Maquina escriure

Microrelat: ‘El límit’

Durant aquest mes d’agost, cada dissabte i diumenge d’estiu iSabadell ha publicat una selecció dels textos més destacats presentats el tercer concurs de microrelats de iSabadell.

La darrera publicació dels textos seleccionats és el primer classificat en llengua catalana. Es tracta del relat El límit, signat amb el pseudònim Rara avis. Diu així:

Sóc aquí, estès sobre l’asfalt, xop de pluja i de sang, en aquest carreró pudent i fosc, il·luminat a penes per la llum esmorteïda del neó parpellejant del club on apurava el meu darrer whisky fa només uns minuts. Aquest escenari ha estat el testimoni mut de les nits en què he vingut a buscar anestèsia pel meu dolor: una mica de pols blanca i companyia pagada que em fessin oblidar l’angoixa de la meva vida esplendorosament buida. Ningú hauria dit mai que jo, un advocat d’èxit, respectat i reconegut arreu, venia a les clavegueres de la ciutat a cercar droga i putes. Hauria pogut fer el mateix a l’habitació d’un hotel de luxe, però hauria estat massa fàcil. Sempre m’ha agradat viure-ho tot al límit, al límit de l’angoixa, al límit del plaer, al límit del dolor. Avui he traspassat l’últim límit. Un punyal estrany ha penetrat dins les meves tripes com una sageta roent i les ha escampat, pintant un macabre quadre abstracte, sobre el terra negre i relliscós. Ara sóc mort. Ara ja no sento angoixa, ni plaer, ni dolor. Ara ja puc descansar, descansar…