No sé si serà l’edat, l’experiència, el sentit comú o simplement l’instint professional però des del minut zero l’anomenat cas Mercuri no ha estat un cas gaire normal. D’una banda perquè a mida que passen els dies més exagerat em sembla el dispositiu policial, judicial i mediàtic “dissenyat” per a l’ocasió.
D’una altra perquè des del primer moment s’ha difamat sense respectar en cap moment la presumpció d’innocència, com és habitual en aquests casos, -i s’han sumat tant mitjans de comunicació com polítics de tot arreu- d’una persona amb noms i cognoms: Manuel Bustos, alcalde de Sabadell. De la resta d’imputats, i a banda del seu entorn més proper no hem vist ni les cares ni sabem, si fem cas a la premsa, quines són ni tan sols les seves inicials.
Anem pam a pam. Ara resulta que tota l’oposició en bloc escenifica el que ells mateixos han anomenat segon pas abans d’una hipotètica i futura moció de censura. Demanen a l’equip de govern ser “responsables” i exigeixen dimissions tant de l’alcalde com de tots els imputats i afegeixen que ho fan com a prioritat per recuperar la normalitat democràtica de la ciutat.
I em veig obligat una, a recordar que la presumpció d’innocència és un dret, i precisament un Estat de dret com el nostre forma part d’això que molts s’omplen la boca de dir-ho sense saber què significa: la paraula democràcia. Dues, perquè han de dimitir i s’han de depurar responsabilitats persones que han repetit per activa i per passiva que no han fet res, que no són culpables?
Qui és més responsable, el que exigeix responsabilitat sense respectar l’Estat de dret i, per tant, la democràcia de la que tant s’omplen la boca, o el que vol continuar amb les responsabilitats que el poble els hi ha atorgat i responsabilitzat democràticament a les urnes, i espera amb més ganes que ningú que tot s’aclareixi per poder demostrar la seva innocència?
El tercer pas que ells han avançat és el d’una moció de censura si no es depuren responsabilitats. La meva pregunta és, ho saben les seves direccions nacionals? Amb l’escenari polític i el context socioeconòmic actual estaran d’acord en el tot s’hi val a qualsevol preu? Amb quina finalitat més enllà de fer fora una persona i un govern? I si finalment i tal i com tot indica es demostra que no hi ha cas o, com a mínim, ni l’alcalde, ni els regidors ni els funcionaris que aquests dies estan sent difamats i assenyalats no tenen res a veure amb aquesta presumpta trama de corrupció? Paga la pena les possibles conseqüències polítiques en un futur més o menys immediat?
Sincerament crec que si hi ha una cosa que no fa bona pinta en tot aquest afer és el plantejament polític més enllà del jurídic amb el que s’està enfocant el tema.
De moment l’única cosa segura i si fem cas a la roda de premsa conjunta que ahir va fer tota l’oposició en bloc és que votarien en contra dels pressupostos i de les ordenances municipals en el ple de demà divendres. I em pregunto, qui surt perdent de tot això? La resposta ja la sabeu és molt fàcil: els de sempre, la ciutadania i Sabadell. Qui està sent més irresponsable? A canvi de què? Què volen, el bé dels ciutadans i ciutadanes o aprofitar l’oportunitat que aquests no els hi han donat, novament democràticament a les urnes? Tot s’hi val per tal de governar?
Hi juguen a això? És legítim governar sense que s’hagi demostrat que hi hagi delictes i sense el suport de la ciutadania? Aquests dies he hagut d’aguantar tot tipus de desqualificacions i insults per part de gent que anònimament (com no podia ser d’una altra manera) no estan d’acord amb les meves idees.
Jo simplement em dedico a escriure reflexions i articles amb dades objectives i posant de manifest el que hi ha de “cert i real” en tot plegat. No m’importa que m’insultin perquè no fa mal qui vol sinó qui pot però demano que com a mínim ho facin amb noms i cognoms com jo quan escric aquests i altres articles i dono la cara. Jo no m’hi amago ni ho he fet ni ho faré mai, per cert, com l’alcalde de Sabadell. No entraré en aquest joc i continuaré explicant el que va passant i afecta a la vida de la ciutat i a l’actualitat informativa del moment.
Reclamar la presumpció d’innocència no és un discurs, és una actitud. La mateixa que haurien de tenir persones que exigeixen responsabilitat. La mateixa que ells haurien de demostrar. Persones que conec, però que no reconec amb el pas del temps. Persones que si són intel·ligents saben que tot això se’ls hi pot girar en contra amb el pas de les setmanes. No em toca a mi parlar de possibles escenaris polítics i conseqüències de tot plegat però sí constatar i reflectir realitats i és que també podrien fer algun gest, com els que ells demanen. Què mínim que ser democràtics i respectar el seu pilar fonamental: la presumpció d’innocència d’un Estat de dret com el nostre? L’equip de govern ja n’ha fet gestos i ara els hi tocaria a ells moure fitxa. Volen canviar governabilitat per dimissions?
Una imputació no és, en cap cas una condemna, i per tant, en un Estat de dret, no s’hauria de condemnar ningú abans d’hora. Us animo a tirar d’hemeroteca i comprovar com la història política i recent està plena de casos de persones que inicialment han estat imputades per poder defensar-se de possibles sospites que els hi afectaven i que finalment han estat declarades innocents.
I si volem justícia el primer que hem de ser és ser justos i, per tant, jo en el meu cas faré del que sé, de periodista i els polítics –els que en sàpiguen- que facin política i, en última instància, els jutges que imparteixin justícia.
I el poble, que és finalment qui té la última paraula amb el seu dret a vot, un cop es dicti sentència que l’exerceixi i decideixi democràticament.
