Des de la formació local han elaborat un document que ha de servir de pla de xoc per fer front a l’impacte de la crisi sanitària i social provocada pel coronavirus. La Crida reclama, en aquest sentit, celebrar una taula de crisi on el grup exposaria les seves propostes. L’objectiu de tot plegat, segons ha informat el grup polític, és “encarar adequadament les dures setmanes que vindran”.
La Crida per Sabadell ha elaborat un document anomenat ‘Triem la vida. Un pla de xoc contra l’emergència’. La formació “reclama” la celebració d’una taula de crisi que li permeti exposar aquestes mesures, que assegura que són més de cinquanta. L’objectiu, segons explica el grup polític, és “encarar adequadament les dures setmanes que vindran i recuperar la força necessària”, en el context de la crisis sanitària i social del coronavirus.
La portaveu de la Crida, Nani Valero, ha demanat al govern municipal “un replantejament total dels pressupostos aprovats inicialment, per tal d’incorporar major capacitat de despesa”, enfocada a apostar “per mesures en àmbits d’atenció a la vulnerabilitat i la reactivació econòmica i cultural de la ciutat”. D’altra banda, també reclamen al govern de l’Estat “que es pugui mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions” així com “aturar el pagament del deute de les administracions públiques”.
Algunes propostes
Entre les propostes més urgents que la Crida detalla en el seu pla de xoc, destaca l’activació d’una renda mínima municipal temporal, que hauria d’estar en vigor “mentre no s’activi des de l’estat una renda bàsica universal i un increment en recursos humans i econòmics de serveis socials”.
També reclamen “que els pagaments dels lloguers d’habitatges públics s’estudiïn de forma individualitzada per tal de condonar” o bé “ajornar les quotes a qui així ho necessiti i que existeixi urgentment una mediació entre llogateres i propietàries”.
En l’àmbit de l’alimentació, demanen “l’ampliació dels recursos de les cistelles vinculades al Rebost Solidari“. Pel que fa al món laboral, insisteix en la necessitat de “que cap treballador d’empreses privades que realitzen serveis públics quedi al carrer per causa d’aquesta crisi”.
