ARTICLE D’OPINIÓ
Blai Gasol, membre d’Esquerra Republicana a Sabadell
Era del tot previsible que el Partit Popular, amb majoria absoluta al govern de l’Estat, volgués modificar de nou les regles del joc que regeixen l’educació. De fet, l’anterior vegada que van disposar de majoria, l’any 2002 amb el govern d’Aznar, ja van aprovar la LOCE (llei orgànica de qualitat educativa) i que comparteix la mateixa filosofia de l’educació que l’actual avantprojecte de llei LOMCE.
Aquesta concepció de l’educació respon més a una visió polititzada que no pas a l’anàlisi objectiu de quins són els canvis que necessita el sistema educatiu per convergir amb les propostes de la UE. Aquestes propostes són bàsicament dues: reduir l’elevada taxa d’abandonament escolar i augmentar el percentatge d’alumnat que finalitza els estudis postobligatoris.
La LOMCE planteja tres aspectes inquietants: la visió conservadora de l’educació, la concepció jacobina i recentralitzadora i la voluntat de reduir l’ús del català a l’escola.
La visió conservadora, concepció molt arcaica de l’educació, sembla tenir més a veure en la percepció personal dels seus autors de quan eren estudiants, que no amb una preocupació d’introduir canvis per adequar-los als nous temps. La proposta que fan per millorar el sistema educatiu es basa en la mal anomenada cultura de l’esforç, centrada fonamentalment en fer de l’aprenentatge de l’alumnat una cursa d’obstacles, a base d’exàmens i proves a superar. De tal manera, que l’alumnat passa més temps demostrant el que sap, i reproduint el que se li ha fet estudiar, que no pas participant del seu procés d’aprenentatge, fent-se seus els conceptes i adquirint competències que li facilitin aprenentatges posteriors.
Durant els darrers vint anys s’ha anat construint un sistema educatiu més comprensiu i inclusiu que cal millorar i molt. Però la proposta del govern ens retorna a un sistema basat en la selecció prematura i la segregació. L’experiència ens ha ensenyat que per aprendre i progressar cal mantenir l’exigència amb l’alumnat, però al mateix temps cal facilitar el camí, posar els mitjans adequats i proporcionar les ajudes que cada alumne necessita per progressar.
La concepció jacobina de l’educació és omnipresent en aquesta norma. D’entrada, trenca els acords establerts entre Estat i comunitats, segons els quals l’Estat elabora el 55% del currículum i les comunitats, amb llengua pròpia, el 45%. Segons aquest avantprojecte, l’Estat s’atribueix la potestat d’establir tot el currículum de les assignatures troncals i de les específiques, és a dir el 100%, i deixa només a les autonomies decidir sobre la llengua pròpia i una altra matèria a determinar. Sembla evident que es vol imposar una visió del món centralista i castellana a l’alumnat de tot l’Estat. No oblidem el que va fer explícit el ministre Wert, quan va dir “voy a españolizar a todos los niños catalanes”.
L’Estat no només recupera competències en el disseny del currículum, sinó també ho fa en l’avaluació. Així, s’estableixen unes avaluacions externes a final de primària, secundària i batxillerat. Avaluacions que recorden les antigues revàlides i que, sens dubte, formen part de l’imaginari històric educatiu dels seus autors.
Aquestes proves seran elaborades, tant pel que fa a criteris com a continguts, per part de l’Estat i es reserva per a l’administració autonòmica el galdós paper d’aplicar-les. Tothom sap l’efecte que aquestes proves tenen en el treball dels centres educatius i del professorat. La prioritat acaba sent que els alumnes superin les proves i, en conseqüència, s’ ensenya i es treballa allò que aquestes demanen. L’efecte centralitzador del currículum està servit.
No deixa de ser una ironia com la LOMCE argumenta la importància de l’autonomia de centre en la millora dels resultats de l’alumnat. Afirmació que compartim, però que la futura norma ignora en la seva concreció.
En el seu afany centralitzador ja hem vist que la norma retalla i minva competències a l’administració autonòmica, però a més, cal remarcar que no reconeix cap paper com a administració educativa als ajuntaments.
El tercer aspecte a destacar és la voluntat de reduir la presència del català a l’escola tant com es pugui. De fet, l’Estat amb aquesta norma establirà les hores de castellà a impartir en cadascuna de les etapes educatives i, a més, imposarà el castellà com a llengua vehicular, amb la qual cosa impossibilita els programes d’immersió lingüística.
D’aquesta manera, es posa en greu perill un dels objectius bàsics de la cohesió social a casa nostra i que no és altre que aquestes generacions de joves, que han passat per l’escola des dels anys vuitanta ençà, coneguin i dominin el català i el castellà i, per tant, estiguin en disposició d’utilitzar les dues llengües.
Aquest avantprojecte de llei no el podem veure com un fet aïllat. En realitat és un episodi més de la campanya del Partit Popular d’atac sistemàtic en contra del català i de la cultura catalana.
D’aquesta campanya també en formen part les actuacions del Govern Balear en contra de la immersió lingüista a les Illes: promocionant les variants dialectals, no com una riquesa a preservar, sinó utilitzant-les en contra de la llengua comú, al mateix temps que reforça el castellà com a llengua vehicular. El mateix podem dir de l’actuació del Govern Valencià on, a més, es dóna la circumstància que han desestimat la petició de 150.000 famílies que volien l’ensenyament en valencià, mentre a Catalunya organitzen un sarau escandalós i demagògic per la petició de 8 famílies que volen ensenyament en castellà i que, a més, seran ateses. El darrer episodi l’hem vist aquests dies protagonitzat pel Govern de l’Aragó amb la negació oficial de l’evidència científica de no reconèixer el català com a llengua que es parla a la Franja.
És evident que des de ERC rebutgem aquest avantprojecte de llei, que ens oposarem a la seva aprovació amb totes les nostres forces, que farem pinya amb les altres forces polítiques que s’hi oposin i que caldrà buscar complicitats amb tota la comunitat educativa.
Quiero reivindicar el derecho de los niños catalanohablantes a estar en igualdad de oportunidades con los niños castellanohablantes. Estos últimos aprenden el castellano en su familia y en la calle y además aprenden en catalán en el colegio mediante la inmesión lingüistica.
Es uan auténtica vergüenza lo que se está haciendo con los niños catalanohabalantes que aprenden el catalán en la familia y en la calle y además aprenden el catalán en el colegio mediante la inmesión lingüistica, lo que quedan en inferioridad de oportunidades respecto de los niños castalleanohablantes.
¡¡¡¡¡INMERSION LINGÜISTICA PARA TODOS!!!!.
¡¡¡¡¡DEMOS A LOS NIÑOS CATALANOHABLANTES EL MISMO TRATAMIENETO QUE AL LOS CASTELLANOHABLANTES!!!!
¡¡¡BASTA YA DE DISCRIMINACIÓN DE LOS NIÑOS CATALANOHABLANTES!!!
Manolo, això teu és un no viure! Ara també entens de llengües? Però si ets mono-lingüe!!!!
Però vaja, està bé, treure el cap per aquí i trobant-te fent solos de trompeta (o de trompa, hips!), que sempre està bé, que ens facis riure una estona.
Po ná, tú a lo tuyo…
Però, alerta la sintaxi (sintaxis, en espanyol, que també existeix), perquè hi ha una frase mal construïda en el teu idioma i, si a sobre de mono-lingüe, no domines ni bé la teva… Ja em diràs si la pujarem dreta, la paret de loh ninnyoh!
Però fes, fes, que riem…
Dalmases, murcianillo integrado, es que como tengo el pensamiento claro escribo rápido y no corrijo, de ahí las faltas. Si fuese como tú, lento de pensamiento y corrector en la escritura seguro que no cometería falta alguna.
¿Por cierto, ya le has preguntado a tu señora madre a qué se dedicaba en la sección femenina de Falange?. Allí se la apreciaba mucho.
Això del Manuel és per riure però el mal és que pot acabar-se imposant la tesi del més bàrbars. Pot ser en una cosa té raó, no en la forma però sí en el fons, els ‘niños’, i ‘no niños’ afegeixo jo, ‘catalanohablantes’ estan en inferioritat en molts aspectes… I, malgrat tot, ell i els que pensen com ell, que cal eliminar el català de l’univers, insiteixen perquè aquesta desaparició es produeixi amb immediatesa. Quan ho hagin aconseguit s’ompliran la boca dient que se l’estimaven molt, que l’entenien, potser fins i tot que l’havien après a llegir, mentre que celebraran haver-lo enterrat. Llàtimamque segurament encara quedaran alguns catalans que es resistiran al seu èxit.
Ramoncin, hijo, ¡¡¡tú también!!!.
El catalán tiene el recorrido que tiene, qué le vamos a hacer, es una lengua en vías de extinción (quizás cuando muera el perro se acabe la rabia). Pero la lengua no es realmente el problema, de hecho en Baleares y Valencia el porcentaje de españoles que hablan catalán es inmenso y no por eso enseñan a sus hijos a odiar a España, más bien al contrario. Pues bien, en Cataluña, no sois tantos como os pensáis. Me gustaría ver a la gente votando de verdad en un referéndum de secesión de verdad. Sólo los pueblos valientes, los que tienen una clase dirigente que se la juega, sólo esos alcanzan la independencia. Así que tranquilos, y mucha tila, que os queda yugo español por muchos años.
Ah, y como sé que os me os molesta, dejadme deciros sólo una palabra:
vivaspaña.
Abur gabón
En totes les línies de l’article i opinions, les úniques expressions on s’intueix, perdó, s’exposen actituds d’odi són teves (mira-t’ho bé, en les respectives respostes que fas a comentaris d’altri). Això sí, t’atreveixes a fer recaure aquesta condició, la d’odiar, al altres. Ai, senyor…!
No saps pas ni què dius o escrius. Si saps el que dius i escrius, de consultes mèdiques n’hi ha per triar i remenar. Jo de tu ho intentaria…
A ver Ramoncin, para saber saber ya estais vosotros que lo sabeis todo. Nosostros simplemente hemos empezado a reaccionar a 40 años de payasadas nacionalistas. Al ritmo que vais, quizás esto tengamos que dirimirlo en la calle como ha ocurrido históricante. Eso de que os riais y menospreciéis a nuestra Patria común (es decir a nosotros) gratuitamente se ha terminado.
Y como se que hay una palabra que os produce urticaria y os molesta más que ristra de ajos a un vampiro, SIN ACRITUD, os la repito: VIVASPAÑA.
vaspanyaahh! i que viva lejus, tu, !
Manolete (si no sabes torear, només insultes, pa qué te metes). et deixo sol: em rendeixo a la teva e-locura (no eloqüència).
Fixa’t si ets valent, que no dónes ni el nom, en canvi jo, et dic qui sóc sense problemes: no em fa vergonya, ser qui sóc (a tu, sí, és clar, potser en el teu lloc, amb els teus antecedents, jo també en tindria: ha de ser insuposrtablement dur haver de viure amb tu mateix sempe, tio!).
Ah! I no ocultis la ignorància darrere la pressa, que la neurona sembla que se’t va escapar corrent i ja deu ser resant davant de la tomba de Pinotxet.
Però bé, et deixo, com deia, jo tinc feina de la de debò (no de la que tenen els pringats com tu, a sou dels gàngsters). Si dius que sortireu al carrer a fer mal -demòcrates que sou, oi, tu?- no és per cagar-se de por, no, és per cagar-se en…
Per cert: la meva família bé. (Com li agradaria, a la teva pobra mare, poder dir el mateix!).
I ara, et tornaré a fer feliç, que els gossos amb un os en tenen prou:
Vajpanya!!! (I que viva lejos).
Nanit, minyonet, que somniïs en les SS.
Sap greu que s’utilitzin mitjans seriosos per fomentar la violència. Alguna mena de filtre o intervenció de la fiscalia -ai las!- mereixen certs comentaris, no per ofensius sinó per incitar a la violència.
Ah, estic totalment d’acord amb el contingut expressat en el post, el qual de forma planera i específica detalla alguns delscontinguts que retornen al neolític, també en l’àmbit de l’educació, les propostes de l’espanyolisme més ranci i justificador encara de la dictadura franquista i el seu cabdill.
La verdad es que la Fiscalía tendría mucho trabajo, sois vovotros los que llevais 40 años envenenando a la gente inditándola al odio mediante el lavado de cerebro. En cuanto a lo del Caudillo, seguro que tu familia estuvo más cerca de él que la mía.
Dalmases chico, estás muy mal, hace años por motivos de trabajo tenía que visitar el psiquiátrico para visitar a los enfermos y, la verdad, perdona que te diga Dalmases, un número importante estaba en mejores condiciones que tú. Si necesitas ayuda, no lo dudes, pídela, lo tuyo aunque complicado tiene cura.
Hola.
Malgrat que agraïm molt la participació en els comentaris, ens veiem obligats a recordar-vos que la finalitat principal d’aquest espai és mantenir un debat assenyat sobre el contingut que expressa la notícia.
Per tant, us demanaríem en primer lloc respecte a les opinions dels altres i en segon lloc no acabar derivant els comentaris cap a un enfrontament llunyà del contingut inicial.
Us recordem que podeu trobar les normes de participació en el següent enllaç: http://www.isabadell.cat/comunitat/normes-de-participacio-i-condicions-dus.
Pido disculpas a la Redacción en lo que a mí respecta por si me he excedido un poco en el entusiasmo, pero como decía Carlos Marx, a ciertos grupos sociales, a veces hay que ponerlos frente a sus propias contradicciones y estos nacionalistas de hoy (cuyos padres curiosamente fueron los nacionales de ayer) llevan demasiado tiempo con barra libre para decir todo lo que les venga en ganas y creo que va siendo hora de reducirlos a sus justos límites, que son mucho más estrechos de lo que ellos se piensan. Reitero por mi parte mis disculpas a la Redacción.
Manuel: Existebn escuelas -para adultos también- donde, si no pretenden el cambio de ideas, sí al menos ayudan a mejorar la educación. Yo de tú me apuntaba, posiblemente mejorarás hasta para exponer tus reaccionarias ideas con mejor éxito, eso sí, entre los menos favorecidos que tu, seguramente.
Si has conseguido aprender a utilizar el teclado, es casi seguro que serás capaz de integrar algunas mejoras a tus habilidades actuales.
Ánimo, machote, seguro que tú puedes.
Pues parece que alguna opinión se ha colado puesto que no creo ser el único que advierte “insultos, lenguaje ofensivo, amenazas…”
Se pueden y deben respetar las opiniones ajenas però cuando quien las aporta no es creíble ni cuando pide discuplas, mejor evitarse molestias.
Por supuesto que la LOMCE nos afecta a todos y va causar un enorme atraso. Esperemos que no se imponga, ni en Catalunya i en cualquier lugar.
A ver “XAVI”, que mis disculpas van dirigidas sólo hacia la redacción por respecto a esta página de libertad; en cuanto a los otros creo que me quedé corto. En cuanto a que alguien pueda sentirse amenazado e insultado, recordarle el dicho popular conforme al cual “piensa el ladrón que todos son de su misma condición”.