Tracem un perfil biogràfic de qui fou considerat una de les majors autoritats mundials en la interpretació i traducció del sumeri i de l’acadi, les llengües mesopotàmiques escrites més antigues la humanitat. Civil va morir fa poc més d’un any, al gener de 2019.
Miquel Civil i Desveus va néixer a Sabadell, al carrer Sant Joan cantonada Indústria, el 7 de maig de 1926. Fou el fill primogènit del matrimoni format pel metge Miquel Civil i Jansana i de la mestra d’escola Maria dels Àngels Desveus i Duran. Tingueren deu fills, només sis dels quals van sobreviure, el més conegut d’ells és Oriol, que va ser regidor socialista a l’Ajuntament de Sabadell. Els Civil provenen d’una llarga tradició de metges, documentada des del segle XVIII, i de músics. Els Desveus eren industrials de Sabadell, amb un taller de fabricació de telers mecànics que durant la Primera Guerra Mundial va fer fortuna fabricant motors de gas pobre. Durant els primers anys de matrimoni residiren a Rubí i es traslladaren a Sabadell abans del naixement del seu primer fill.
Els seus pares foren catòlics i catalanistes, el pare va ser fundador a Sabadell d’Unió Democràtica de Catalunya i la mare professora de català a l’escola Montserrat de Rubí. Miquel va cursar les seves primeres lletres a l’Escola Pia de Sabadell fins el curs 1934-35 que va ingressar a l’Escolania de Montserrat, a instàncies del monjo Ildefons Civil, cosí del seu pare i violinista que fou assassinat el juliol de 1936 a Molins de Rei. Amb 14 anys va tornar a Sabadell i, acabada la Guerra Civil, el juny de 1939, regressà a l’Escolania. L’any 1942, amb només 16 anys, decidir entrar de novici al monestir.
A l’Abadia de Montserrat va estudiar teologia, filosofia, humanitats i llengües semítiques. Dotat d’una gran capacitat intel·lectual i d’una memòria fotogràfica va iniciar-se de forma autodidacta en la traducció de l’escriptura cuneïforme de les civilitzacions de l’antiga Mesopotàmia estudiant el miler de tauletes en llengua sumèria i acadia que havia adquirit el Pare Ubach durant els anys de la seva estada a l’Orient Mitjà i que encara poden contemplar-se al Museu Bíblic del monestir.
L’any 1955, enmig d’una crisi de fe i sense haver-se ordenat com sacerdot, abandonà l’Abadia i s’instal·là a París on fa diverses feines per sobreviure: des de descarregar camions al mercat de Les Halles, pintar parets, ascensorista o contractar extres per al cinema. A París va conèixer a Paul Garelli, estudiant d’assiriologia, qui va convidar-lo a assistir a les classes del professor Jean Nougayrol qui va quedar sorprès pels seus coneixements. A partir d’aquí va continuar els seus estudis a l’École Practique des Hautes Études de París.
Carrera acadèmica als Estats Units
A la capital francesa va conèixer a Samuel Noah Kramer, considerat el patriarca i màxima autoritat mundial de l’estudi de la literatura sumèria. Kramer va convidar-lo, el 1958, a anar com el seu ajudant al Museu d’Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Pennsilvània, a Filadèlfia, on es conserva una de les col·leccions de tauletes cuneïformes més importants del món. Allí, segons el seu alumne i biògraf Lluís Feliu, “va enlluernar tothom amb la seva capacitat d’anàlisi, la seva memòria fotogràfica i la seva extraordinària capacitat de relació”.
L’estiu de 1963, després de cinc anys a Filadèlfia com a investigador i docent, es trasllada a l’Oriental Institute de la Universitat de Chicago, com ajudant de Bruno Landsberger en l’edició de textos lexicogràfics de Mesopotàmia. El 1965 obté a París el títol de doctor per seu treball sobre el text sumeri El debat sobre l’aixada i l’arada, que tracta sobre quina eina és la millor pels treballs agrícoles. En aquests anys publica els seus primers articles en revistes especialitzades de renom internacional com ara Revue d’Assyiriologie (París), Iraq (Londres) o Journal of Cuneiform Studes (New Haven). El 1966 és nomenat membre del consell editor del Chicago Assyrian Dictionary, un monumental treball acadèmic elaborat durant nou dècades i amb 21 volums, que es completà en 2010; també, fou coeditor de la col·lecció Texts for Cuneiform Sources. L’any 1968 és designat editor de Materialen zur sumerische Lexikon i participà en diverses campanyes d’excavació, organitzades per la Universitat de Chicago, en l’antiga ciutat sumèria de Nippur.
Dos anys més tard, el 1970, esdevé professor de sumeriologia de l’Oriental Institute de la Universitat de Chicago i desenvolupa tota una sèrie de projectes d’investigació i col·laboració amb diverses institucions internacionals. De fet, durant la seva trajectòria acadèmica va treballar amb materials dipositats al museus de tot el món com, per exemple, el museus de Filadèlfia i Yale, el Museu Britànic, el Museu del Louvre, el Museu Arqueològic d’Istanbul, el Museu d’Alep o la Biblioteca Nacional d’Oslo. Així mateix, fou un pioner en la introducció dels sistemes informàtics en la investigació al transformar els logogrames, base de l’escriptura cuneïforme, en caràcters digitals.
Considerat com un de les màximes autoritats en la matèria, estableix, el 1990, contactes amb l’Institut d’Estudis Orientals de la Universitat de Barcelona i el 1992 és nomenat professor visitant d’aquesta universitat, cosa que compagina amb la seva feina a Chicago, la qual cosa li permet fer llargues estades a Catalunya. Allí va impartir classes de llengua i literatura sumèries en cursos de postgrau, així com cursos de lexicografia sumèria. Després de jubilar-se, al 2000, de la seva plaça de professor a Chicago fou contractat per la Universitat Pompeu Fabra on impartí diversos cursos de doctorat fins que decidí retornar a Chicago l’any 2009. El 14 de novembre del 2000 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona en reconeixement de la seva trajectòria. Entre 2000 i 2001 va presidir l’American Oriental Society, l’associació d’orientalistes més prestigiosa dels Estats Units. A més, va ser membre de diverses institucions i associacions nord-americanes de recerca orientalista, lingüística i antropologia.
L’any 1960 va contraure matrimoni amb Isabel Martín Mansilla, vallisoletana i professora de Filosofia i Lletres, que va conèixer als Estats Units i amb qui va tenir dues filles, Caterina i Sofia. Malgrat que el matrimoni es va divorciar, als darrers anys de la seva tornaren a viure junts i abans de morir es referia a ella com la seva esposa. Malgrat la seva llarga estada als Estats Units, Miquel Civil no va voler renunciar a la nacionalitat espanyola.
Reconeixement internacional
La notícia de la seva mort, el gener de 2019, motivà que The Washintong Post li dediqués un extens obituari on se’l qualificà de “gegant en el camp de la sumeriologia”, i on recavava l’opinió dels màxims especialistes en la matèria com Christopher Woods, director de l’Oriental Institute de la Universidad de Chicago. Woods el considerà “l’autoritat més experta dels sumeris des de l’any 2000 a. C.
“Tenia un domini complet d’aquestes fonts i un geni especial per anar més enllà del que deia el text, fent connexions culturals que altres no podien fer (…) Era un mestre ficant-se en el cap dels antics”.
A parer de Benjamin Foster, professor d’Assiriologia i literatura babilònica de la Universitat de Yale, “Civil fou un lingüista brillant” que “abordà molts problemes difícils, com la fonologia, la gramàtica i la semàntica sumèries, i va ser pioner en l’ús de la tecnologia informàtica per col·locar petits fragments de l’escriptura sumèria en els seus contextos originals”. “Tots en van quedar meravellats per l’amplitud i profunditat dels seus coneixements i originalitat de pensament”, afegí Foster.
Civil va desenvolupar un treball extremadament difícil ja que el sumeri és, com l’èuscara, un idioma independent sense connexió amb cap de les altres famílies lingüístiques. Miquel Civil va traduir himnes, rebuts, registres de divorci, cançons de taverna o el primer almanac de pagesos que es coneix. Entre los textos que examinà hi ha un poema de 54 línies que expressava l’amor d’un home per la seva mare: “Ella és un xai, una bona crema i mantega dolça flueix d’ella”.
A la dècada de 1960, després que un erudit alemany afirmés que un poema sumeri del segle XIX abans de Crist era incomprensible, Miquel Civil va traduir-lo ràpidament. Es tractava d’un himne a Ninkasi, la deessa sumèria de la cervesa. El text fou publicat en una revista acadèmica i redescobert 25 anys després pel president de l’empresa cervesera Anchor Brewing, Fritz Maytag, qui va demanar l’ajuda de Civil per fabricar la cervesa sumèria. El resultat fou una mena de sidra moderna i fou servit a la manera sumèria, amb grans garres amb palletes llargues com les trobades a una tomba de la ciutat d’Ur.
Filosofia de la història
Civil va prologar, el 1986, l’autobiografia del seu mestre Kramer, titulada En el món de Sumer, on es pot llegir:
“La recuperació del passat representa un gran enriquiment del pensament humà. És una espècie de viatge en el temps en el què, a diferència de la ciència ficció en la que ens trobem amb creacions generalment lamentables d’una imaginació endocèntrica en mons estranys, coneixem a altres éssers humans que representen aspectes de nosaltres mateixos amb unes fronteres temporals i culturals que s’han fet impossibles d’actualitzar.
Potser arribarà un dia quan l’estudi de l’home, frustrat per les limitacions implicades per l’estudi de l’hombre actual sense coneixement possible de les conseqüències a llarg termini del seu comportament, es centrarà amb un nou interès en l’home, como ser històric, sobre el comportament de l’espècie a través de llargs períodes de temps. Llavors sabrem si la creença en canvis progressius en la qualitat de la vida humana, paral·lela al progrés tècnic de la humanitat, es basa en un miratge o en fets reals”.
Miquel Civil va morir a Chicago, el 13 de gener de 2019, víctima de les complicacions d’una infecció pulmonar. Quatre mesos més tard, el 15 de maig, se li va fer un acte d’homenatge al casal Pere Quart de Sabadell.
Bibliografia
ANTON, Jacinto. Entrevista a Miguel Civil, orientalista. “Leo cosas que nadie ha leído en tres mil años”. El País, 6 abril 2000.
AUBERT, Mª Eugenia i DA SILVA, Rocío. Erudit del món sumeri. Miquel Civil i Desveus (1926-2019). Assiriòleg. La Vanguardia, 31 gener 2019.
FELIU, Lluís. Miquel Civil. D’exiliat cultural a sumeròleg. Afers, n. 85, 2016.
LERNER, Louise. Miquel Civil, world’s leading scholar of ancien Sumerian, 1926-2019. UChicago News, 1 febrer 2019.
SMITH, Harrison. Miquel Civil, preeminent scholar of world’s oldest written language. The Washintong Post, 30 gener 2019.
Entrevista a Oriol Civil i Desveus.