Haig de reconèixer que a mesura que passen els dies més gran és la meva tristesa. M’explico. Des de que van fer esclatar a so de bombo i platerets el cas Mercuri fins al dia d’avui hem passat d’una presumpta trama d’interès nacional o com a mínim és així com ens ho volien vendre, a una banal discussió política pròpia de veïns d’escala, mal avinguts entre la gran majoria d’ells per cert.
A tots aquells que a dia d’avui encara, per pur oportunisme, diuen que la imatge de Sabadell està malmesa i que s’ha fet un gran mal a la ciutat, els animo simplement a que surtin al carrer, a que parlin amb els veïns, a que preguntin sense cap problema a la gent abans de creure’s el melic del món i que ells representen el sentiment de la majoria de la ciutadania, la veu del poble, sabadellenc en aquest cas concret.
La gent ja fa dies que va desconnectar, que parla d’altres coses que realment els preocupen, més concretament des que l’aixecament de part del sumari va posar de manifest que ni trama ni corrupció, sempre pel que fa a l’entorn de l’alcalde, de la resta no em toca a mi opinar perquè això ja ho decidirà el jutge més endavant que és a qui li toca i qui més en sap.
La tristesa ve donada perquè aquell que s’estimi mínimament Sabadell, mai aprofitaria, ni en qualsevol circumstància per avantatjosa que aquesta semblés en un primer moment i a curt termini, per intentar allargar una situació pel seu propi rèdit electoral per damunt del benefici de la ciutat.
Encara és el moment que en els últims plens, el debat coincideixi amb el que més importa ara per ara a la gent del carrer: el de les necessitats socials, el de l’actualització de les tarifes per als taxistes i la TUS de Sabadell, per exemple, el de la defensa i la preservació, en definitiva, de la qualitat dels serveis públics i dels drets socials com a tema prioritari i que redunda en el benefici de tots.
No em toca a mi convèncer ningú del que estic dient i de quina és la realitat de tot plegat. Conec prou bé a un gran nombre de sabadellencs i sabadellenques per saber que si hi ha una cosa que no toleren és que algú vulgui apropiar-se dels seus desitjos i dels seus sentiments, de les seves opinions en benefici propi.
Crec que un cop el presumpte cas s’ha desinflat a mesura que passaven els dies i s’anava aclarint el tema, per responsabilitat, per democràcia, per ciutadania, en definitiva per representar amb una mica de dignitat les persones que van confiar en unes o unes altres sigles concretes, farien bé tots plegats de posar-se a treballar pel bé de la ciutat i no pel seu propi rèdit electoral.
I això, mal que pesi a la majoria dels polítics de l’oposició bàsicament, -als sabadellencs i sabadellenques segur que no i això és l’important- és el que ha fet l’equip de govern i el seu alcalde des del primer moment.
Amb el retorn de l’alcalde esperem que torni la normalitat institucional que s’ha vist alterada les últimes setmanes, la del treball i del dia a dia en cap moment s’ha vist afectada. Ja fa dies, però des d’avui toca encara més parlar de dinamització i promoció econòmica, d’atraure inversions i impulsar el comerç, de fomentar la formació i la inserció laboral, d’atendre les persones que estan patint més directament els efectes de la crisi econòmica en definitiva.
I per aconseguir-ho cal que tots aquells que s’estimin mínimament Sabadell i la societat, les persones en general, dediquin i sumin tots els seus esforços i les seves energies per afrontar amb plenes garanties un any especialment difícil per a tots plegats.
Per cert i un consell a alguns periodistes, opinadors-líders de la seva opinió i polítics que darrerament per mala fe o simplement i el que és pitjor, per estar mal informats, s’estan veient obligats a rectificar constantment.
Les paraules queden escrites si es tracta d’articles i el que és més important, escrites o no, -queden per sempre en la memòria- el millor testimoni possible. Per tant, sigueu objectius, no manipuleu i sobretot no poseu en les vostres boques i en els vostres escrits paraules que afirmeu que han dit altres.
Tot plegat sempre és molt fàcil de demostrar i al final podeu quedar ben retractats per la més important de les justícies, la que imparteix l’opinió de la majoria del conjunt de la societat.
Finalment, i insisteixo, per molt que m’insultin des de l’anonimat, per molt que m’intentin coaccionar, no callaré mai mentre hi hagi una, encara que sigui només una sola persona, un sol sabadellenc, que cregui que entre tots podem tirar això endavant. I em consta que són una gran majoria, així que ja us avanço que hi ha corda per estona…
