Tracem el perfil biogràfic de Mateu Brujas, fundador d’una de les empreses tèxtils llaneres més importants de la ciutat. Una firma especialitzada en la fabricació de gèneres de la més alta qualitat.
La nissaga dels Brujas resulta extraordinàriament complexa. Està formada per diverses branques que posseïren diverses empreses industrials. Així, hi ha els Brujas i Servat; els Brujas i Pelliser; els Brujas Sayol i les dues branques dels Brujas Torras. Aquí ens cenyirem a aquesta darrera i en particular a la branca que parteix d’Agustí Brujas Torras (1797-1874) casat amb Antònia Romeu Artigas, tots dos “d’arrelades famílies sabadellenques”, segons el seu biògraf Ricard Simó, amb qui va tenir set fills: Mateu, Agustí, Pau, Josepa, Maria, Raimunda i Carme.
Marian Burguès escriu que els “Gorina, Barata, Llonch, Brujas, Buxeda, Casanovas no eren de Sabadell. Procedien de pobles i masies que en la primera guerra carlina o dels set anys, de la crema de convents del 35, s’havien vingut a refugiar a la plaça forta de Sabadell”. També, indica que els Brujas com “altres fabricants de panyos”, com els Pissit, Rovira, Coromines… eren caps de la Milícia Nacional. “Els fabricants es quedaren amb totes els quefatures, des d’oficial a comandant. Ells engrandiren Sabadell.”
Agustí i Mateu Brujas
Agustí Brujas Torras va muntar l’any 1860, amb el seu fill Mateu, l’empresa A. Brujas, Fill i Companyia, dedicada a la fabricació de teixits de llana de qualitat per a consum de les classes altes. Una especialització en el tèxtil llaner que seria la marca distintiva de l’empresa al llarg de la seva dilatada trajectòria. Mateu Brujas s’havia tret el títol de teòric tèxtil i amb aquesta qualificació va a treballar a la fàbrica Campany.
A banda de la fàbrica, Agustí Brujas regentava un magatzem al centre de Sabadell, a la plaça del Gas, (llavors anomenada Duc de la Victòria en honor al general progressista Baldomero Espartero) on venia a l’engròs i al detall la seva draperia i d’altres fabricants. L’empresa va participar en l’Exposició Universal de París (1867) on per primera vegada les seves mercaderies foren exposades a l’estranger. A la mostra van anar vuit fabricants llaners sabadellencs que foren guardonats de diversa forma. A. Brujas, Fill i Companyia, fou premiada amb una menció honorífica.
A la mort del pare, el 1874, Mateu Brujas Romeu va fusionar l’empresa paterna amb la petita fàbrica que un dels seus germans havia muntat al Raval de Sabadell que convertirà en una de les més grans i prestigioses de la ciutat. Va contraure matrimoni amb la cosidora sabadellenca Caterina Trius Mimó amb qui tingué cinc fills: l’hereu Mateu, Joaquim, Josepa, Joaquima i Caterina.
La construcció d’un vapor propi, el 1877, conegut popularment com Ca la Patoia, al costat de l’única estació de ferrocarril de la ciutat, (enderrocat el 1975), marcarà un punt d’inflexió en el desenvolupament de l’empresa. Com era habitual a l’època, va bastir una luxosa mansió al costat de la fàbrica, doncs encara no s’havia produït entre la burgesia industrial la separació entre el domicili particular i el centre de producció.
Mateu Brujas va continuar amb el tèxtil llaner de gama alta, important novetats i gèneres que encara no es fabricaven a Catalunya. Ara bé, el major dels seus èxits empresarials es derivà del fet de ser el primer fabricant d’Espanya de xeviot anglès. Fins aleshores un gènere d’importació, destinat a la roba masculina i que estava molt de moda entre les classes altes.
A l’igual que els principals fabricants de l’època fou uns dels accionistes fundador del Banc de Sabadell (1881). També, formà part del grup d’empresaris que fundaren el Casino dels Senyors com ara els Llonch, Casanovas, Sogues, Gorina, Buxeda, Cirera i Massagué, on a la planta baixa remodelaren el vell teatre que passà anomenar-se Teatre Principal.
Marca de prestigi
Un esdeveniment polític, el 1883, consolidarà el seu prestigi com a fabricant de gèneres de la màxima qualitat en el mercat espanyol. El ministre de Governació conservador, Segismundo Moret, en una intervenció parlamentària en defensa del lliurecanvisme, exposà els seus dubtes sobre la capacitat del sector tèxtil català i les escases possibilitats que tenien de competir en qualitat amb una potència industrial com Anglaterra. Els fabricants llaners sabadellencs, indignats pel que consideraren una ofensa, acordaren enviar-li una peça de llana de Can Brujas per a fer-se un vestit. Moret no només va agrair el regal, sinó que va reconèixer l’error així com la qualitat i competitivitat dels gèneres produïts a Sabadell.
De fet, l’empresa no tenia un gran volum. L’any 1889 ocupava un centenar de treballadors i facturava mig milió de pessetes; però, aquí, la qualitat compensava la quantitat. Així es palesà a la l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Els fabricants sabadellencs assistiren plegats i guanyaren col·lectivament una medalla d’or. Tanmateix, Mateu Brujas fou l’únic industrial de la ciutat que va ser àmpliament citat en la presentació de les grans empreses industrials participants en la mostra.
Tot i que el principal mercat de Brujas era l’espanyol, va tenir una important activitat exportada a les colònies i ex-colònies espanyoles a Amèrica. Mèxic i l’Argentina foren dels primers països importadors. Cuba fou un important client fins a la independència (1898), que es va mantenir malgrat una pèrdua d’importància.
El jove monarca Alfonso XIII realitzà una visita oficial a Sabadell el 18 d’abril de 1904. Al final del seu atapeït programa d’activitats a la ciutat visità les fàbriques de Cuadras i Grau i de Mateo Brujas, des d’allí va anar a l’estació del Nord per tornar Barcelona.
Virtuts burgeses
La personalitat de Mateu Brujas va estar aureolada per les virtuts d’austeritat i la laboriositat burgesa, de l’ètica protestant que a parer de Max Weber està en els orígens del capitalisme. Així, s’escampà la fama de treballador i d’un home que preferia estar entre telers que al despatx. Es deia que era dels primers en arribar a la fàbrica i dels darrers a marxar-ne i sovint se’l veia fent proves d’un nou teixit en el vapor que en les tasques directives pròpies del patró.
Per la seva banda, Marian Burguès relata una anècdota que mostra una altra faceta no tant positiva del personatge. “Quan es tractà de fer el baixador al capdavall de la Rambla, puix per la majoria resultava lluny anar a l’estació, els fabricants d’a prop d’aquesta tractaren d’obstaculitzar semblant millora. En Jaume Molins i en Mateu Brujas passaven a recollir firmes perquè no es fes. El meu pare, que era un bonatxàs, anava a posar la firma en tal paperot. Jo estic orgullós d’haver-ho impedit no sense abans bescantat el poc civisme d’aquells senyors, puix el projecte del baixador de la Rambla, calia considerar-lo com una millora per Sabadell (…) Era un cas d’egoisme particular.”
Dues cases senyorials
Mateu Brujas Romeu va encarregar el 1888, a l’arquitecte municipal Miquel Pascual Tintorer, la construcció de la seva residència, al carrer Creueta 97, al costat de la fàbrica i molt a prop de l’estació del Nord. La casa fou ampliada l’any 1896 per Juli Batllevell i reformada posteriorment, el 1912, pel també arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell Cardona. El Casal, ubicat en una parcel·la cantonera, consta de planta baixa, pis i golfes amb un espaiós jardí lateral protegit per una balustrada de pedra. La façana principal, de composició simètrica, està ornamentada amb elements neoclassicistes, trencaaigües i pilastres que emmarquen les obertures.
L’any 1901, va encarregar a Juli Batllevell, construcció d’un edifici a la Rambla de Sabadell 9-11, format per un soterrani, entresòl i dos pisos, on ara als baixos hi ha els bars Choco-Choquito i Catalunya. En la composició de la façana s’han fet servir elements ornamentals d’arrel clàssica. L’obra s’estructura en dues zones, semisoterrani i entresol, i els pisos superiors. Destaquen visualment les línies verticals en l’edifici, afavorides per les pilastres i l’amplada de les finestres. El tercer i quart pis s’estructura en tres balcons per pis. El mur està decorat amb estuc i emmarcat als laterals per pilastres. Un fris en relleus vegetals marca, a la façana, l’alçada dels pisos.
Empresa i política
A la Restauració borbònica, el poder polític local es repartia entre dos grups de fabricants i professionals liberals, segons el sistema del torn dinàstic, fins a la descomposició del sistema a Catalunya des de la derrota en la Guerra de Cuba (1898). Els conservadors de Cánovas del Castillo estaven liderats a Sabadell per Pau Turull, amb un equip format per Joan Casavonas Sallarès, Feliu Vilarrubies, Pere Viloca i Francesc Bas amb el suport de La Revista de Sabadell de Manuel Ribot i Serra. També, hi militava el líder empresarial Joan Sallarès i Pla.
Mateu Brujas -explica Andreu Castells- va ser president “quasi inamovible” del partit liberal-fusionista de Sagasta amb altres industrials com els germans Josep Antoni i Joaquim Planas Borrell, Josep Voltà Vivé, Jaume Molina, Joan Massagué Vilarrúbies, Joan Llagostera Balsells, Joan Fontanet Pont, Josep Cirera Sampere, Joan Vidal Cirera, Feliu Griera Dulcet i Domènec Garí-Montllor. Així, fou regidor de Foment l’ajuntament de Sabadell i diputat provincial.
De la I Guerra Mundial a la crisi del tèxtil
Mateu Brujas Romeu va morir a Sabadell el 6 de novembre del 1903 i està enterrat en el panteó familiar del Cementiri Municipal, en un cantó de la capella central. L’abril de 1910, el ple municipal, presidit per l’alcalde de Sabadell, Feliu Griega Dulcet, acordà per unanimitat dedicar-li un carrer entre els carrers de la Salut i de l’Illa.
L’empresa passà a les mans dels seus fills Mateu i Joaquim Brujas i Trius, que constituïren Mateu Brujas i Companyia aquell mateix any. L’hereu serà president del Gremi de Fabricants entre 1910 i 1912 i de la Cambra de Comerç entre 1903-1908 i entre 1911-1912. Els Brujas solien afirmar amb orgull que no havien patit tingut mai problemes socials originats a l’empresa, si els seus treballadors havien fet vaga havia estat per solidaritat.
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) propicià un notable creixement de l’empresa que realitzava el cicle integral de la llana: filatura de llana cardada, filatura d’estam, tissatge, tints i acabats. L’any 1920 emprava 120 obrers a la fàbrica i produïa uns 100.000 metres anuals de draps de llana. La seva exportació s’estendrà a països com Grècia i Turquia, i a França durant la guerra europea.
Al final de la Guerra Civil (1936-1939), la fàbrica fou una de les poques cremades en la retirada de la columna Líster. Els danys foren valorats en quasi dos milions i mig de pessetes. El 1942 l’edifici estava reconstruït i la maquinària novament en marxa. El 1940, l’empresa es dividirà entre dues parts. Una, Brujas SA, a càrrec de Manuel Buxeda Garí-Montllor, gendre de Joaquim Brujas i seus néts Joaquim i Manuel Buxeda Brujas.
L’empresa va plegar el 1973, sent una de les primeres víctimes de la crisi del tèxtil. L’altra, propietat de Mateu Brujas Casanovas, nét de Mateu Brujas Romeu, continuà amb la fabricació de teixits i filats i el 1950 constituí l’empresa Hilaturas Mateu Brujas CA, que continuà la producció fins l’any 1975.
Bibliografia
BENAUL BERENGUER, Josep M. (dir). El Gremi de Fabricants de Sabadell. Organització empresarial i ciutat industrial, Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local, Sallent impressor, Sabadell, 1929.
CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural Fenosa, Sabadell, 2011.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. República i acció directa 1868-1904, Ed. Riutort, Sabadell, 1977-
SIMÓ i BACH, Ricard. 100 sabadellencs en els nostres carrers. Ed. Ausa, Sabadell, 1984.
