ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista
La finalització del cicle Bustos–PSC a l’Ajuntament i a la ciutat toca la seva fi. És això el que està succeint en aquests moments. Hi porta algun temps i acabarà en uns mesos més fins les properes eleccions municipals.
La situació permet canvis profunds, o simple maquillatge, si els actors principals, els partits politics, saben gestionar la situació.
El fet local lliga a Sabadell, com arreu, amb la dimensió de país. Qui es pensi que es pot fer una política local i una altra nacional l’erra. En els temps vinents, el debat del dret a decidir i del futur com a país estarà present i seria bo que en la dimensió municipal també es planegessin projectes o, millor dit, l’aplicació local dels projectes que ens calen a escala de país, que són econòmics, socials, de poder, com a expressió que la ciutadania demana una nova fita col·lectiva.
Ni el PP ni el PSC estan en disposició de ser centrals a Sabadell. Ho poden ser CiU i ICV. Ni l’Entesa, ni ERC ni la CUP poden ser centrals, per decisió pròpia o per manca de dimensió. Més clarament: podria haver-hi alcaldia de CiU o ICV, això sí amb bons i necessaris socis en la resta de grups. El que ja no té cap possibilitat es un “govern d’esquerres” amb diferents combinacions que vagin del PSC a la CUP. Ni el cas Mercuri, ni la voluntat sobirana del país ja no ho permeten.
Ara bé, aquest camp obert no madurarà sol, sinó que demana treball. Algú ha de voler liderar amb força aquest projecte de ciutat avui necessari. I liderar vol dir posar-hi el cap visible i aplegar penya al voltant, pinya que haurà de ser de més d’una força política.
També hores d’ara han caducat els vells temps on eren possibles ofertes de llista única o que aplegués munió de sigles. Això ja no és possible i únicament els socis estables es poden presentar: Convergència amb Unió, Iniciativa amb Esquerra Unida, o Entesa amb la CUP. Més enllà d’això no cal, ni és prudent ni creïble. La ciutadania votarà i les coalicions de govern es faran al Ple municipal, no de forma preliminar a les eleccions, es farà amb les forces de la representació obtingudes i amb la trajectòria pública des d’ara fins les eleccions municipals.
El nou projecte municipal ha de partir d’ofertes clau: l’atur, la pobresa, l’accés a l’habitatge, la dimensió econòmica de la ciutat, la devolució a la societat dels poders públics, la dissolució del corporativisme polític, la no professionalització dels representants fins al punt que només coneguin la vida professional política i mai la privada, etc.
Caldria partir d’una elevada consciència que la ciutat ha tocat molt fons, que ha perdut en la crisi econòmica bona part de la seva dimensió de capacitat social i que la força política que l’ha representat durant aquest temps no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, ja que ni n’ha estat portaveu i representació ciutadana.
Ens mereixem un nou liderat i una nova expressió de capacitat local, i esperem que els partits, sense cuina interna aquesta vegada, siguin capaços d’oferir opcions on triar. Esperem que manifestin les seves aliances volgudes i el compromís de les relacions que no practicaran. No volem llisten úniques sinó expressió d’acords i coincidències, així com de diferències i distàncies.
Demanem ofertes de qualitat.
