Tracem una perspectiva panoràmica de les principals corporacions empresarials en la ciutat-fàbrica dominada per la lluita entre capital industrial i treball assalariat que explotarà al juliol de 1936.
Per tractar de les organitzacions de la patronal a la ciutat hem de remuntar-nos al Gremi de Fabricants. Les ordenances del Gremi de Paraires de Sabadell, l’any 1559, estan considerades com l’origen de l’actual Gremi de Fabricants que, als segles XVIII i començaments del XIX, va experimentar una sèrie de crisis derivades dels enfrontaments entre el Gremi dels Paraires i el Gremi dels Teixidors, fundat el 1586. La revolució liberal va posar fi, mitjançant el reial decret del 1834, als privilegis i reglamentacions restrictives dels gremis que impedien el desenvolupament de la burgesia industrial. Tanmateix, el Gremi de Fabricants no va desaparèixer. Després del fracàs de l’Institut Industrial de Sabadell, fundat el 1863 pels principals fabricants de la ciutat, el Gremi va tornar a convertir-se en l’organització dels empresaris sabadellencs.
La refundació del Gremi de Fabricants (1879)
L’aprovació l’any 1879 del nou reglament de la corporació assenyalà un punt d’inflexió ja que va significar la refundació, l’adaptació de la vella institució gremial en una moderna organització empresarial producte de la industrialització i de l’especialització en el sector tèxtil llaner. En el nou reglament es determinen els seus objectius:
“Es objeto del Gremio la defensa de todos los intereses de la industria lanera, el apoyo a cuantas industrias se establezcan o ya estén establecidas en esta ciudad; secundar la defensa de los intereses agrícolas, industriales y comerciales; contribuir al progreso de la ilustración de las clases obreras; mantener la necesaria armonía entre ellas y sus patronos; la creación de escuelas, industrial y de comercio, de artes y oficios; la formación de una biblioteca de obras científicas e industriales; verificar exposiciones de productos, etc.”
La implementació d’aquestes fites es va fer de manera gradual, en funció de les necessitats i disponibilitats del moment, i es va dur a terme de manera directa o mitjançant comissions o seccions delegades. Així, l’any 1880 el Gremi va promoure i participar en la fundació de l’Acadèmia de Belles Arts i en la creació de la Sociedad de Invalidez y Fomento de la Industria destinada als obrers. Aquest mateix any, el Gremi participà en la fundació de la Unión Lanera Española, constituïda per fer front als perills derivats de les suspensions de pagaments o la morositat dels clients. Dos anys després, el 1882, va impulsar la constitució del Banc de Sabadell i el 1886 de la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria.
L’any 1883 es va construir al carrer Sant Quirze l’edifici del Gremi de Fabricants amb l’estreta col·laboració del Banc Sabadell, fundat l’any anterior, en un solar propietat del fabricant Joan Casanovas Sallarès i disseny de Narcís Nonell Sala. L’edifici d’estil neoclàssic, construït reculat respecte al carrer amb un pati tancat amb reixes que li donava molta vistositat. L’edifi seria reformat els anys 1923 i 1933. El Banc Sabadell va tenir aquí la seva seu fins el 1954 quan es traslladà al nou edifici de la plaça Sant Roc.
Un cop assolits aquests objectius, durant el primer quart del segle XX les iniciatives del Gremi es centraren en la creació de diversos serveis per tal d’introduir millores tècniques en la indústria local i ampliar el seu mercat. En aquest sentit, l’any 1902 va impulsar la creació de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. L’any 1915 va participar en la construcció d’uns magatzems generals de primeres matèries, els Docks, inaugurats el 1918, que s’ampliaren el 1921, el mateix any que es fundava el Mercat de Llanes.
D’altra banda, el Gremi actuava com el representant dels fabricants sabadellencs amb altres organitzacions patronals com Fomento del Trabajo Nacional, Institut Industrial d Terrassa o Liga Nacional de Productores. Així mateix, va tenir un paper molt destacat en la promoció exterior de la producció llanera sabadellenca, amb tot seguit d’iniciatives per fomentar les exportacions i participant en totes les exposicions d’àmbit estatal i internacional en els quals obtingué importants premis.
La Unió Industrial de Sabadell (1899-1919)
Amb la participació del Gremi, el novembre de 1899 es constituïa la Unió Industrial de Sabadell. Una organització patronal de combat, creada específicament per fer front a la creixent força dels sindicats obrers i la duresa dels conflictes laborals, en un context d’aguda lluita de classes. En l’article segon dels seus estatuts, es podia llegir: “Esta sociedad tiene por objeto procurar la unión de todos los industriales de Sabadell para la protección y defensa de sus intereses morales y materiales, y estudio e implantación de las reformas y modificaciones que se acuerden introducir para el perfeccionamiento y mejoras de las condiciones de producción y trabajo en todas las ramas de la industria”
En el seus inicis la Unión Industrial estava dividida en tres seccions: Fabricants de Teixits de Llana, Filadors de Llana i Estam i Auxiliars de la Indústria Tèxtil. L’any 1904 es creà la secció de Llanes Regenerades i el 1905 la de Filatura de Carda. Finalment, el 1917 es constituïren les seccions de Deixalles de Llanes i Sortejadors de Llana. Tot i que les seccions majoritàries foren les dels fabricants de teixits i filadors. En realitat, escriu Andreu Castells, “la Unió Industrial, no representava exclusivament al sector tèxtil, sinó que també incloïa el ram metal·lúrgic (…) Així, doncs, la Unió Industrial era la força patronal absoluta que intentava dominar tota la massa obrera sabadellenca”.
L’any 1900 comptava amb 89 afiliats que s’anaren incrementant a mesura que creixia la conflictivitat social i laboral. L’escalada dels conflictes laborals els anys 1916 i 1917 menaren a molts empresaris a afilar-se a la Unió Industrial que l’any 1917 arribava a comptar amb 115 socis, gairebé els mateixos que el Gremi de Fabricants, cosa que no havia succeït abans.
Segons l’estudi d’Esteve Deu, les principals tasques de l’entitat foren: ratificar els reglaments de la mà d’obra; establiment de convenis i reglamentacions; intervenció en els conflictes amb els sindicats obrers; coordinació amb la patronal de Terrassa per harmonitzar criteris enfront les reivindicacions dels treballadors; defensa dels interessos patronals davant els impostos municipals; mediació en els conflictes interns entre empresaris; elaboració d’informe sobre la legislació laboral…
D’altra banda, impulsaren tota una sèrie d’iniciatives de caràcter social com ara la creació d’una escola de cosidores, d’un economat industrial o la participació en la construcció de les anomenades “cases barates” pels obrers. Com escriu Deu, aquestes diverses tasques “tenien un denominador comú, la defensa dels interessos patronals davant les reivindicacions obreres, barrejada amb una política de paternalisme social compensatòria”.
La cohesió interna de la Unión Industrial començà a escardar-se a partir del 1917. Un any de màxima conflictivitat social amb la Vaga General Revolucionària i d’inestabilitat política amb l’Assemblea de Parlamentaris. En aquests anys es multiplicaren els conflictes entre els mateixos empresaris de les diferents seccions per l’establiment de les tarifes. Així mateix, s’obriren grans discrepàncies sobre l’estratègia a seguir enfront el moviment obrer entre els partidaris de la mà dura i els favorables de fer certes concessions. Unes discrepàncies que precipitaren la seva desintegració i dissolució el 1919.
L’escissió dels filadors, que el juny de 1917 constituïren una entitat pròpia, fou seguida per les seccions de fabricants de teixits i de filadors. L’assemblea celebrada el 27 de maig de 1919 redactà l’acta de defunció de l’organització empresarial en els següents termes: “Enmig d’una lluita social persistent i violenta, caracteritzada per les hostilitats i agressions als interessos industrials, la nostra resistència fou vençuda. El moviment general obrer, que arreu del món es feia sentir proclamant les reivindicacions del socialisme modern; la passivitat de les autoritats en front dels atropells de baix i el no existir entre nosaltres la cohesió i disciplina necessàries en moment de prova i de sacrifici, foren les causes que ens obligaren a transigir amb les demandes formulades pels nostres obrers (…) El quebrantament moral que la Unió ha sofert i el desmembrament de la integritat de la representació que la mateix ostentava no han estat superats; i en aqueixes condicions no és possible la vida d’un organisme que ha de dictar lleis i ha de fer-les complir”.
Federació Patronal de Sabadell (1920-1936)
A parer d’Andreu Castells, en aquest període, “la burgesia local, atemorida pel deteriode de la convivència, amb les fàbriques parades, només va trobar una fórmula per tal de resoldre la seva pervivència: augmentar les forces de seguretat existents i promocionar la creació de policies paral·leles, com el Sometent, aplegar-se en una Federació Patronal i fomentar organismes per lluitar contra la CNT, com podrà ser el Sindicat Lliure”. En aquest context, són els anys del pistolerisme, calia “una corporació més agressiva i apartar de la palestra la Unió Industrial acusada de massa pactista”.
Dissolta la Unió Industrial, les diverses organitzacions empresarials independents assumiren les funcions que havien desenvolupat col·lectivament en aquella entitat. Aviat els seus dirigents s’adonaren de la necessitat de federar-se per aplegar esforços davant l’ascens del moviment obrer. Això, malgrat els conflictes i discrepàncies entre les diverses associacions empresarials.
Finalment, el 24 de maig de 1920 es constituí la Federació Patronal de Sabadell, amb seu al carrer de la Rosa n. 30, amb els representants de les diverses corporacions empresarials del tèxtil i de les diverses activitats industrials de la ciutat. Tot i que les organitzacions del sector llaner eren les més nombroses i importants, a la Federació s’integraren agrupacions empresarials menors com la Unió de Patrons Pintors, Unió de Patronal de Mecànics i Metal·laris, Unió Patronal de l’Art Rodat, Gremi de Rajolers, Societat d’Ebenistes, Centre de Mestres Paletes i Auxiliars, Gremi de Fusters i la Unió d’Impressors.
Els empresaris també dominaven la Cambra de Comerç i d’Industria i la Cambra Agrícola Oficial que agrupava als principals propietaris agraris. D’altra banda, existia un estreta vinculació amb La Gremial, ubicada a la Rambla (al costat de l’actual Casal Pere Quart), constituïda el 1899 i que agrupava uns 650 socis, propietaris de petits comerços, tallers artesans o industrials.
El cop d’Estat de Primo de Rivera, al setembre de 1923, va debilitar la força de Federació Patronal. Molts socis van deixar de pagar la quota establerta segons el nombre de treballadors i d’altres es van donar de baixa. Altre cop les diverses patronals sectorials actuaren de manera cada cop més autònoma al marge de la Federació, circumstàncies que reforçaren el paper d’arbitratge del Gremi de Fabricants.
La caiguda de la dictadura (1930) revifà la necessitat de reagrupar les organitzacions patronals disperses, almenys en l’hegemònic sector tèxtil, en un moment d’ascens del moviment obrer. Això va portar a la constitució de la Federació Tèxtil de Sabadell, integrada pel Gremi i les diverses organitzacions sectorials llaneres que havien format part de la Federació Patronal, a les quals s’hi va afegir l’Associació de Pentinadors de Llana. L’any 1930 aquesta nova federació empresarial s’integrà en la Federación de Asociaciones Laneras, d’abast estatal.
Com indica Esteve Deu, “la vinculació entre les entitats patronals més importants i els partits de dreta era evident”, especialment a la Lliga Regionalista, anomenada el “partit dels fabricants”. La darrera junta directiva del Gremi de Fabricats abans de l’esclat de la Guerra Civil va ser elegida l’11 de febrer de 1936 i estava formada per Manuel Gorina Ramírez, Manuel Buxeda Garí-Montllor, Feliu Llonch Salas, Josep Feliu Llibre, Joan Borràs Ponsà, Francesc Molins Marcet i Joan Morral Roca. Tots ells eren militants o simpatitzats de la Lliga.
Bibliografia
BENAUL, Josep Maria (dir). Gremi de Fabricants de Sabadell. Organització empresarial i ciutat industrial. 1559-2009. Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.
DEU BAYGUAL, Esteve. La indústria tèxtil llanera de Sabadell, 1896-1925, Nova Biblioteca Sabadellenca, 1990.
– Sabadell. 1936: economia, societat i política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2017.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918, Ed. Riutort, Sabadell, 1978.
– Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Ed. Riutort, Sabadell, 1980.
