La pràctica dels esports s’introdueix a Sabadell a finals del segle XIX com a un signe de la modernitat de la burgesia. La primera entitat esportiva de la ciutat va ser el Club Velocipèdic Sabadellès fundat el 1890 per aficionats al ciclisme. Aquí esbossem la seva història.
Els primers practicants als esports foren els fills de fabricants, metges, advocats o comerciants adinerats d’una ciutat en ple desenvolupament industrial, demogràfic i urbanístic de la generació del tombant del segle. A parer de Joan Pérez Ventayol, a Sabadell, com a la resta de Catalunya, la seva introducció fou “el resultat de la tasca de propaganda i d’importació que realitzaren o bé ciutadans estrangers o bé sabadellencs que havien residit fora del país, a França i Anglaterra especialment”.
Aquest és el cas dels germans Joan i Joaquim Saus que havien estudiat en un internat de Lille (França). Al tornar a Sabadell el 1901 transmeten als seus amics del Centre Català, amb fotografies i retalls dels diaris francesos, la passió pel futbol que començaren a practicar-lo ben aviat i, el 1903, fundaren el Centre d’Esports Sabadell. Tanmateix, la primera entitat esportiva de la ciutat va ser el Club Velocipèdic Sabadellès fundat el 1890 per aficionats al ciclisme.
Les primeres bicicletes
Segons Marian Burguès, la primera bicicleta o “màquina de córrer” que va veure’s a la ciutat va portar-la un tal Magnet de qui no dona més informació.
“Gairebé -escriu- s’hi havia de pujar amb escala. La roda del davant tenia un metre i mig de diàmetre i la de darrera tan sols uns trenta-cinc centímetres. El ciclista anava talment enfilat i prenia les direccions per mitjà d’un manillar rudimentari a més no poder. Els tals cicles no tenien frens, per més que el desenrotllament dels pedals era tan petit que no podien fer-se sinó petites velocitats. Aviat les bicicletes desterraren aquest estri, puix eren millor calculades, més còmodes i no oferien tants perills. Els cicles primitius congregaven molts badocs i aviat no foren utilitzats sinó als circs, puix feien certa gràcia. I val a dir que això de caminar mecànicament ningú s’ho prenia d’una manera seriosa. Els cicles foren acceptats com una extravagància. Dels automòbils no se’n parlava ni remotament”.
“Les primeres mostres de rebuig al ciclisme aviat es van transformar en curiositat, en admiració i, finalment, en una de les manifestacions, juntament amb el futbol, més populars de la nova relació home-màquina que la industrialització i la mecanització havien portat fora de l’àmbit estrictament laboral. En efecte, doncs, el ciclisme, l’automobilisme i, a Sabadell, l’aeronàutica, van donar un sentit de modernitat a la pràctica esportiva”, indica Pérez Ventayol.
Orígens del ciclisme a Catalunya
La primera entitat ciclista de Catalunya fou el Club Velocipèdic de Barcelona, fundat l’any 1884 per Claudi de Rialp i Manuel Duran Ventosa. Poc després apareix el Sport Ciclista Català, el primer club important. El 1887 es constituí a Barcelona el Velo-Club i a Lleida el Veloz Club. Entre 1888 i 1891 es crearen clubs ciclistes a Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, Mataró, Terrassa, Sabadell, Girona, Olot i Figueres on es construí el 1893 el primer velòdrom de Catalunya i el mateix any el Velòdrom de la Bonanova a Barcelona considerat el millor d’Europa del moment. L’any 1895 es bastí el velòdrom de Reus i l’any següent el de Lleida.
La primera bicicleta que va circular per Sabadell data de 1886 va ser propietat del rellotger Ramon Utesà Aymamí qui la va comprar a un representant suís de rellotges. A partir de llavors, es té constància de l’existència d’una associació ciclista al final de la Rambla. Tanmateix, no serà fins el 1890 que s’iniciaren les activitats de Club Velocipèdic Sabadellès, però que no s’inscriví el Registre Civil fins el 1897.
Marçal Ballús: cinema, ciclisme i electricitat
Una figura molt important per l’èxit del ciclisme a Sabadell fou Marçal Ballús, uns dels sabadellencs més apassionats pels nous invents de l’era industrial. Odontòleg de professió, amb consulta i habitatge a la Rambla n. 8, fou qui va introduir el cinema a la ciutat després d’assistir a les exhibicions dels germans Lumière a París el 1895. També, fou el promotor de la il·luminació elèctrica de la façana de l’Ajuntament i del campanar de Sant Fèlix en les dates assenyalades. D’altra banda, en la petita història local, va haver-hi una certa discussió sobre qui va ser el propietari del primer cotxe de motor que va circular per Sabadell entre Plàcid Marcet i Marçal Ballús. Tanmateix, Josep Costajussà Oliver assegura tenir proves que el primer vehicle a motor fou de Marcet, fabricant i pare de l’alcalde franquista, qui va comprar-lo a París.
En poc temps, començaren a circular per Sabadell els primers automòbils com el de Marçal Ballús que va adquirir l’any 1914, un model alemany de la marca NSU.
Fins el 1893 anaren introduint-se diverses millores en les transmissions, pedals, rodes… fins que les bicicletes adquiriren la forma actual.
Segons Costajussà, fou Ballús qui va portar la primera d’aquestes bicicletes modernes a Sabadell i un dels impulsors del Club Velocipèdic amb grup d’amics com Rafel Roig, secretari del jutjat municipal, Campany de la ferreteria del mateix nom o el fotògraf Soldevila que sortien d’excursió pels voltants de la ciutat. Una colla inicial que aviat va anar creixent fins a reunir un nombrós grup de ciclistes. A finals d’octubre de 1897 el Club Velocipèdic va organitzar una sortida d’anada i tornada a Tarragona en tres dies.
El nou velòdrom
L’any 1902 es fundà la segona entitat ciclista de Sabadell, la Penya Ciclista Montlleó, patrocinada pel mecànic barceloní d’aquest cognom, que diversificà les activitats ciclistes organitzant nombroses excursions i curses. L’any 1906, amb la construcció de l’estadi de la Creu Alta del Centre d’Esports Sabadell, es bastí al seu voltant un velòdrom de 333 metres que venia a cobrir la gran demanda al ciclisme en pista. Una prova addicional de la gran afició al ciclisme a la ciutat fou, la primera Festa del Pedal, celebrada el 20 d’abril de 1908, organitzada pel setmanari El Mundo Deportivo. Sabadell fou la ciutat elegida per celebrar l’esdeveniment per votació popular dels ciclistes catalans.
En l’anàlisi de Pérez Ventayol, entre 1915 i 1930 es produeix la consolidació de l’esport amb la diversificació de disciplines esportives com la natació, l’atletisme o la boxa i la seva popularització com a espectacle de masses. Prova d’això, és l’impuls per la renovació de les instal·lacions esportives protagonitzada per Nicasi Pibernat Gall, president del Club Velocipèdic de Sabadell, amb la construcció d’un nou velòdrom, el més modern d’Espanya de lèpoca. Les obres començaren el 1921 i s’inaugurà el 1924. Disposava de 250 metres i capacitat per 3.000 espectadors. A les corbes peraltades es podien assolir els 90 km/h.
Pibernat va demanar a l’Ajuntament que es fes càrrec cost del premi per a la cursa d’inauguració dels dies 20 i 21 d’abril de 1924. El Consistori acordà destinà 700 pessetes (una xifra important a l’època) per tractar-se d’un “espectáculo, netamente sportivo y que tanto puede contribuir al desarrollo físico de nuestra juventud”. El reis d’Espanya, Alfons XIII i Victòria Eugenia, ho van visitar el maig de 1924.
A l’estiu de 1926, la junta directiva del Club Velocipèdic, acordà construir una pista de tennis a la part central del velòdrom. L’any següent els usuaris de la pista constituïren el Sabadell Lawn Tennis Club, el primer de la ciutat.
No podem finalitzar aquesta breu repassada als orígens d’aquesta pràctica esportiva i alhora mitjà de transport per a les classes populars, sense mencionar les dues entitats històriques del ciclisme sabadellenc que encara existeix. La primera, per odre cronològic, va ser la Unió Ciclista de Sabadell, constituïda l’agost de 1922 amb seu a la Societat La Americana, a l’actual Via Massagué, just davant de l’antic edifici de Correus. L’any 1923 va passar al Cafè Cervantes, després d’un breu període en el bar Cal Pané (Rambla/cantonada Gran Via), va tornar al Cafè Cervantes, per traslladar-se el 1967 al bar Cal Pare de la Creu Alta.
Penyes històriques
La segona és la Penya Ciclista Palomillas, fundada el 1934, amb seu social a Cal Pané. Llavors hi havia dos grups d’aficionats que no estaven inscrits en cap penya. Un d’ells, Els Trempats, es reunia a Cal Cruz, la botiga de bicicletes ubicada en la carretera de Barcelona, n. 238. L’altre grup es trobava a Cal Pané. Tots dos tenien en comú que anaven a arreglar les seves bicis a Cal Cruz. Així es posaren en contacte i decidiren muntar una penya. Pau Remolà fou l’encarregat dels tràmits per la legalització i de redactar el reglament del Campionat d’Excursions. Arias va escollir el nom, l’escut i el maillot. La indumentària fou encarregada a la sogra de Mariano Cañardo que regentava un botiga de roba per ciclistes a la Rambla de Sant Andreu de Barcelona.
Bibliografia
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Joan Sallent impressor, Sabadell, 1929.
COSTAJUSSÀ i OLIVER, Josep. Sabadell. Estampes ciutadanes. EGS, Barberà del Vallès, 1983.
DD.AA. Què saps de l’esport de Sabadell. Una ullada històrica. Ajuntament de Sabadell, 2010.
PEREZ i VENTAYOL, Joan. L’evolució de l’esport a Sabadell al segle XX. Arraona, revista d’història, n 29. 2005.
UNIÓ CICLISTA DE SABADELL, 1922-2022. Cent anys fent ciclisme. Sabadell, 2023.
Foto portada: El Club Velocipèdic de Sabadell, al desembre de 1897. Al fons a l’esquerra sense barba ni bigoti, el jove Marçal Ballús. Autor desconegut/AHS.
