2a Republica

Martí Marín, historiador: “la República va ser una enorme il·lusió”

En el 86è aniversari de la proclamació de la segona República, l’ANC – Sabadell per la Independència ha organitzat una xerrada per fer un repàs històric de la República a Sabadell i per parlar de les polítiques de memòria històrica que es fan des de la Generalitat.

L’historiador Martí Marín ha fet una intervenció posant èmfasi en les diferències que hi havia entre Barcelona i la resta de ciutats catalanes durant la proclamació de la república. Marín ha destacat la importància de la figura de Lluís Companys per la ciutat, ja que la seva relació amb els obrers havia “donat to a les possibilitats de Sabadell durant la República”.

Segons Marín, la República va ser una enorme il·lusió però “l’anàlisi de ciutats com Sabadell dóna una imatge més matisada d’una Catalunya republicana que no té clar com serà el futur”. Marín ha acabat fent un repàs a alguns personatges claus de Sabadell durant la República, com els alcaldes Salvador Ribé i Magí Marcè, Josep Moix, que va acabar sent ministre, o Joan Oliver.

Diferència de lleis entre Catalunya i Espanya

Per parlar del present i de la part més institucional relacionada amb la memòria històrica, la xerrada ha comptat amb la presència de l’exregidora d’ICV i actual directora general de Relacions Institucionals de la Generalitat, Carme Garcia. Garcia ha parlat de la llei aprovada al 2007 pel Congrés dels Diputats i ho ha comparat amb les lleis que hi ha a Catalunya.

La llei més destacada referent a la memòria històrica és la Llei de Fosses que va aprovar el Parlament al 2009 i que Garcia considera “molt novedosa”. Tot i que amb la crisi les polítiques de memòria cauen en picat i que “no hi ha voluntat política”, s’han fet algunes actuacions i s’han pogut descobrir més de 100 fosses noves que s’han sumat a les 380 que ja estaven localitzades.

Programa d’Identificació Genètica

“El que hi ha en marxa ara és el Programa d’Identificació Genètica”, ha acabat explicant Garcia. Segons la directora general, és una “actuació de país” que permet obrir fosses i fer proves genètiques als cadàvers i als familiars de persones desaparegudes per veure si hi ha coincidències. “No trobarem el que voldríem trobar, però dignificar aquestes persones val la pena”, ha acabat dient Garcia.

Abans de donar pas a un torn de preguntes, la regidora de cultura Montserrat Chacon ha fet un repàs de les actuacions que s’han dut a terme a la ciutat des de l’arribada del primer ajuntament democràtic i ha assegurat que la línia a seguir és “aprofundir en aquests valors i recuperar la memòria històrica”.

Foto portada: Francesc Baró, Garcia, Marín i Chacon durant la presentació. Autor: L. Arderiu