A falta de 10 dies per les eleccions primàries del PSC, que decidiran qui encapçala la llista electoral d’aquesta formació a les municipals de l’any vinent, iSabadell entrevista els dos candidats, Josep Ayuso i Marta Farrés. El qüestionari de partida és igual, tret d’algunes preguntes específicament dirigides a cada candidat.
Marta Farrés es presenta a les primàries del PSC amb el lema ‘Canviar per guanyar’. És regidora des del segon mandat com alcalde de Manuel Bustos (2003-2011). En aquest temps ha estat regidora d’Igualtat, Participació, Relacions Ciutadanes, Joventut i Serveis Socials. Des de fa un any és tinent d’alcalde d’Habitatge. Farrés es va llicenciar en Ciències Polítiques per la UAB i té i 32 anys.
Per què es presenta a les primàries del PSC?
Jo no em presentaria si l’alcalde [Juan Carlos Sánchez] no s’hagués retirat i donat suport al meu equip. Crec que un candidat no s’ha de presentar contra un alcalde i menys si ho agafa en un moment complicat com ho ha fet Sánchez.
Després d’això em presento perquè crec que cal un canvi a Sabadell en el sentit que la política està en un moment complicat. Aquí a Sabadell venim d’on venim i a més el PSC no estem en el nostre millor moment. A més a més, ha hagut de dimitir un alcalde i la situació és complicada. Em presento perquè crec que puc tenir un millor resultat electoral que en Josep Ayuso. És la meva decisió i la del meu equip per aconseguir que el PSC tregui el millor resultat electoral possible.
Acabat el procés de recollida d’avals, Josep Ayuso ha obtingut 260 avals i Marta Farrés uns 140. Quina reflexió se li acut?
Que hi ha partit en diversos sentits. En primer lloc, dins el PSC: que el partit està més viu que mai i que hi ha militants actius i compromesos tant en una candidatura com en una altra. I després hi ha partit perquè les primàries són això: dues candidatures. El Josep té tot l’aparell a la seva disposició. Per tant, és normal que tregui més avals.
Però el nostre resultat crec que no és gens despreciable. I després faig una reflexió: la gent que ens ha avalat és gent molt transversal. Gent de tots els barris, de tots els sectors del PSC, de totes les sensibilitats. I això és positiu: gent com Juan Moreno, Anna Griera, l’Antoni Ribera (expresident de Càritas), el Manolo Robles, de Ca n’Oriac. I exregidors com la Concha Manzano, la Maria Ramoneda, l’Albert Beltran…
Mig govern local dóna suport a un candidat. I l’altre mig a l’altre. No hi ha perill de divisió?
Crec que no. Ens hem d’acostumar als processos de primàries i no veure’ls com un procés de traició o divisions. Estem en un moment històric i sempre que hi ha hagut un moment històric el PSC ha volgut jugar i ser-hi.
Acabarà passant que no hi haurà cap candidat que es pugui presentar a un procés electoral sense haver guanyat unes primàries. Passa així a tots els paisos europeus i no cal dir a Estatus Units i els paisos anglosaxons, que porten així des dels inicis de la democràcia. La ciutadania ens reclama que els candidats siguin escollits perquè així ho vol la seva militància. I la militància té un paper d’activisme real en aquests processos. Al final és igual qui sigui el primer secretari, l’alcalde o un militant de base. Tots els vots són iguals.
Tots som prou responsables com per saber que no hi haurà cap divisió un cop acabat aquest procés.
Ayuso assegura que vostè tenia un compromís personal per anar amb la seva candidatura. Què hi diu?
Mai he parlat ni acceptat cap número. El meu objectiu era que ningú es podia presentar contra un alcalde [J.C.Sánchez] que ho estava fent, crec, molt bé i havia agafat l’Ajuntament en un moment difícil. Mai he acceptat cap número i cal parlar de projectes i de que és el que cadascú pot fer.
Independentment del número, vostè estava dins del projecte de Josep Ayuso?
Estava per pactar entre diferents possibilitats. No hi havia res tancat.
Assegura que ara és el seu moment. El moment de fer les coses d’una altra manera. Més enllà del que és evident, que és dona i que és jove, en que consisteixen els canvis que proposa?
En formes diferents de fer la política. Per exemple, dir que només em vull presentar dues vegades. Crec que és això. Trencar motlles de coses que sempre hem vingut establint. No es tracta només de ser dona i jove, tot i que ja és un canvi de per si. Però per si sol no té valor.
Vol dir noves formes: anar a pactar, no imposar, negociar. No només en clau Sabadell sinó en el sentit ampli. Que la ciutat estigui per sobre de qualsevol interés de partit. La limitació de mandats va en aquesta línia. Que la ciutadania vegi que el servei públic el fem en un moment de la nostra vida, que hi som i ho fem el millor que sapiguem. Però la ciutadania ens reclama mesures valentes i hem d’estar a l’alçada.
Quin creu que és el punt fort de la seva candidatura?
Que som un equip de col·laboradors molt tranversal: diferents edats, orígens i perspectives. Tenim molta varietat i tenim molta il·lusió i ganes pel canvi. No ens fa por el canvi. El canvi no és renúncia i entenem que el canvi és possible i que podem guanyar i continuar governant la ciutat.
El procés de primàries és evident que són consequenciea d’uns fets que si no s’haguessin produit farien molt difícil estar on són ara mateix. El 27 de novembre de 2012 es produeixen uns fets que marquen un abans i un després a la política local. Com valora la gestió política que ha fet el govern local de l’anomenat cas Mercuri a partir del registre d’aquell moment?
Hem sigut coherents. Respectem els processos judicials. I sabem que això és dur i té un cost. La nostra línia és respectar els processos i continuar governant la ciutat, que és el nostre objectiu.
Subscriu la gestió que va fer l’alcalde Manuel Bustos en relació a aquest tema?
L’alcalde Bustos va intentar gestionar des del primer moment un tema que ens va sobrepassar a tots, i segurament a ell a nivell personal també. A més, fa un pas enrere i deixa l’alcaldia fent un pas valent. Jo m’hi sento còmoda amb aquesta gestió.
Subscriu la gestió que posteriorment ha fet l’alcalde Sánchez?
Absolutament.
Hauria fet alguna cosa diferent?
Les coses es fan segons el moment. Cadascú té el seu tarannà. Tots dos han intentat ser coherents amb ells mateixos i la resta hem acompanyat per continuar governant la ciutat.
La irrupció d’aquest cas ha comportat la imputació de quatre regidors (Manuel Bustos, Paco Bustos, Joan Manau i Ricard Estrada) a més d’altres càrrecs de confiança. El fiscal demana imputar també l’exregidora Montserrat Capdevila. De cara a elaborar el seu equip, pot dir a la militància i també a la ciutadania en general si preveu o descarta portar a la seva llista persones amb imputacions?
No estem en un moment de fer llistes sinó molt en clau de primàries i si les podem guanyar. No hem reflexionat. Però en el meu cas en Joan Manau ens dóna suport i ell m’ha traslladat que no es postula per continuar en cap càrrec públic i no anirà a cap llista, encara que fos en un lloc simbòlic. Aixó sí que ho puc dir.
Fa uns dies va presentar un seguit de compromisos ètics. En cap d’ells fa cap menció a la lluita contra la corrupció. Per què?
Perquè parlo de transparència. És la forma de dir-ho en positiu. Si tu ets transparent ja no podràs arribar a tenir corrupció. El que hem d’anar és a ser tranparents. En el fons sí parlem de corrupció però en la vessant positiva. El que dic és el següent: ensenyem-ho tot, limitem-nos tots, posem-nos entre tots molts controls perquè no sigui possible la corrupció.
Sortint una mica de la ciutat, com valora el posicionament del PSC respecte a l’anomenat procés sobiranista?
Cal dir que al PSC és un debat on no estem còmodes. Ens sentim més còmodes parlant de l’eix esquerra-dreta i no de l’eix nacional. En aquest eix, tenim un repte: som el partit que representem millor la pluralitat de Catalunya i hem de teixir un partit on totes les sensibilitats puguin ser representades. El repte és com el PSC pot mantenir la transversalitat que sempre ha tingut.
És evident que el PSC, no a Sabadell sinó a Catalunya i Espanya en general, ha perdut pistonada en els darrers anys. Digui com en la seva opinió la pot recuperar.
Si demostrem que estem disposats a canviar i si continuem escoltant la gent i prenent decisions en la línia que ens demanen, la gent confiarà en el PSC. Som un partit de govern, tenim les idees clares i som progressistes. Això al final dóna garanties. Si escoltem activament, accepten la crítica i som capaços de canviar, el PSC continuarà sent un partit de govern. A més, cal un partit socialdemocràta a Catalunya fort. Si no, hi perd tothom.
Si guanya les primàries, oferirà integrar-se al seu equip al candidat que perdi o a persones del seu equip?
No estem en aquesta fase. No hem reflexionat tant, per ser sincers.
Però seria bo per la credibilitat del procés de primàries saber-ho.
Està clar que formem part del mateix partit i tots som companys. I el dia següent ens haurem de posar a treballar. La concreció s’anirà veient, també en funció dels resultats electorals. Però les primàries també són entendre que guanyi qui guanyi tothom ha d’anar a una per defensar el mateix projecte a la ciutat.
Què farà si perd les primàries?
El meu futur passarà pel futur de la gent que està amb mi.
Això que vol dir?
Jo sempre he parlat d’un projecte col·lectiu i no personal. El meu projecte i les decisions passen per un seguit de gent.
Podeu trobar l’entrevista a Josep Ayuso al següent enllaç: “Josep Ayuso: “Quan la gent mira al costat, ara no troba al PSC”.
