ARTICLE D’OPINIÓ
Lourdes Ciurò, diputada de CiU al Congrès dels Diputats
Vaig tenir la oportunitat de ser present a l’esmorzar que una organització independent de debat madrilenya, té costum de muntar amb il·lustres convidats de l’escena política i econòmica de l’Estat Espanyol. En aquesta ocasió el convidat era el President Mas.
La sala de l’hotel que acollia l’esmorzar era plena a vessar de públic i de periodistes nacionals, estatals i estrangers. El conferenciant s’ho valia i el tema, després de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre a Barcelona, també. No va decebre. L’esmorzar que va seguir la valoració presidencial del dia 12 de setembre provocada per l’aclaparador èxit de la manifestació, va servir per dir a Madrid tres coses: Que hi ha un poble en moviment, més d’un milió i mig de persones de forma cívica van sortir al carrer l’11 de setembre per reclamar que Catalunya sigui un Estat d’Europa, que el President Mas assumeix la reivindicació i molt important, que el President està disposat a liderar-la.
L’esmorzar va ser històric. Va ser el primer cop que un President de Catalunya parlava a Madrid de la manera que ho va fer Mas sobre la realitat catalana. El President que va prometre ser clar i precís en el seu discurs i sense dobles llenguatges que distorsionessin el missatge de valoració fet hores abans per tota Catalunya, va ser fidel al seu estil i va desgranar com de fatigada està la relació amb Espanya i fins a quin punt Catalunya havia estat al seu costat en els grans reptes, rebent a canvi maltractaments en qüestions de finançament, de llengua, invasions competencials, dèficits d’infraestructures etc. tots ells detonadors de la situació actual.
Mentre el President explicava, la part de l’auditori que representava el Madrid castís, superb i immodest, restava fred, distant, escèptic i desconcertat a l’hora. Un dels presents d’una taula més enllà, va dir més alt segurament del què hagués desitjat, “Tenemos un problema. Habrá que actuar” com si la bombolla que pensaven que esclataria com les del Pep Bou, s’anés enlairant i prenent cos cada cop més majestuosa i inabastable”.
El torn de preguntes no va decebre, com tampoc ho van fer les respostes. Unes i altres no deixaven marge a l’ambigüitat. Pel què fa als assistents, ningú del Gobierno ni del principal partit de l’oposició. Error! Un altre!
Sí que hi era el Cap de la Casa Reial, Rafael Spottorno, i devia haver informat completament al Rei ja que diuen que en una reunió posterior, el monarca va agafar per banda el President de la Diputació de Barcelona interpel·lant-lo i aquest el va replicar sense embuts. Valdrà la pena conèixer el contingut d’aquesta xerrada. En acabat, la premsa internacional, va rebre resposta del President en francès, en anglès i en espanyol.
En definitiva un esmorzar històric que va deixar molt clar que Catalunya ha dit prou per boca de més d’un milió i mig de persones. Que té un President que fa seva la reivindicació i el que és més, que és capaç de liderar-ho i fer que arribi a bon port. Tot això a Madrid ha arribat. Altra cosa és que ho hagin entès”.
Caldrà alguna cosa més que atiar la por a l’esdevenidor per part dels que ens volen que restem dependents, per aturar el moviment de Catalunya. Caldrà també unitat entre nosaltres per caminar cap a l’objectiu que ens hem fixat. Un objectiu il·lusionador que dota Catalunya d’un projecte que manca a Espanya i que ens situa en positiu per sortir de la crisi. I ens caldrà sobretot, anar eixamplant aquesta majoria convençuda per què quan arribi el moment de votar ho fem no oblidant l’objectiu marcat. Si errem el tret i les urnes no referenden la voluntat manifestada la Diada de 2012, les bombolles tornaran a ser com les de’n Pep Bou i les podran anar bufant un parell més de generacions.
Ara va de debò.
