Deixeu-me que avui no només parli com a periodista sinó també a títol personal. Des d’aquestes línies primer, vull felicitar el rigor, l’objectivitat i la professionalitat amb la que els mitjans de comunicació locals han tractat el cas Mercuri sense perjudici del més important: Sabadell. Segon, no puc deixar de denunciar el maltractament mediàtic que ha patit tant la ciutat com el seu alcalde, la seva família i funcionaris i regidors locals per part d’alguns mitjans més interessats en vendre diaris i guanyar audiència que informar segons indica el codi deontològic del periodisme.

A molts mitjans i periodistes els hauríem d’imputar professionalment com a mínim per tres motius: respecte a la presumpció d’innocència; per no diferenciar amb claredat entre informació i opinió, i per no rectificar les informacions errònies.

Alguns periodistes d’aquests mitjans als que em refereixo han arribat a dir a les xarxes socials coses com “que estigui sonant Para la libertad a RS 94.6 és una conya no?” o “comença a declarar ara mateix tio Melqui, no sabem si parlarà de licitacions, comissions o senyoretes…”.

Declaracions a títol personal però de periodistes que han estat informant del cas aquests dies als seus respectius mitjans. No citaré noms per respecte als mitjans als quals treballen i perquè no vull contribuir a aquest trist joc mediàtic. Estic pensant molt seriosament en redactar un manifest –a signar per periodistes professionals- per recordar el tractament i les obligacions dels periodistes a l’hora d’informar d’aquests tipus de casos.

La millor notícia de tot plegat és que el funcionament i la gestió de la ciutat continuen i ara serà la justícia, com hauria d’haver estat des del primer moment, qui dictaminarà si hi havia o no cas i si algú de tots els que han estat exposats i difamats abans d’hora a la llum pública i mediàtica aquests dies han comès algun tipus d’irregularitat o delicte.

Sento bastanta vergonya i, per desgràcia, cada dia una mica més, de la nostra professió. Cada cop són menys els que saben diferenciar informar d’opinar i els que desconeixen els límits de la nostra responsabilitat com a periodistes. Gràcies als periodistes professionals que aquests dies m’han manifestat el seu suport i hem coincidit en l’estupefacció pel que mediàticament estava passant. A aquests els animaré a col·laborar des de ja en la redacció d’aquest manifest per dignificar la nostra professió.

Proposaré incloure titulars, notícies i potser noms i cognoms de tots aquells que han difamat públicament abans d’hora i no hagin rectificat o demanat disculpes en el mateix nivell i públiques per tot el mal que hagin pogut fer a persones, famílies i a la ciutat si es demostra que no n’hi havia cas. Confiem que el jutge dicti sentència el més aviat possible i no paguin abans d’hora més justos per pecadors, si és que finalment hi ha pecat, és clar…

Reitero que els mitjans locals han estat a l’alçada d’una ciutat de primera com ha estat, és i continuarà sent Sabadell.