Mº Antonia Cabistany. Autor: M. Tornel

Mª Antònia Cabistany (Àgora): “jo començaria per donar alegria a la ciutat”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell.

L’Espai Social Àgora Sabadell es defineix com un espai “empàtic, eclèctic i multicultural”, relacionat amb el centre cívic Sant Oleguer. Avui parlem amb la seva directora, Maria Antònia Cabistany. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
A mi em sembla que està una mica desordenat, una mica brut.  Aquí sempre intentem destacar tot el positiu que té la ciutat. Fonamentalment, és la gent, a nivell social i a nivell cultural. Ens n’adonem que hi ha molta gent activa, participativa, amb ganes de fer, d’opinar, de col·laborar.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Comprenc que la política com a nivell de dia dia, d’estratègia, o tàctic, ha de ser molt complicat. A mi m’agradaria sempre entendre’m bé amb tothom i fer el màxim de coses, i això suposo que és complicat. Per tant, intento posar-me en el lloc dels altres i comprenc que això és difícil. També entenc que, quan van entrar, estava en un molt mal estat. Per tant, suposo que ha de ser complicat reestructurar una mica la ciutat.

Quan hi ha qualsevol problema els veïns venen aquí i ens expliquen. Pensem que l’administració, en aquest sentit, ha de ser facilitadora i de vegades, això costa. Ha de facilitar les coses als ciutadans que intentem ser bons ciutadans i fer les coses responsablement, a l’hora de dir: això no funciona, això s’hauria d’arreglar. Coses molt concretes. Aleshores, penso que aquest consistori ho ha intentat, però que s’ha d’anar per aquesta línia de facilitar al màxim la participació de la gent, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. I, explicar, quan no funciona una cosa, per què no funciona. I si hi ha problemes de neteja, per què hi ha. I si hi ha problemes de sostenibilitat, per què. Penso que la gent vol explicacions. Veiem que es fan coses, però potser no s’expliquen prou bé.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
La ciutat està millor. Va quedar en un estat complicat, després dels anys de Bustos. Hi havia molt per fer, i en quatre anys no sé si no ha donat temps, o és que se li han donat moltes voltes. En temes concrets, el que la gent vol, és una ciutat que sigui sostenible.

Els autobusos són elèctrics, sí. Però potser hi hauria d’haver més facilitat per a la mobilitat. Si volem que sigui sostenible però hem d’agafar el cotxe perquè a dos quarts d’11 de la nit ja no hi ha autobusos… Aquí tothom està dient que cal una ampliació de l’horari d’autobusos.

També cal una bona senyalització. El tema de les bicicletes i els patinets, que estigui ben normalitzat, regularitzat, i que portin llums a les nits. La gent vol tenir un cert ordre, tenir una ciutat neta i molt verda, ben cuidada. Amb això, penso que la majoria de gent que ve aquí, coincideix. Però clar, si es tallen arbres, que s’expliqui per què es tallen. I si se’n planten, que s’engresqui a la gent.

Hi ha molts projectes, com a la zona del Parc de Can Rimblas, una zona on tothom hi baixa a passejar. És una zona molt extensa i que tothom vol que s’arregli. Està en molt males condicions. S’ha treballat moltíssim, des de les associacions de veïns, perquè s’arregli. Seria un punt verd importantíssim. Doncs que ho facin.

L’Ajuntament ha de ser facilitador perquè els tràmits d’arreglar un parc, de fer un projecte, de fer un acte al carrer… Ha de ser fàcil, per a la gent i per a les entitats.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Treballar perquè sigui una ciutat sostenible i per tant, continuar amb la idea de tenir molta zona verda, però sobretot també que hi hagi més transport públic. I que tot el tema de les deixalles, la recollida selectiva s’ha de continuar i aprofundir, des de les escoles i de les entitats. Que s’expliqui on van totes aquestes deixalles, perquè hi ha molta gent que diu i ara què faran amb elles? Que tot s’expliqui molt més. Que els nens s’ho facin seu. A nivell educacional s’ha de continuar engrescant cap a la recollida, a que la gent sigui més neta, més polida, més organitzada i que sabem que això serveix, que en surt una cosa positiva.

La ciutat també té moltíssima vida cultural, i jo penso que s’hauria d’ajudar a visibilitzar molt més tot el que es fa a nivell cultural a la ciutat. Música, teatre, pintura, totes les arts en general. Obrir museus, que els barris també puguin gaudir de la música. Que hi hagi música al carrer, grups de teatre als que se’ls faciliti anar als llocs, sense masses traves. La cultura ens fa més feliços i ens fa pensar i tenir més consciència crítica. A Sabadell hi ha molta, però s’ha d’ajudar a visibilitzar més. Jo faria música al carrer cada diumenge al matí, a tot arreu. Hi ha grups suficients. L’administració ha de facilitar aquesta comunicació.

L’administració en general, tant els tècnics, com els funcionaris, com els polítics, han de pensar i han de creure que el que tenen al davant som gent responsable. I que, per tant, no cal anar amb por. Això és un tema del funcionariat, que penso que s’ha de donar el màxim de facilitat, simplificar, ajudar i pensar que el ciutadà està pendent del que passa, l’interessa i vol col·laborar. S’han fet activitats participatives, però hi ha moltes altres maneres de participar. Escoltant-los, per exemple. La ciutat ha de resoldre els problemes de manera ràpida, efectiva.

Si vostè fos alcaldessa, quina seria la primera decisió que prendria?
El més important és començar a escoltar, a valorar el que es pot fer d’una manera més fàcil i facilitar. Cal començar a treballar i treballar, i no donar-li tantes voltes a segons què. Hi ha coses que es poden fer, i tot el que es pugui fer, posar-s’hi. No cal parlar i tornar a parlar. Si tenim clares quatre coses, les hem de fer. Que hi hagi molta més burocràcia. Jo entenc que ha d’haver el màxim de transparència, molts passos. Però s’ha d’intentar anar per feina.

Jo penso que hi ha coses que potser són complicades de tirar endavant, però d’altres no. Jo començaria a donar alegria a la ciutat. Cada cap de setmana, música per tot arreu. Hi ha un munt de gent que hi participaria, i a les escoles. Alegria, vol dir que és molt important el tema de la cultura, de la música, del ball. Tot això ens ajudaria a tirar endavant tot el restant, i amb l’esperit més ple.

Què li demana al proper govern?
Que actuï, que expliqui, que pensi que la majoria estem en el mateix camí. La gent que surti al consistori s’ha de fixar en allò general, que és el que més ens uneix, que no en les poques coses que ens puguin separar. Hem d’anar a sumar. Deixar enrere les diferències. Parlar, arribar a acords, i tirar endavant, que és el que la gent vol.

Acabi la frase… Sabadell necessita…
Necessita visibilitzar-se, sumar, posar-se en positiu.