Aquesta setmana, si em permeteu, faré de periodista, d’opinador i de polític. Crec que tot plegat és necessari perquè s’entengui el que s’amaga al darrere de l’intent d’una “falsa” regeneració democràtica de Ràdio Sabadell 94.6 i de la seva direcció més concretament, que volen impulsar la majoria dels grups de l’oposició locals. Ben al contrari, aquesta “regeneració” és del tot menys democràtica i mitjançant el present article ho intentaré explicar amb dades reals i objectives.
Comencem doncs pel periodisme i, per tant, tirem de dades objectives i reals: L’audiència actual de Ràdio Sabadell és de 38.000 persones, segons la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’organisme que audita l’audiència dels mitjans en català, creat per una Fundació, la Fundació Audiències de la Comunicació, els patrons de la qual són els grans mitjans de Catalunya. És l’organisme que dóna l’audiència ‘oficial’, és a dir, la que utilitzen les agències de publicitat i que serveix com a base per a diferents actuacions oficials.
A principis de l’any 2009, per exemple, l’audiència era de 15.000 oients, amb el que en els últims anys, aquesta s’ha duplicat àmpliament, a més, coincidint amb els anys de la crisi i amb la reducció de la plantilla i de pressupost de la ràdio pública de forma progressiva. Així doncs, l’actual Ràdio Sabadell i gràcies a la seva bona gestió i experiència fa més i millor amb menys. Però l’argument més rotund i incontestable que posa de manifest la feina ben feta per l’emissora local, incloent tant a la seva direcció, com a treballadors i col·laboradors, és que actualment Ràdio Sabadell és la primera emissora local de Catalunya i la que millor informació de proximitat dóna. A partir d’aquí crec que sobren les paraules i les possibles interpretacions davant dels fets objectius i reals, en aquest cas, les dades d’audiència oficials.
Per si aquest argument no és suficient, dono més dades: el pressupost de l’emissora s’ha anat reduint notablement els últims anys com a conseqüència de la crisi tal i com dèiem; actualment a la ràdio (la primera emissora local de Catalunya, recordem) hi treballen només 15 persones, més un seguit de col·laboradors que en la majoria dels casos no són remunerats. D’aquestes persones, moltes són “personalitats” i reconeguts professionals tant a nivell local com nacional, el que suposa un plus afegit de prestigi i credibilitat per a la ràdio pública. És el cas, per exemple, del Sebastian Bauer, (Aliance Française); el Joan Brunet (exdegà del Col·legi de Periodistes), en Pere Fàbregas (director de la Fundació Gas Natural Fenosa), l’Antoni Garrell (director de la Fundació ESDI), en Joan Antoni García Cazorla (degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell) i en Xavi Andreu (expert en comunicació esportiva), entre d’altres.
A les tertúlies hi participen una vintena de persones, sis de les quals són escollides directament per tots els grups municipals de l’Ajuntament. Tothom que vulgui trucar per participar i donar la seva opinió sobre el tema que sigui pot fer-ho. Els que l’escolteu ho sabeu i ho podeu comprovar quan volgueu per vosaltres mateixos. Des de la seva creació a Ràdio Sabadell hi ha treballat un centenar de persones, la majoria de les quals estan avui treballant a mitjans nacionals, especialment a Catalunya Ràdio i a RAC1. I per exemple, fa només tres mesos, precisament, durant la tertúlia de RAC1, Jordi Basté, un dels més destacats locutors a nivell nacional, va elogiar l’escola de professionals que és Ràdio Sabadell. A això hem de sumar el seu arrelament a la ciutat, tant a les cases dels sabadellencs i les sabadellenques com a les entitats locals. Ho vaig poder comprovar en primera persona durant l’acte de commemoració del 10è aniversari de l’emissora celebrat el passat mes gener de 2012 al Teatre Principal.
Dit això i com a periodista només acabaria aquest apartat concloent i afirmant que Ràdio Sabadell no només és actualment la primera emissora local de Catalunya en audiència i informació de proximitat sinó també una excel·lent escola de professionals i un referent i exemple de pluralitat, participació i arrelament ciutadà.
Ara anem a la part més d’opinió i política. I comencem per desmentir algunes de les ‘falsedats’ que s’han dit de forma interessada o per desconeixement? (això últim segurament em preocuparia bastant més), per part d’alguns polítics i opinadors:
Montse Costa no és apoderada de la ràdio des de l’any 2009, quan es va fer el relleu a la gerència. El canvi d’apoderament, del qual s’ha informat degudament, es va publicar al Boletín Oficial del Registro Mercantil de principis de gener de 2009. Us deixo l’enllaç perquè mireu l’apunt 410 d’aquest i ho comproveu per vosaltres mateixos. CiU Sabadell ha afirmat públicament que l’anterior gerent de Ràdio Sabadell, Montserrat Costa, continua sent-ne apoderada, quan el govern municipal va informar expressament a CiU de Sabadell de la data de cessament de les seves funcions. No és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya el que estableix com s’escull la direcció d’una emissora municipal. És la Llei de l’Audiovisual de Catalunya (Llei 22/2005 de 29 de desembre). La majoria de documents que els consellers demanen als Consells d’Administració estan a l’abast i la lliure consulta de tothom a la seu electrònica de l’ajuntament de Sabadell. Per tant, ni opacitat ni desinformació com s’ha dit en alguns casos.
I ja per acabar. A excepció del PSC (govern) i ICV de Sabadell, la resta de formacions polítiques amb representació al consistori, CiU, PP, Entesa i EUiA han plantejat la destitució immediata del seu director i el nomenament d’un/a coordinador/a que durant tres mesos assumeixi la tasca de realitzar una auditoria general de la casa i endegar, segons aquestes formacions polítiques, “els imprescindibles canvis a la línia editorial i informativa”. Si em permeten i utilitzant el llenguatge més purament radiofònic i periodístic que és el que ha de prevaler en el cas dels mitjans de comunicació i ser sempre prioritari davant el llenguatge i l’estratègia política: Jo canviaria auditoria per audiència i la xifra resulta demolidora: 38.000 oients i primera emissora local de Catalunya en seguidors i en donar informació de proximitat.
És aquest l’objectiu d’una ràdio pública sí o no? Informar de la millor manera possible per arribar al màxim número de persones, sí o no?. Quin és el problema doncs? Ja els hi ho dic i ara si em permeten, fent més de polític… crec que la volen silenciar perquè costa controlar un mitjà de comunicació que ni escolten ni segueixen en la majoria dels casos i més tenint en compte que alguns dels que demanen aquests canvis ni tan sols fan vida a la ciutat. Volen fer fora el seu director perquè, segons asseguren, va ser posat a dit. La persona, coordinador/a que tenen pensat posar-hi surt d’algun procés de selecció públic, sí o no? Per fer aquesta “regeneració democràtica” estan denunciant el que ells mateixos volen fer sota el paraigües de la provisionalitat? Volen controlar l’emissora municipal amb la finalitat de polititzar-la innecessàriament, de forma inacceptable i antidemocràtica? Afirmen que més enllà de les batalles polítiques busquen la democratització de l’emissora municipal per convertir aquest mitjà en un instrument de la ciutadania.
Crec que les dades parlen per sí soles i no sóc ni jo, ni la direcció, ni els treballadors ni els col·laboradors de la ràdio, i molt menys els polítics locals, als que ens toca opinar sobre aquest debat a l’entorn de la ràdio. Ha de ser la ciutadania sabadellenca qui decideixi i, en la meva humil opinió i tenint en compte les dades reals i objectives, ja ha fet de l’actual Ràdio Sabadell no només un instrument seu sinó un element més del seu dia a dia, i l’ha convertida en un membre més de la seva família.
