Confesso que cada dia que passa menys entenc el món de la política. Potser perquè cada dia hi ha més persones que s’hi dediquen i menys que la practiquen en la seva essència. Si no estic equivocat i fins a on arriben els meus coneixements, el diàleg i donar totes les explicacions possibles sobre qualsevol tema que afecti la ciutadania, és la regla número 1 d’aquest món. M’explico.
Aquests dies en que un té més temps per dedicar-s’hi a una de les coses que més els recomano, la lectura, llegia precisament en aquest mitjà, un article que feia referència a les crítiques rebudes per part de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per les explicacions que estava donant a sabadellencs i sabadellenques que s’hi han interessat.
Em pregunto, quin és el problema? Una persona i més si es tracta d’un polític –persona pública- no té dret a explicar la seva versió dels fets als que li han demanat o l’han volgut escoltar?. Un rumor, un error, un malentès, una falsa sospita o una possible persecució política i judicial poden acabar amb tota una trajectòria política de dècades en només unes setmanes i, el que és molt pitjor, amb l’honor d’una persona i el de la seva família de per vida?
A banda d’expressar rotundament la meva més enèrgica protesta contra aquells que es creuen en la potestat d’opinar sobre l’opinió dels altres i que han criticat que una persona víctima d’un judici paral·lel i mediàtic no pugui, com a mínim de moment, explicar de primera mà la seva versió dels fets, de la seva boca i no a través de tercers, el que més em preocupa de tot plegat és que des del minut zero, si bé aquesta persona s’ha apartat per tal que el més important de tot, Sabadell i la seva ciutadania, no en surtin perjudicades, la majoria de polítics de l’oposició no han parat de perseguir-lo i en cap moment sembla que estiguin mirant pels interessos dels ciutadans i ciutadanes.
És per a ells més important difamar una persona que defensar els interessos de més de 200.000? Algú, al marge del govern local, ha animat la ciutadania a través de les seves rodes de premsa o articles o notes de premsa a participar dels actes de Nadal, de la cavalcada de Reis d’aquest dissabte, per exemple? Algú d’aquests polítics que s’omplen la boca de democràcia i estat de dret ha demostrat amb els seus fets que contemplen en el seu vocabulari ni que sigui la presumpció d’innocència, un dels pilars dels estats democràtics, a la que tothom, fins i tot els rivals directes, tenen dret?
Bustos està fent el que qualsevol faria en el seu lloc i si no pareu un moment i penseu què faríeu vosaltres si algú us acusa d’una cosa de la que sabeu amb certesa que no heu estat culpables. Ell, sense perjudici del ritme i de l’activitat diàries de la ciutat, ha volgut explicar la seva versió dels fets a qui l’ha volgut escoltar. Ningú està obligat i són molts els que voldrien parlar amb ell personalment per escoltar les explicacions de qui sempre que ha pogut els ha atès per qualsevol dels temes, bons o dolents, relacionats amb la ciutat pels quals ha estat interrogat. Això sí em consta, a diferència d’aquesta reunió que, segons recull aquest mitjà, hauria mantingut fa uns dies amb alguns responsables d’entitats.
En comptes de criticar aquesta trobada animo als que ho han fet a tenir-ne d’altres i si algú els vol escoltar i hi volen assistir són lliures de fer-ho, o no? Quina és la por? Quin és el problema? Jo els hi dic, la por és que s’aixequi el secret de sumari abans del que alguns voldrien i s’acabi demostrant que darrera de l’anomenat cas Mercuri no hi ha el que alguns desitjarien.
El problema és que quan tot passi el mal no haurà estat irreparable ni molt menys ja que per molt que ens intentin vendre una cosa si hi ha una cosa positiva d’aquesta crisi és que no comprem qualsevol història a qualsevol preu i som lliures de pensar i creure en qui creiem. Qui té més credibilitat avui dia? El periodisme, la política, la policia o els jutges? Jo crec que tots per igual i tots en la seva diferència, la qual ve donada per les persones que en són protagonistes en cada cas.
Per Sabadell vull algú que doni quantes més explicacions millor. No vull algú que faci del silenci la seva paraula. Jo crec que la clau de la política, i més en clau local, és la bona entesa, no la dolenta, ni la manca de diàleg i la demagògia que alguns practiquen per tal d’aconseguir una finalitat que, tal i com indica la pròpia paraula, té un final abans de començar.
Pel bé de la política demano explicacions, paraules –quantes més millor-, trobades, presumpció d’innocència i celeritat perquè quan abans s’aclareixi tot abans s’acabaran les acusacions, les difamacions, les conjectures i les especulacions interessades.
El ritme i l’activitat de la ciutat em consten que no s’han aturat i, per tant, des d’aquestes línies animo a tothom a participar de la cavalcada de Reis de dissabte i a continuar somiant entre tots plegats; que somiar és gratis i en temps de crisi…
En aquest primer article de l’any no us desitjo res, al contrari, us demano que en la mesura de les vostres possibilitats ajudeu a les persones del vostre entorn que estiguin més necessitades que vosaltres en qualsevol aspecte de les seves vides.
Feliç any 2013!
