A falta de 10 dies per les eleccions primàries del PSC, que decidiran qui encapçala la llista electoral d’aquesta formació a les municipals de l’any vinent, iSabadell entrevista els dos candidats, Josep Ayuso i Marta Farrés. El qüestionari de partida és igual, tret d’algunes preguntes específicament dirigides a cada candidat.
Josep Ayuso (1967) és llicenciat en dret i advocat. Des de l’any 2003 és regidor del PSC a Sabadell. En aquest temps ha estat regidor d’Esports. Entre l’any 2011 i 2013 va ser portaveu socialista a l’Ajuntament. Actualment, és el tinent d’alcalde d’Urbanisme i manté la seva responsabilitat a la regidoria d’Esports.. Es va afiliar al PSC l’any 1998 i va ser primer secretari del PSC de Sabadell a principis de la passada època. Ara vol liderar la llista electoral socialista a la ciutat.
Per què es presenta a les primàries del PSC?
Perquè encara podem donar molt per la ciutat, tenim un bon projecte, sumem moltes sensibilitats dins el partit i la ciutat necessita un govern fort. A més, creiem que el projecte socialista encara no ha donat tots els fruits que ha de donar a Sabadell.
Acabat el procés de recollida d’avals, Josep Ayuso ha obtingut 260 avals i Marta Farrés uns 140. Quina reflexió se li acut?
Un 52 per cent és la majoria dels avals del partit [Ayuso ha obtingut uns 260 avals d’un total d’uns 500 militants, un 52 per cent del total]. És quelcom contundent.
L’endemà de dipositar els avals vaig parlar amb la Marta [Farrés] per traslladar-li la necessitat de reflexionar sobre aquest pre-resultats, que no són oficials però poden enfocar cap on va la militància. No oblidem que d’uns 500 militants, 260 avalen la candidatura que encapçalo. Li vaig traslladar la necessitat de reflexionar: sobre el que volem, sobre el que volem d’aquí a un any i sobre com es plantegem les coses.
Amb quina finalitat va fer aquesta proposta?
Per fer palesos uns resultats i dir: ‘Escolta, aquests són els resultats. Si tens voluntat, parlem-ne’.
No hi ha hagut resposta?
No.
Mig govern local dóna suport a un candidat. I l’altre mig a l’altre. Hi ha perill de divisió al PSC?
Un procés de primàries per naturalesa té com a finalitat obrir un procés perquè militants i simpatitzants diguin la seva. Un procés de debat intern, d’anàlisi crítica, per millorar en base a un debat intens entre nosaltres. Estic convençut que no hi ha risc de fractura. Al contrari: l’interessant és sortir més reforçats i anar tots cap endavant. El repte no són les primàries, sinó les eleccions d’aquí a un any.
Vostè té el suport de l’executiva local, que en un procés intern no és poca cosa. Podríem dir que és el candidat oficialista. Sent que és qui té més a perdre?
No ho veig així. Per què sóc qui va designar l’executiva del partit, que és l’òrgan de màxima direcció del partit a nivell local? Ells van avalar la meva candidatura perquè anàvem tots junts. Sumàvem. Marta Farrés també estava al meu costat i l’executiva deia que és una candidatura de consens i van dir: ‘Endavant’. Es van pronunciar per unanimitat.
Però fins i tot en aquest moment hi havia un candidat predisposat a presentar-se, que és l’actual alcalde, Juan Carlos Sánchez. Ell en cap moment va dir que renunciava a presentar-se. Vostè diu que és el candidat del consens però en tots els moments del procés hi havia al menys una doble candidatura.
Ell [en referència a Juan Carlos Sánchez] no s’havia pronunciat. Va dir: ‘em postulo’, com ho van dir altres: Montserrat Capdevila o Carlos Corcuera. Però a l’assemblea tampoc va dir que es presentava sinó que va demanar temps per pensar-s’ho. No podíem esperar a que decidís si es presentava o no. El partit no pot esperar. I jo em vaig postular, aquí a l’assemblea, amb el suport de l’executiva i de part de la militància.
Vostè continua mantenint que és el candidat de consens, tot i que l’alcalde, el portaveu del govern i altres regidors, estan en una altra llista?
Sí. El meu lema és sumar: unitat, diàleg i integració.
Quin creu que és el punt fort de la seva candidatura?
La proximitat. La gent vol que l’escoltis. Entre 2000 i 2004 vaig ser el primer secretari del partit i van ser quatre anys d’escoltar la gent. Fèiem debats, formació, actes de ciutat, ens vam donar a conèixer. Aquesta és la línia: escoltar la gent perquè els militants marquen el futur del partit. Els militants són qui tens al costat quan els necessites per omplir un pavelló o fer un acte. La proximitat és fonamental. I també la voluntat de sumar.
El 27 de novembre de 2012 es produeixen uns fets que marquen un abans i un després a la política local. Però com valora la gestió política que ha fet el govern local de l’anomenat cas Mercuri a partir del registre del 27/11/12?
Ha estat una situació molt complicada. Quan hi ha un lideratge clar, com el de Manuel Bustos al capdavant, tenim un programa que ve marcat per l’ideari del PSC i Manuel Bustos. A mig mandat hi ha aquest problema que va sacsejar a nivell intern el partit i també l’Ajuntament. És una situació de la que crec que com a govern ens n’hem sortit i ens n’estem sortint. Amb dificultats però ho fem. No hi ha un manual per sortir d’aquestes situacions, però com a màxima posem els interessos de la ciutat per sobre dels de partit.
Josep Ayuso subscriu la gestió que va fer l’alcalde Manuel Bustos en relació a aquest tema?
Sí. Respecto les seves decisions.
I la gestió que posteriorment ha fet l’alcalde Sánchez?
L’alcalde Bustos va deixar la política per responsabilitat. I l’alcalde Sánchez va prendre la responsabilitat per responsabilitat. La gestió? A vegades l’oposició ens ho ha posat més fàcil i a vegades més difícil. El bloqueig durant un temps va ser sistemàtic. Crec que hem actuat correctament: hem tendit ponts amb l’oposició i hem aconseguit tramitar expedients d’interès de la ciutat. Cal valorar també la responsabilitat d’alguns grups que han entès que, passi el que passi, la ciutat no es pot aturar. Sí que hi ha hagut una part de responsabilitat per part d’alguns grups. D’altres no. Però hem actuat en general amb responsabilitat.
Hauria fet alguna cosa diferent?
No li puc dir perquè no m’he trobat en aquesta situació.
La irrupció d’aquest cas ha comportat la imputació de quatre regidors (Manuel Bustos, Paco Bustos, Joan Manau i Ricard Estrada) a més d’altres càrrecs de confiança. El fiscal demana imputar també l’exregidora Montserrat Capdevila. De cara a elaborar el seu equip, pot dir a la militància i també a la ciutadania en general si preveu o descarta portar a la seva llista persones amb imputacions o acusades per delictes contra l’administració pública?
Les llistes encara ni s’han començat a plantejar. Estem molt lluny. Un procediment judicial com aquest, com el cas Mercuri [Ayuso recorda que ha exercit durant 15 anys l’advocacia] és molt complicat i no sé que pot passar. Però el que està clar és que d’aquí fins que hi hagi una sentència definitiva, els meus companys i companyes són innocents.
Estar imputat a nivell mediàtic és alguna cosa molt negativa però a nivell procedimental és la màxima garantia de que es respectaran els drets. El que a nivell penal és una màxima garantia s’ha tergiversat a un fet negatiu. És més, pot haver-hi una sentència en primera instància, que es pot recórrer a l’Audiència Provincial, i després allà pot canviar. Fins i tot pot canviar de nou al Suprem. Al final, és quan podrem dir blanc o negre.
Per tornar a la pregunta sobre les llistes i els imputats…
Encara no és el moment de pensar en això. Però segueixo dient que confio en la innocència dels meus companys i companyes.
Farrés s’ha compromès a ser alcaldessa només durant dos mandats. Faria alguna cosa similar?
No tinc res a dir. Em sembla respectable la seva posició.
Però en el seu cas, què en pensa? S’ho ha plantejat o creu que els alcaldes poden estar molt anys, com l’alcalde Farrés va estar 20 anys o l’alcalde Bustos gairebé 14?
Al final qui et dóna la confiança és la ciutadania. I al final tothom ha de llegir els resultats en base al que digui la ciutadania i si et dóna el vot de confiança o no. I no el programa. Quatre anys en un procés de gestió d’una ciutat com Sabadell són curts. Al final qui ha de parlar és la ciutadania.
Com valora el posicionament del PSC respecte a l’anomenat procés sobiranista?
Sempre [recorda que és membre del Consell Nacional] hem dit que estem a favor del dret a decidir i creiem que la ciutadania ha de decidir sobre el futur. Ara, estem en un marc legal determinat i no ens podem sortir d’aquest marc. Consulta sí però en el marc de la legalitat. No podem anar a Madrid a demanar les transferències pel referèndum si sabem que ens diran que no. A algú se li escapa que diran que no? Anar allà és donar un cop de cap a la paret. Per tant, busquem vies alternatives i fugim del conflicte. El diàleg ens portarà a vies de consens. Si anem amb un tren a 200 ells agafaran el seu i el posaran a 300. I tindrem el xoc de trens.
És evident que el PSC, no a Sabadell sinó a Catalunya i Espanya en general, ha perdut pistonada en els darrers anys. Digui com en la seva opinió la pot recuperar.
La principal és que els ciutadans ens trobin allà on esperen trobar-nos. El PSC ha d’estar al costat de la gent. Un exemple: hem d’estar al costat dels treballadors de Panrico i a la porta dels Jutjats. I al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca perquè tot el conjunt de persones que hi ha allà tenen drames molt punyents i necessiten que estem al seu costat.
Creu que la gent ho sent això? Que el PSC està al costat de les seves necessitats?
Potser no hi estem tant com hauríem d’estar. Quan la gent mira al costat, no ens troba. O no ens fem visibles com hauríem de ser-ho. Hem de ser més reivindicatius. Hem de ser més crítics amb nosaltres mateixos.
Si guanya les primàries, oferirà integrar-se al seu equip al candidat que perdi o a persones del seu equip?
Ho he ofert durant tot el procés i ho oferiré fins a l’últim dia. Després veurem quins són els resultats.
Què farà si perd les primàries?
Sóc partidari de que qui guanya un procés intern és qui ha de decidir el que es fa a partir d’aquell moment. Si guanya ella prendrà les seves decisions. I si guanyo jo igual. Però en aquest sentit: unes primàries donen un guanyador i un perdedor. El guanyador decidirà.
Es posaria a disposició d’ella?
El meu compromís de 2011 va ser amb Manuel Bustos i fins el 2015. Fins el 2015 estic lligat, sóc molt lleial, a aquell compromís. A partir de 2015, en funció de com vagin les coses, veurem.
Podeu trobar l’entrevista a Marta Farrés al següent enllaç: ‘Marta Farrés: “Calen noves formes de fer política“.
