Ara que el carrer d’Alfons XIII està a punt de caure del nomenclàtor local sembla un bon moment per relatar la relació del Rei amb la nostra ciutat. L’actual carrer d’Alfons XIII fou anomenat durant la Segona República carrer de Francesc Layret i va adoptar la denominació del monarca borbònic a instàncies del consistori franquista.
El jove monarca, conegut popularment a Catalunya com El Cametes, va visitar la ciutat dilluns 18 d’abril de 1904 en el marc d’un atapeït periple pel Principat. Llavors tenia 18 anys i només feia dos que havia estat entronitzat. De fet, es va avançar la seva majoria d’edat als 16 anys per tal d’acabar amb la llarga regència de Maria Cristina ja que el seu antecessor, Alfons XII, va morir mentre la reina estava embarassada.
La visita regia va començar al baixador del ferrocarril de la Rambla. Allí l’esperava l’alcalde de Sabadell, el republicà Joaquim Cladellas Trescents, que el va rebre amb aquesta afirmació: “Señor, el pueblo os espera para aclaramaros”. En efecte, el baixador s’havia concentrat una gran multitud que, segons la crònica de La Vanguardia “profirió en estruendosos vivas y aplausos”, i entre la que figuraven senyors i senyores guarnits amb les seves millors gales. Al baixador s’havia instal·lat un arc i diverses tribunes on varies nenes van aclamar al Rei. A l’emprendre la marxa del cotxe reial, es va fer volar coloms i se li van llençar innumerables rams de flors.
Malestar entre els republicans
Aquesta actitud de l’alcalde republicà fou objecte de dures crítiques per part de Germinal, òrgan dels republicans federals de Sabadell:
Tan bon punt va saber-se que el rei visitaria nostra ciutat, li va venir una especie de deliri de grandeses que espatarrava als seus íntims (…) En va els seus amics li aconsellaren que per a surtir del pas i no fer cap ridícol entre els seus, demanés llicència fins que hagués passat el xubasco. Ell aferrat en que volia una creu i l’arcaldia de reial ordre, va posar-se a fer de les seves”.
Aquest comportament es va extensiu a la resta de regidors republicans que anaren a la recepció reial juntament amb el monàrquics més recalcitrants com Pere Viloca o Antoni Oliver. Germinal va denunciar que Joan Colomer Pujol, edil per Centre Català, fou l’únic que no va anar-hi, “donat així una llisó an aquells regidors que, dient-se republicans i federals (…) ho feren, no respectant amb aquells actes els sentiments democràtics dels seus electors”. Poc després Germinal informava que els esmentats regidors s’havien donat de baixa de la publicació i es vantaren del suport rebut per la Joventut Federal. A més, qualificaren als regidors republicans que havien assistit a la recepció de “monedes dubtoses” que havien de sanejar-se per a que “no enganyin els inconscients”.
Recepcions oficials
La comitiva reial, precedida per varies parelles de la Guàrdia Civil a cavall, va enfilar La Rambla on molts balcons estaven engalanats amb domassos i al llarg del recorregut es continuaren tirant-li flors i confetti. Per tal que la visita fos un èxit, els empresaris donaren tres hores de festa als obrers, encara que, segons Andreu Castells, “les ovacions no foren massa estrepitoses i es notaren, entre el poble, alguns somriures discrets”.
Primera pedra de la Caixa al carrer de Gràcia.
A l’Ajuntament va tenir lloc una recepció, després de la qual, el seguici reial es dirigí a l’Hospital i la Casa de Beneficència on fou rebut per la junta. Des d’allà va anar a posar la primer pedra de la seu de la Caixa d’Estalvis a l’actual carrer de Gràcia on va ser rebut als compassos de la Marcha Real a càrrec d’un banda militar que escoltà des de la tribuna instal·lada a l’efecte i, on segons, La Vanguardia, “se había congregado numeroso público, entre el que abundaban elegantes damas”. Enric Turull, president del consell de la Junta de la Caixa d’Estalvis i diputat provincial, va llegir un discurs de benvinguda i es va donar lectura a l’acta de la cerimònia que fou enterrada juntament amb la primera pedra.
El Rei i els industrials
Després, Alfons XIII va dirigir-se al Gremi de Fabricants, ple a vessar on el seu president va llegir una al·locució on es va fer vots per “la armoniosa relación entre todos los elementos que al trabajo se consagran. Procurad, Señor, que los honrados obreros lleven una vida adecuada á los tiempos modernos, y que los patronos hallan una vida próspera dentro del concurso universal de productores.” En nom del corona va contestar el general Linares, ministre de la Guerra, qui va assegurar que de la mateixa manera que el Rei “aspira a ser el primer agricultor, desea, también ser el primer industrial” i va prometre fer tot el possible per impulsar el desenvolupament de la indústria. Després dels discursos i signar el llibre d’honor, visità el local on s’havia muntat una exposició de productes fabricats a Sabadell i dels treballs de l’Acadèmia de Belles Arts on examinà les obres del seus alumnes i l’exposició d’olis de Joan Vila Cinca i les fotografies de Joan Vilatobà, molts amb dones nues. Tant Alfons XIII com el governador civil de Barcelona li compraren moltes fotos. Davant seu s’imprimiren targetes al·lusives a la seva visita on al costat del retrat del rei es podien llegir els versos de Ribot i Serra:
Hoy Sabadell se estremece
con alegría infinita
al recibir la visita
de su Rey Alfonso trece”.
A continuació el monarca visità la fàbrica de Cuadras i Grau i de Mateo Brujas. D’allà va partir cap a l’estació on, segons La Vanguardia, “los hombres se quitaban las gorras y las mujeres saludaban agitando los pañuelos. La despedida que se hizo en Sabadell al monarca fue mucho más entusiasta que el recibimiento”. Abans de marxar el Rei va donar 2.000 pessetes per als pobres.
Per contrari, per a Germinal, el “verdader poble” va contemplar “aquell espectacle desusat, sense aplauso, sense visca, sense un entusiasme. Aquella inesperada fredor del poble va gelar instantaniament tot el calor del entusiasme que els cortesans portaven embotellat”. D’altra banda, 20 entitats sabadellenques de caire progressista i laic, malgrat estar convidades als actes, refusaren d’assistir.
L’atemptat de Mateu Morral
Ara bé, la relació entre el monarca i la ciutat va quedar determinada per l’atemptat que l’anarquista sabadellenc Mateo Morral perpetrà el 31 de maig del 1906 a Madrid contra Alfons XIII i la seva esposa Victòria Eugènia el dia de les seves noces.
Morral va llençar la bomba al cotxe reial, oculta en un ram de flors, des de la balconada de la pensió carrer Mayor on s’hostejava, però l’artefacte explosiu va ensopegar amb les vies del tramvia desviant la seva trajectòria cap a la gentada que observava la comitiva. Malgrat la parella reial resultà il·lesa, va provocar 25 morts i més d’un centenar de ferits.
En una altra entrega d’aquesta secció analitzarem amb detall els efectes de l’atemptat sobre la societat sabadellenca. Només afegir que, durant la Guerra Civil, del gener de 1937 al maig de 1939, l’actual Via Massagué fou rebatejada com Avinguda de Mateu Morral. De la mateixa manera, el carrer Mayor de Madrid durant la Guerra Civil fou reanomenat carrer de Mateu Morral.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu, Sabadell. Informe de l’oposició. República i acció directa 1868.1904. Edicions Riutort, Sabadell,1977.
La Vanguardia, 19 d’abril de 1904.
One Comment