El cap de setmana passat va tenir lloc a Sabadell la dissetena edició de Medievàlia, on la pluja i el fred no van impedir que es poguessin desenvolupar la majoria de les activitats previstes. Els voltants del Mercat Central i de la plaça del Gas van omplir-se de gent que volia conèixer de prop aquesta fira disposats, com cada any a gaudir de les activitats, de la gastronomia i de tota mena de comerciants de productes més o menys artesans o naturals. Tot plegat va coincidir amb ‘La nit dels museus’ i la Festa Major de la Creu Alta, convertint Sabadell en un pol de diversió per a tota la comarca.
Medievàlia va néixer al 1997 gràcies a l’enginy d’en Jordi Ferran, veí del sector Covadonga i membre de l’Associació de Veïns que, després de visitar diversos mercats medievals de Catalunya i França va pensar que es podia fer alguna cosa semblant al seu barri. La idea va ser molt ben rebuda per tot el veïnat, que va tenir clar que l’objectiu d’aquesta festa era principalment el de recrear el primer mercat a l’antiga Sabatello, al segle XI. Volien especialment transmetre la part més lúdica i didàctica de l’Edat Mitjana i, en el petit espai de la plaça de Sant Salvador, van aconseguir que gent de tot Sabadell s’hi acostés a veure la gran tasca feta per la gent d’aquesta part de la ciutat.
Malgrat la coincidència amb d’altres esdeveniments, Medievàlia era tot un referent a Sabadell i comarca, mantenint fidelment les arrels de la cultura medieval. Tot era curosament treballat, i estendards, banderes i vestits procuraven ser el més fidels possible amb la realitat de l’època que es volia teatralitzat. Precisament la part més artística era cabdal i feia que passejar entre les 50 o 60 paradetes d’artesans ens traslladés a un món diferent. El lloc era l’adient per a portar a bon terme l’activitat i les lluites, les espases, els animals, els corrals, les flaires de tota mena i les senyeres, convertien la plaça Sant Salvador en la Sabatello que tots volien recordar.
Però segurament amb el naixement dels Amics de Medievàlia, la festa ha anat convertint-se en un mercat on la part més d’època ha desaparegut. És probable que l’espai de Covadonga quedés petit davant l’augment de visitants, però no és menys cert que aquesta marxa va significar no només perdre una de les activitats de més prestigi del barri sinó també la pèrdua d’identitat i autonomia, al fer-se càrrec de l’organització gairebé per complet els comerciants del centre i l’Ajuntament.
Amb els anys s’observa una tendència brutal cap al mercantilisme, la venda de productes artesans o no i la minsa presència d’actes plenament medievals que, encara que hi existeixen, queden esborrats per la quantitat de paradetes que, pretenent endinsar-nos en una vil·la medieval només aconsegueixen fastiguejar-nos amb un continu bombardeig consumista. Moltes d’elles res tenen a veure amb el que es vol transmetre i en moltes els venedors ni van disfressats amb vestits per a l’ocasió.
Per posar-hi només dos exemples, tant la Fira de l’Aixada a Manresa com la Setmana Medieval a Montblanc mantenen viu el caràcter històric de les seves celebracions, impedint l’entrada de venedors que no compleixin normes estrictes que tenen a veure amb l’època. Naturalment que tant a Manresa com a Montblanc l’escenari hi compta molt, ja que els edificis i els carrers formen part de la decoració i amb això ja hi ha una part molt important que està feta. Però el caliu de la festa el formen les comparses, les vestimentes i la recreació dels mercats que són fets amb plena consciència de no engolir el visitant amb el consumisme desmesurat.
Segurament per a molts comerciants és un gran alleujament econòmic el que representa Medievàlia i en aquests temps que corren això és prou important, però l’esperit de la Fira s’ha perdut completament. L’espai plenament modernista on s’hi ubica no ens transporta als segles on presumiblement ens hi hem de trobar i malgrat la seva amplitud, finalment és estret a causa de la pressió que exerceixen les parades de venda de productes. Així doncs Medievàlia esdevé una fira a l’estil de la del carrer de la Indústria que se celebra per la Festa Major, amb unes pretensions que no acaba d’aconseguir, tot i l’esforç dels seus organitzadors. Potser cal replantejar-se el nom; potser també la puresa històrica de la festa; o potser s’ha de deixar com està, perquè, com ja passa sovint, si econòmicament funciona, què cal mirar més?
