Dr. Lluís Carreras

L’església de Sant Feliu acull les despulles del sacerdot Lluís Carreras 60 anys després de la seva mort

Aquest dissabte ha tingut lloc a l’església de Sant Feliu un acte molt poc habitual a la ciutat. Les despulles del religiós Lluis Carreras, mort fa 60 anys, s’han traslladat des del cementiri de la ciutat fins la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’església. Carreras va ser un sabadellenc il·lustre del segle passat. L’acte ha comptat amb una bona representació institucional.

La iniciativa ha comptat amb una missa exequial i les despulles s’han traslladat a petició de l’Acadèmica Catòlica, que volia fer així un recordatori i homenatge al sacerdot sabadellenc.

L’homenatge s’ha iniciat amb una eucaristia presidida pel Bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, acompanyat pels sacerdots de les diferents parròquies de Sabadell i  representants de l’Abadia de Montserrat. A la missa, que s’ha celebrat amb el calze que emprava el mossén Carreras, hi ha assistit l’alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, acompanyat d’alguns regidors del gover local, del portaveu de CiU, Carles Rossinyol i el president de l’Acadèmia Catòlica, Ramón Graells. A més hi han assistit unes 200 persones. Un cop celebrada l’eucaristia s’ha procedit a la inhumació de les despulles del Dr. Lluís Carreras, acabant l’emotiu homenatge a la seva figura cantant el Virolai.

Sobre Lluis Carreras

Lluis Carreras va néixer l’any 1884 i va ser un influent sacerdot i intel·lectual cristià durant la primera meitat del segle XX. Va tenir un gran prestigi a l’església catalana i va conrear el periodisme des de publicacions cristianes. Va estudiar a l’Escola Pia de la ciutat, sent deixeble del pare Sallarés i de Fèlix Sardà i Salvany. Va ser ordenat prevere de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell mesos després dels fets de la Setmana Tràgica de 1909. Va tenir un paper actiu en el Congrés d’Art Cristià o en el Congrés Litúrgic de Montserrat en la segona dècada del segle.

Dr. Lluís Carreras
El bisbe Saiz Meneses i les restes de Carreras, aquest matí. Autor: David B.

Carreras va ser un actiu impulsor de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, que durant la dictadura de Primo de Rivera va ser clausurada, i va ser un actiu defensor de la llengua catalana. Durant la Segona República va ser home de confiança del cardenal Vidal i Barraquer en les negociacions amb els governs republicans. Mentre qeu va durar la Guerra Civil va fugir a Tolosa de Llenguadoc, on escriu un volum, Grandeza cristiana de España, on acaba fent una certa apologia de Francisco Franco. A partir d’aquest moment, Carreras va passar a ser vist com a franquista pels sacerdots catalanistes i/o demòcrates i com a sospitós de catalanista pels franquistes.

Va tornar després de la guerra però es va apartar de la vida pública, allunyant-se de Sabadell, mantenint una alta activitat literària i col·laborant amb la represa del moviment escolta i el Grup Torres i Bages. Va morir el 7 de març de 1955. El seu cos va ser vetllat a la seu del Gremi de Fabricants, abans de ser enterrat al cementiri. Des de 1985 té un petit carrer dedicat a la seva persona a la ciutat, al barri de la Creu Alta. Ara, 60 anys després, les seves restes romanen a la parròquia de Sant Feliu.