Foto portada: nova Síndica de Greuges, Eva Abellán. Autor: David B.

Eva Abellan, Síndica de Sabadell: “la meva prioritat seran els col·lectius vulnerables”

La sociòloga Eva Abellan és des d’aquest dijous la nova Síndica Municipal de Greuges de Sabadell. Abellan va ser nomenada pel ple d’aquest dijous. En aquesta entrevista explica les línies mestres del seu projecte.

Abellan és llicenciada en Sociologia per la UAB i té un postgrau en Direcció i gestió d’entitats no lucratives i d’economica social, i a la tardor iniciarà un màster en Estudis de dones, gènere i ciutadania. En la seva trajectòria professional, ha estat vinculada a l’obra social de Caixa Sabadell, Unnim i el BBVA i actualment és consultora ambiental, tasca que farà compatible amb ser la Síndica Municipal de Greuges. Abellan ha estat nomenada aquest dijous pel ple municipal, sense vots en contra. Aquesta és la seva primera entrevista com a Síndica. 

Ha posat tothom d’acord. Què han vist en vostè vuit grups polítics tan diferents per votar tots a favor?
Penso que el meu perfil ha encaixat bastant. Sóc una dona jove, professional i vaig proposar un projecte molt ampli, que afecta molts temes rellevants a la ciutat. Una mica va ser el paquet de tot plegat: un projecte ben argumentat i amb pes i d’altra banda un perfil de dona, ja que fins ara hi havia un home, i una dona professional que fa temps que treballa en temes relacionats amb l’administració pública.

Ser una persona poc coneguda a l’esfera política de Sabadell l’ha afavorit?
Ho desconec. Però podria ser. Sí que és veritat, pressuposo, que pels grups polítics és més fàcil triar una persona que no té una etiqueta política, que no saben d’on ve ni si és d’aquest o de l’altre, que no pas algú que vingui marcat per un partit.

Què la va moure a presentar-se a ser Síndica?
Fa molts anys que treballo en acció social i ara darrerament en consultoria ambiental. Però necessitava un punt més d’acció directa, de transformació social des de l’àmbit públic. És una motivació molt personal: crec que és la meva crisi dels 40. Vaig pensar que tenia ganes de fer alguna cosa que servís. Fins i tot m’havia plantejat de fer política però vaig veure que s’obria la convocatòria i ho vaig trobar preciós, com un regal. És transformació social des d’un àmbit més apolític.

Com pot la Síndica transformar les condicions de vida de la ciutadania?
Des de les ciències socials, petits canvis poden generar canvis més grans. És a dir, persones que han sentit vulnerats els seus drets si veuen que l’Ajuntament i la Síndica estan al seu costat i les ajuda poden tenir més implicació en la ciutat i més orgull de pertinença. Això farà que ells també tinguin una altra actitud davant dels seus companys de ciutat. És trobar el punt d’anar fent petites coses que serveixin per transformar. En el projecte que vaig presentar, hi ha temes més transversals per fer estudis o incidir en determinades temàtiques socials que són un problema i l’Ajuntament no les pot abordar però la Síndica sí: penso en la gent gran que veu els seus drets vulnerats o pateix una violència superoculta. Poder anar treballant aquests temes mica en mica per acabar-los incorporant a l’acció municipal o les prioritats dels partits.

Quin és el principal problema pel que respecte als drets de ciutadania a Sabadell, tenint en compte que la seva tasca està vinculada a les competències municipals?
La crisi econòmica ha fet molt de mal a la ciutat. Hi ha un volum de gent amb pobresa estructural. Fa poc vaig estar en unes jornades del Col·legi de Treball Social sobre la llei de pobresa energètica i es va posar sobre la taula tota la problemàtica. L’administració pública té el deure de garantir unes millors condicions de vida. És molt complicat perquè és un volum de gent molt gran i el problema no es resol donant subvencions sinó que va més enllà: cal buscar feina… però no podem tenir grups de gent sense el mínim per viure o gent que creix en condicions de vida insalubres a les nostres ciutat i en el segle XXI.

Les seves prioritats serien habitatge, subministraments i pobresa?
En general, l’atenció als col·lectius vulnerables. No és atacar tant un problema concret sinó a tota la població vulnerable de forma més holística.

La relació entre un Síndica i l’administració té dos models extrems: col·laboració o fiscalització. Vostè serà més fiscalitzadora o col·laboradora?
S’han de poder fer les dues coses. La feina bàsica és fiscalitzar o si més no posar sobre la taula les problemàtiques dels ciutadans perquè l’Ajuntament les ataqui i les corregeixi. Però el que em fa il·lusió és col·laborar: anem a sumar esforços perquè tant l’administració com la Síndica tenen el mateix objectiu: millorar les condicions de vida. No té sentit l’enfrontament. Tots dos hem d’aportar valor a la ciutat. Buscarem vies de col·laboració i de suma. A més, per la meva forma de ser, m’agrada el consens i trobar punts de trobada

A través de l’antic Síndic, la Sindicatura a Sabadell sempre ha tingut una agenda pública pròpia, de reunions i contactes, diferenciada de l’aparell administratiu. Això no passa a tots els ajuntaments. Aprofundirà en la personalitat pròpia de l’Oficina de la Síndica?
La figura del Síndica, o de la Síndica en aquest cas, és unipersonal. Una persona que garanteix tota l’Oficina de la Síndica. És una qüestió de caràcters. En el meu cas, els personalismes, les entrevistes si s’han de fer es faran però el meu objectiu és fer feina. Cal fer públiques les reunions per una qüestió de transparència. I que el Síndic es reuneixi de forma independent a l’administració està bé. Tenim barrets diferents.

L’any 2017 el Síndic va obrir 1.000 actuacions. Alguns candidats consideraven que la figura del Síndic és poc coneguda a la ciutat. És la seva opinió? Com la farà més coneguda?
Penso que és una figura poc coneguda. Potser perquè es tracten temes més abstractes i no tan concrets com si puja o baixa una factura. Cal fer comunicació i sensibilització, continuar amb la formació a les escoles i instituts, reformar la web per fer-la accessible i en més d’un idioma perquè ara només està en català. Cal fer xerrades i taules rodones que donin protagonisme a la Sindicatura. Treballar amb els mitjans de comunicació, que són una eina valuosa. I sobretot el dia a dia: veure entitats, persones i bellugar-se per la ciutat.

En el seu projecte plantejava una dedicació completa. Com queda el tema? La satisfà la solució final?
El projecte és per desenvolupar una dedicació completa i aquest any després de parlar amb l’Ajuntament, també pel que s’havia comunicat a la resta de candidats i a gent que fins i tot no s’havia presentat, s’ha decidit una dedicació parcial. El que faré serà prioritzar el que puc fer aquest any. Però el meu objectiu és que al 2019 una ciutat de 200.000 habitants tingui una Síndica a dedicació exclusiva. No podem tenir un Síndic amb 12 hores setmanals.

Foto portada: nova Síndica de Greuges, Eva Abellán. Autor: David B.
Abellán, a l’Oficina del Síndic. Autor: David B.

Quina dedicació té el Síndic en ciutats com Badalona, Terrassa o l’Hospitalet?
Tenen un model de dedicació exclusiva. La Síndica a Terrassa, que ha estat elegida l’any passat, havia deixat el càrrec durant dos anys perquè era inassumible la dedicació parcial. Cal poder-s’hi estar més. La meva idea és que si es dóna a conèixer més el Síndic, incrementarem el número de queixes i reclamacions. Tenim una oficina amb dues persones, i ara vindré jo també. Un dels meus objectius és fer créixer la institució.

Llavors haurà de fer compatible la tasca de Síndica amb la professional?
I la tasca de mare. I el màster que començaré a l’octubre. Però ja és això: fa cinc anys que comptabilitzo tots els àmbits de la meva vida i aquest serà un més. Un àmbit que em fa molta il·lusió i m’hi vull dedicar molt. Ho faré compatible amb el que calgui.

Foto portada: Abellan, a l’Oficina del Síndic. Autor: David B.