Foto portada: el president del Gremi d'Hostaleria i Restauració, Jordi Roca. Autor: M.Tornel.

Jordi Roca (Gremi Hostaleria): “si ens descuidem, serem una ciutat de segona”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua el president del Gremi d’Hostaleria i Restauració de Sabadell i Comarca, Jordi Roca. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Jordi Roca és el president del Gremi d’Hostaleria i Restauració i propietari del bar Els tranquils de l’avinguda de Barberà de Sabadell.

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Des del punt de vista de l’hostaleria, tenim un problema greu, que és la nostra nit, perquè Sabadell no està anant pels àmbits més segurs de Catalunya, tenim mala premsa, no és un lloc d’acollida de sopars, quan la gent surt a sopar no poden anar a prendre una copa perquè tot està tancat, ens comenten de fora que tenim poca llum en els nostres eixos de la ciutat, no pas en el centre, digues-li Avinguda Matadepera, Avinguda Barberà, inclús la Rambla no està gaire atractiva a la nit, encara que sí que és la que més llum té. Si te’n vas cap a l’Eix Macià i els carrers adjacents no és una ciutat preparada per passejar, amb llum, amb jardins, voreres… Tots som conscients de que això ho estem treballant, que ho volem fer, però no acaba de veure’s el resultat.

En el tema de terrasses i de restaurants estem una mica en l’impàs de que, com hi ha canvis polítics, no s’acaba d’acotar la manera en la que hem de fer les nostres terrasses, els límits, els colors, els parasols, si es poder clavar a terra o no, com s’han de fer les coses… està tot una mica a l’aire, està tot per fer, i una mica busques aquesta seguretat de que tots fem el mateix i en la mateixa direcció. Fa massa temps que estem fent aquesta guia, i no acaba d’estar negre sobre blanc. I això és competència de l’Ajuntament, que al seu moment ja va fer un estudi de la ciutat, i aquest estudi no ha acabat de donar fruit. Tots teníem moltes esperances. Van fer una presentació fa sis mesos, al costat de l’Ajuntament, amb uns focs de colors que eren el símbol de la ciutat amb l’escrit ‘Som Sabadell’. És a dir, que de ganes i d’il·lusió n’han posat, però no s’ha vist representat enlloc. Tots tenim la impressió de que, Sabadell, com no fem alguna cosa, se’ns en va de les mans. Tenim una sensació que no és bona, de que si sortim a sopar, què farem després de sopar? Podem passejar tranquils? On anirem a prendre una copa? Hi ha alguna cosa al Centre, i aquí s’acaba la història. Sembla que Sabadell, vulguin que només sigui justament el Centre, que és on hi ha alguna cosa d’ambient.

El problema és que ha d’haver-hi unes directius molt clares en quant a permisos, en quant a possibilitats, i en quant saber com seran de grans les terrasses, com podem treballar, que donin més permisos per tenir una mica d’ambient a la nit, que hi hagi una tolerància als caps de setmana, i que tothom tingui més seguretat en obrir un negoci perquè sàpiguen que després els funcionarà. Perquè, ara, sobretot als bars els hi costa molt funcionar bé, és difícil tirar-ho endavant.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Tenen molt bones intencions però no ho han acabat. Jo penso que tenen molt bones paraules, però no acaben de realitzar. No sé si la part tècnica és la que posa traves, o són molt puristes i molt primmirats amb algunes coses, i no ens deixen avançar. Tot és molt lent, la gent que té la idea de muntar negocis es queixa de que tot és molt lent, molt farragòs, no es fa tot ràpid, no es fa amb ganes, tot queda una mica enganxat, com si els polítics tinguessin ganes de fer moltes coses, i la part tècnica posés moltes traves. Amb part tècnica vull dir els que vigilen que les coses es facin com diuen les ordres. Malgrat que la política igual té ganes de posar alguna cosa, si tècnicament no es pot fer, perquè no s’ha ajustat, mentre no s’ajusti no es podrà fer.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Pitjor no es pot dir; no. Però que nosaltres teníem unes expectatives que no s’han complert, sí. I que s’han posat unes il·lusions que estan per acabar, sí. És a dir, que teníem unes expectatives, que van a millor, però no acaba de definir-se.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Les prioritats són clares. Facilitar que els negocis d’hostaleria puguin continuar amb uns mínims d’ordre, perquè els bars, per exemple, tots son xinesos. Perquè com posen tantes pegues pel traspàs, i tantes pegues en l’execució, al final els únics que ho poden agafar són els xinesos. També ho pateixen, però s’ho miren d’una altra manera. El xinès és una persona que ve de passar-ho molt malament, i per poc que pugui trobar alguna cosa, s’adapta. I, després, tornarà cap a Xina amb uns diners. És capaç de passar amb molt poca cosa, es conformen amb guanyar menys. Tot depèn de les despeses que tinguis. Si resulta que vius a un pis on viuen sis persones, que a més no tens despeses, no tens cotxes, no tens fills que vagin a la universitat, i l’únic que vols és recollir uns calers i després marxar, si acabes marxant amb un deute t’és igual, perquè acabaràs tornant a la Xina. Ells, amb menys es conformen. Aquesta seria la idea. Si ho agafen, és perquè no és un negoci com era abans, és molt just, però els qui s’ho agafen perquè estan disposats a quedar-se amb menys, són els xinesos.

I, de totes, la més important és que en la nostra nit, els joves han de marxar fora. S’ha passat de tenir la zona d’oci més gran de Catalunya a no tenir oci a la nit. No pot ser que les coses ens vagin d’un extrem a l’altre, que ara estiguem sense oci, que la gent, si ve a sopar a un restaurant de Sabadell, no sap què fer a la nit, per sortir a prendre una copa. A més, si s’ha de desplaçar en cotxe igual li sap greu perquè no podrà beure, llavors potser no sortirà, es quedarà a casa.

Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
En quant a l’hostaleria, posaria ordre. Hem de saber com pot estar la ciutat real, administrar les terrasses, que és molt important, posar una reglamentació consensuada amb el Gremi i amb els mateixos restaurants, fer una ciutat acollidora, on la gent pogués passejar, que la gent la gaudís i no hagués de marxar a Terrassa, a Barcelona o Sant Cugat, que ara són les competències més grosses que tenim. Que la gent ens consumís, igual que poden anar a comprar pel centre al Corte Inglés, o venen a comprar a Sabadell perquè és una zona interessant per les compres, que després poguessin quedar-se a sopar, i fer una copa.

Som conscients de que des de l’Ajuntament ho volen arreglar, hi ha una actitud positiva, realment hem tingut moltes xerrades. Amb la persona que més hem parlat, més ens ha atès i més ha estat per nosaltres, és la regidora Marisol Martínez. Realment s’han fet coses, però no s’han acabat. Per exemple, hem tingut vàries reunions amb les persones representatives de la ciutat per buscar un pla de ciutat, i aquest pla es va presentar al Teatre Principal, i hi havia una idea del que volíem. Però tot això ha quedat en res. No s’ha notat cap diferència, no ha hagut una acollida del pla amb ganes, decisió o fermesa. Si ens descuidem, serem una ciutat de segona. I nosaltres hem de lluitar per estar sempre a primera, perquè la gent dels voltants vingui a consumir a Sabadell, que la trobin atractiva, que això tiri endavant.

Què li demana al proper govern?
Com hostalers, demanem que finiquiti el que sempre hem estat demanant, i que al que els respectius governs han anat dient que sí, però que no s’ha acabat. Crec que el que s’ha de fer és definir-ho. Tenir unes voreres, amb llum, una ciutat còmoda, maca, amable, i que tots sapiguem que hem d’obrir a una hora determinada, tancar a una altra, ser solidaris, no fer soroll, però que al mateix temps els veïns ho puguin gaudir. Crec que hem de tenir unes normatives, un centre acollidor, uns eixos per on es pugui passejar, amb bancs, les escombraries netes. Una ciutat és com una empresa molt gran, i a Sabadell som 200.000 persones, i necessitem que tot això funcioni. I necessitem que els que vinguin a governar tinguin experiència, decisió, i no només egoisme per tornar a sortir al cap de quatre anys, que no ho aplacin tot perquè al cap de quatre anys puguin sortir. Que les promeses que ens facin ara no siguin per vuit anys, sinó que sigui algú, el que entri ara, que estigui decidit, a realitzar-ho, acabar-ho, tirar-ho endavant i a que es faci, que no siguin promeses.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Més oci.