Si bé les xifres poden ser unes o unes altres i interpretar-se d’una o d’una altra manera –depenent de l’interès de cadascú i de qui les faciliti-, en el que sí tothom està d’acord és que les xifres posen de manifest “realitats” i com a tals s’han d’analitzar i extreure’n les corresponents conclusions. Ahir va començar el nou curs escolar 2012-2013 per al milió i mig d’infants i joves catalans i catalanes i les xifres són les que són i el resultat… el descontentament general de tothom: pares, mestres i alumnes.
Alguns pares perquè han de pagar més per portar els seus nens i nenes a l’escola bressol pública (a Catalunya en els dos últims anys han passat de rebre 1.800 a 875 euros de subvenció per alumne i plaça); bé perquè els seus fills han decidit cursar un grau superior de Formació Professional (360 euros de matrícula); i altres pares perquè han de fer autèntiques filigranes per conciliar vida laboral i familiar en el cas que els seus fills estudiïn a un del 71% d’instituts catalans que faran jornada intensiva. En el cas dels mestres perquè han de treballar més per menys, amb més alumnes per aula i amb menys recursos. I finalment els alumnes, perquè viuran en primera persona la desmotivació d’uns i d’altres, tant de professors com de progenitors, al marge de disposar de menys recursos i ser més per classe. Per posar un exemple, una tercera part de les aules de secundària tindran més de 30 alumnes per classe.
Amb aquest panorama i ambient “conflictiu” resultant dels darrers dos anys de retallades en matèria educativa per part del Ministeri d’Educació i de la Conselleria d’Ensenyament dels Governs espanyol i català respectivament, el repte és augmentar la qualitat de l’ensenyament (professors) i obtenir millors resultats acadèmics (estudiants). La solució passa inexorablement per la major dedicació del cos docent i pel nou rol de “mestre-psicòleg” dels pares amb estudiants i mestres.
Les xifres són realment preocupants en el cas de Catalunya: és la quarta comunitat autònoma de l’Estat espanyol que menys inverteix en educació (enguany el pressupost inicial previst d’Ensenyament era de 4.596 milions d’euros -a nivells del 2007-, però la nova retallada de 10.000 milions d’euros del govern central a Catalunya va traduir-se en 261 milions d’euros menys en matèria educativa); aquest nou curs escolar compta amb 30.000 alumnes més i 3.000 professors menys; i donem la benvinguda a més carmanyoles al mateix temps que diem adéu a gran part de les beques menjador.
Sabadell no s’escapa de la realitat i ahir 31.800 infants i joves van començar el nou curs 2012-2013 a les escoles bressol públiques, centres d’infantil i primària i ESO. Només per posar un exemple, són 523 més els alumnes inscrits als centres d’infantil i primària de la ciutat, seguint el creixement dels darrers anys.
La recessió en dotacions i les retallades en educació dels governs central i català en el seu conjunt, posen en perill la cohesió social. I vull recordar que la preservació de la qualitat en l’ensenyament públic és el baròmetre d’aquesta i garantia de futur de qualsevol societat com la nostra. Aquestes són les xifres objectives i aquesta és la “realitat” del nou curs escolar català. A partir d’aquestes, que cadascú –segons el seu interès- n’extregui les seves pròpies conclusions.
