava casat i era pare d’un fill de tres anys i la seva dona, estava embarassada. El seu pare, Isidre Bisbal, era molt conegut a la ciutat ja que era venedor de premsa al quiosc de la Llar del Llibre al Passeig de la Plaça Major.
Al conèixer la luctuosa notícia, que va sacsejar la ciutat, es va convocar un reunió d’urgència a les 16 hores al Consistori i com a senyal de dol, es van posar a mig pal les banderes de l’Ajuntament i de la seu de la Policia Municipal. Així mateix s’acordà instal·lar la capella ardent al domicili del policia assassinat al carrer Tetuan. A les 12,30 hores es rebia una trucada anònima a l’Ajuntament amb el sinistre missatge: “Mataremos a Trives”. A les 23 hores la redacció del Diario de Sabadell i La Vanguardia rebien una altra trucada on una veu anònima que s’identificà com a membre del GRAPO i reivindicava l’atemptat mortal.
A la reunió a l’Ajuntament assistiren l’alcalde i els regidors així com una representació de STAC, el sindicat integrat per funcionaris i policies locals, i al qual estava afiliat Bisbal. Es va redactar un comunicat de condemna on podia llegir-se:
“L’assassinat terrorista d’un treballador de l’Ajuntament pretén destruir les bases de la convivència democràtica de la ciutat. L’Ajuntament, que recolza totes les gestions judicials i policials encaminades a la detenció dels responsables, vol ser en aquest moment portaveu de la ciutat en la condemna enèrgica i contundent de l’atemptat; i demana la serenitat i la solidaritat necessàries que facin de la indignació dels sabadellencs la força moral que s’oposi al xantatge del terrorisme”.
A la roda de premsa posterior, l’alcalde Antoni Farrés, va informar que s’havia posat en contacte telefònic amb el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, qui li va manifestar que assistiria al sepeli de Bisbal. Així mateix va apuntar com a possibles motius de l’atemptat el robatori de l’arma de l’agent o una represàlia per la participació de la Policia Municipal de la recent detenció d’un membre del GRAPO a Sabadell.
En un clima d’indignació ciutadana es multiplicaren els comunicats de condemna de l’atemptat. Així ho feren el mateix dia els sindicats STAC, CC.OO, UGT, USO, CSUT i el Sindicat Estudiantil Universitari (SEU). També, partits polítics com PSUC, JCC, PSC-PSOE, CDC, Unió de Centre de Catalunya, Centristes de Catalunya-UDC, PTC i Falanges Juveniles. Als dies següents s’hi van afegir l’Associació d’Assistents Socials Sabadell-Terrassa, les associacions de veïns de Sant Pau-Campoamor i de la Creu Alta, així com el Partido Liberal de Catalunya i nombrosos ajuntaments.
Multitudinari sepeli
L’endemà, 23 de maig, es va celebrar l’enterrament a la parròquia de la Santíssima Trinitat. El taüt, embolicat amb la senyera, fou portat per torns per agents de la Policia Municipal de Sabadell entre els 800 metres que separaven el domicili de Bisbal i el temple. A l’entrada de l’església el públic assistent va tributar-li una gran ovació i molts comerços del Centre, senyal de dol, van tancar les seves portes.
El multitudinari sepeli, que va comptar amb l’assistència d’unes 5.000 persones, va estar presidit per Josep Tarradellas, el subgovernador civil, Josep Maria Ferrer, l’alcalde Antoni Farrés, la representació dels Consistoris de tota la comarca i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Abad, la pràctica totalitat de la plantilla de la Policia Municipal de Sabadell, policies locals d’altres municipis, així com delegacions de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i del Cuerpo General de Policía. També assistiren dirigents de la quasi totalitat de les forces polítiques, entre ells el diputat sabadellenc del PSUC Josep Maria Riera, i de les centrals sindicals de Catalunya.
Així mateix, Adolfo Suárez, president del govern espanyol va adreçar un telegrama a l’Ajuntament de Sabadell de condemna a l’atemptat amb el següent text:
“Profundamente consternado al tener conocimiento de la muerte del guardia urbano Joan Bisbal en alevoso atentado, ruego haga llegar a mi más sentida condolencia a sus familiares”.
Mossèn Aleu va pronunciar una densa homilia on va emfatitzar el sentiment de profunda indignació de la ciutat per l’assassinat: “és greu que s’ataquin els valors més humans com pot ser el dret a la vida. Per què ha estat, per a què a servit sinó per empobrir-nos humanament?”. Després d’assenyalar que Joan Bisbal era el “pal de paller” de la seva família, indicà que “això destrueix la convivència social i fa patir al bon poble que vol tenir coses elementals, però segures”.
Finalitzada la cerimònia fúnebre, el pare de Joan Bisbal va patir un conat d’infart i la seva viuda va d’haver de ser atesa per evitar que es desmaiés. Un miler de persones van acompanyar el fèretre fins al Cementiri Municipal.
Crim impune
El 28 de maig, la Jefatura Superior de Policía de Sevilla va difondre una nota de premsa segons la qual s’havia procedit a la detenció de Francisco Martín Valero, presumpte membre del GRAPO, que podria estar implicat en diversos atemptats comesos a la província de Barcelona, entre ells el de Joan Bisbal. Tanmateix, mai és va celebrar un judici contra els assassins de Joan Bisbal, de manera que el crim va quedar impune.
Al llarg de la seva sinistra trajectòria el GRAPO van executar més d’un miler d’accions armades, en el transcurs de les quals van morir 84 persones (57 agents de policia, 20 civils i 7 militars). L’any més actiu va ser 1979, en què van assassinar 21 persones.
Amb motiu d’aquesta luctuosa efemèride el proper dimecres, 22 de maig, tindrà lloc a les 17,30 hores una ofrena floral a la plaça Ernest Lluch al Parc de Catalunya.
Bibliografia
Diari de Sabadell, 23, 24 i 29 de maig de 1979.
La Vanguardia, 23 i 24 de maig de 1979.
El Periódico de Catalunya, 24 i 29 de maig de 1979.
El Diario de Barcelona, 23 i 24 de maig de 1979.
El Correo Catalán, 23, 24 i 27 de maig de 1979.
Catalunya Express, 23 i 24 de maig de 1979.
Mundo Diario, 23 de maig de 1979.