Maties Serracant. Autor: David B.

Maties Serracant, alcalde: “en quatre anys no serem capaços de donar la volta a la ciutat”

Nascut a Sabadell el 1976, és llicenciat en Geografia. Des de la dècada de 1990 va participar activament en l’ADENC i en les campanyes contra el Quart Cinturó. A nivell professional s’ha dedicat al suport a l’administració local i catalana en planificació ambiental i mobilitat. A les municipals del 2011 va anar en el desè lloc de les llistes de l’Entesa per Sabadell i el 2013 ingressà al grup municipal en substitució de Juli Moltó.

A les passades municipals encapçalà la candidatura de la Crida per Sabadell i fou nomenat regidor d’Urbanisme. El juny de 2016 va renunciar als seus càrrecs al govern per la imputació per la cessió de Cal Balsach que va tornar a assumir sis mesos després.

Des del passat dimarts és l’alcalde de Sabadell. Aquesta és la seva primera entrevista en el càrrec.

Vostè ha exercit de regidor l’oposició al passat mandat. Quines diferències ha copsat al tenir responsabilitat de govern?
També he estat en una entitat, he vist el tercer sector i he estat consultor de l’administració pública. He estat dintre i fora del govern i en entitats. Aquesta és la visió global que ara tinc. Des de dins veus una mica més la complexitat. Primer tens uns tècnics que t’expliquen més detalls i t’adones d’algunes de les restriccions que té el sistema. Per tant, és més ric del que t’adones quan estàs a fora; però no és que canviïs d’opinió. Prens consciència de les dificultats per tirar endavant els projectes, però també de les vies per a resoldre els problemes. Finalment, l’administració és una qüestió de voluntat, d’anar superant els diferents entrebancs. Ahir, quan fèiem el comiat a l’Albert Boada, va ser una mica això, com va dir Juli Fernàndez com es referí a la “radicalitat pragmàtica”. Una observació molt encertada. Has d’entrar amb radicalitat, però amb pragmatisme. Des de dins he après a veure les escletxes, però també les dificultats que et posa el propi sistema, el context legal per poder fer coses. Estar a la institució no et canvia els objectius, sinó que et mostra uns mecanismes diferents als que tu preveies.

Comparteix l’opinió que el funcionament de l’administració local dificulta els canvis en profunditat?
Sí, ho dificulta tot. Però és el marc establert i és el marc en què hem de treballar. Governar és complex seguint un marc normatiu, però ha d’haver-hi un marc normatiu. Ens podem lamentar contínuament, però aquest és el marc legal i amb aquest hem de treballar. L’administració municipal té els seus marges per actuar, encara que sempre hem de ser crítics. És una restricció, però hem d’actuar per mirar de canviar-la.

Maties Serracant. Autor: David B.
Serracant, al seu nou despatx, aquest matí. Autor: David B.

Dona la impressió que vostè no tenia aspiracions a accedir a l’alcaldia i que el càrrec li ha vingut a les mans per una constel·lació de circumstàncies. Comparteix aquesta percepció?
Li respondré des d’un punt de vista personal i col·lectiu de l’organització. Les coses arriben perquè s’han fet coses abans. A mi moltes coses m’han arribat així a la meva etapa a l’ADENC. En aquest cas ha estat fruit d’un acord polític i en el context d’una negociació per al relleu a l’alcaldia, però també producte  d’un debat a la Crida sobre el que era més interessant. Nosaltres hem vingut aquí a fer feina, a transformar. Les persones estem aquí per a fer una tasca o una altra en funció d’aquesta vocació; per això no vam posar mai com a prioritat tenir l’alcaldia. Tampoc ha sigut casualitat. Hem assumit la responsabilitat de tenir l’alcaldia perquè creiem que ho podem fer i si no, no ho haguéssim acceptat. Tampoc ha estat una carambola, perquè ens hem presentat a les eleccions i jo com a cap de llista. No podíem renunciar perquè no hagués estat coherent. Per tant, agafem l’alcaldia amb moltes ganes i il·lusió, sabent que en cada moment s’ha de decidir el que creiem millor.

Les tensions entre els socis arran de les negociacions al relleu a l’alcaldia han comportat que s’estengui la impressió que això ha afectat a la cohesió del govern. El mateix cartipàs amb quatre macroàrees ha reforçat aquest sensació. Quin serà el seu paper al respecte?
En el context de les negociacions al relleu era normal que hi haguessin tensions. Però això és la situació d’un moment concret, les tensions són pròpies de tota negociació.

Assumeixo l’alcaldia amb la convicció que les quatre forces tenen la voluntat de continuar treballant juntes i que passaren pàgina d’unes tensions que han estat més pròpies de les organitzacions polítiques que internes del govern, que ha continuat treballant. A més hem intentat separar la negociació de les forces polítiques del dia a dia del govern. Assumir l’alcaldia també significa assumir un cert lideratge i intentar ser cohesionador. Les quatre forces pensen que jo puc jugar aquest paper per portar endavant els projectes del govern i el que pertoca a l’alcaldia és liderar i ser la imatge pública del govern.

Estic a l’alcaldia amb la convicció que la dinàmica de treball pot ser bona els dos propers anys. Això no vol dir que governar amb quatre forces polítiques sigui un camí de roses, però això és ben normal. Estàvem acostumats a governs autoritaris o d’un sol color durant molt de temps. Aquesta pràctica a l’interior del govern també s’ha d’expressar a l’exterior. També tenim la voluntat de seguir buscant acords amb la resta de forces del ple per donar força i continuïtat a l’obra del govern.

El seu accés a l’alcaldia ha comportat deixar l’àrea d’Urbanisme. No li sap greu haver de renunciar a projectes que tenia en marxa?
Li respondré amb les paraules de Juli Fernández amb qui fa una estona en fet el relleu: jo no perdo cap responsabilitat, ja que l’alcalde les té totes. Molta de la feina que hem fet des de l’àrea de Territori ha estat compartida de forma molt propera amb Juli Fernández. Per tant dic dues coses. Juli [Fernàndez] és una persona a qui li interessen aquests temes i que els hem comparteix i que els compartirem tots dos. No sento que ho perdi. Qui ara entoma aquesta àrea té una capacitat de gestió molt important. Una persona molt atenta als problemes del territori, molt viscuts de de la ciutadania i amb els que ha parlat amb les Associacions de Veïns. Estic plenament convençut que Juli Fernàndez, com tinent d’alcalde d’aquesta nova àrea, no només continuarà i ho farà molt bé, sinó també compartirem amb ell tota la feina que es vagi fent. Hi ha una continuïtat i ha un programa de govern. Juli és plenament conscient i coneixedor de la feina que hem vingut fent.

Maties Serracant. Autor: David B.
Serracant, durant l’entrevista. Autor: David B.

Això no obsta perquè el dol hi sigui. Dimecres em vaig acomiadar dels treballadors i treballadores en un pica-pica. Al final he entès que no era tan gran la pèrdua. Sempre havia volgut tenir la responsabilitat de Territori i he gaudit molt en aquest dos anys i penso continuar gaudint des de l’àrea d’alcaldia.

Des de l’oposició se l’ha criticat per temes com Artextil o la gestió de l’expedient de la caserna de la Guàrdia Civil. Què replicaria a aquestes crítiques?
Les crítiques per Artextil no tenen cap mena de fonament. Ho hem parlat i ho hem explicat als diferents actors en aquest tema. Com sabeu és fruit d’un conveni fet en el moment de la bombolla immobiliària. Potser algú té la impressió que hem entrar com un elefant a destrossar-ho tot; però no. Alguns temes estaven finalitzats i no els podíem redreçar. Aquest era un d’ells. Hem intentat treure el màxim partit de la situació i intentar corregir algunes coses. Tirar enrere aquells conveni o el pla de millora urbana era impossible. Crec que s’ha fet un ús barroer, on els veïns i veïnes tenen unes demandes, però els fets ja estan fets. A diferència del cas de Can Feu era molt difícil arribar a un acord amb la propietat. Arribar a un acord amb Solvia volia dir posar molts milions sobre la taula.

En el tema de la caserna vaig assumir que no hem pogut complir els terminis. És que la llei ha canviat perquè no passés el que ha passat. Això no treu que no assumim la nostra responsabilitat i que ningú faci interpretacions estranyes quan en realitat no hi són.

Com estan els tràmits per a la revisió del Pla d’Urbanisme?
Una cosa que he anat aprenent en el projecte del Centre és que quan comences un projecte d’aquestes dimensions i d’aquesta envergadura no pots saber com arribaràs al final. Sabíem, quan entrem i posem un nou cap d’Urbanisme, que revisar un Pla són quatre o sis anys. És el que es va trigar al Pla del 1993. Hem començat a treballar en aquesta idea per capes. El territori és pot llegir per capes: les xarxes, equipaments, activitats… ara estem fent una suma de plans directors o de modificacions de Pla General, en el cas del sòl no urbanitzable, plans especials d’equipaments, plans directors d’activitats… de tot això sortirà una lectura de la ciutat i una sèrie de projectes que s’acoblen i es fan de forma conjunta. Si tot anés molt bé, podrien arribar amb un avantpla abans d’acabar el mandat. Veurem si arribem o no arribem. Ho deia l’altre dia al discurs d’investidura, cada cosa necessita el seu temps. Si ara hem tret el projecte el Centre és perquè considerem que està prou madur i ho exposem a la ciutadania. Veurem en quines condicions arriba. Aquest treball de revisió de pla, és un treball tècnic important, però també polític important. Intentarem anar avançant, en aquest doble joc. Insisteixo, s’han de fer i s’han de pensar coses i ara és hora de fer les dues coses alhora. Hem de pensar, perquè feia molt temps que no és pensava, i reflexionar de forma conjunta. Alhora hem d’executar. Amb els riscos que això comporta, però amb la convicció que. quan prenen una decisió. ho fem d’una manera prou sòlida.

L’oposició ha carregat les tintes sobre la seva condició d’investigat. Si es modifiqués la seva condició processal i passés d’investigat a encausat, abandonaria l’alcaldia?
És imprevisible l’evolució en el temps i en els fets que pot tenir això. És obvi que això ha estat un tema comentat amb la resta de forces. Caldrà veure com jo, com la meva organització, en el marc d’aquest acord de govern, anem establint decisions en funció d’un cert marc bàsic què és el que fem en cada moment.

La nostra convicció sempre ha sigut que això [el cas Cal Balsach] no té cap mena de recorregut. Seguim convençuts d’això; però no per això descartem l’altre escenari. En tot cas, les forces del govern hem tingut converses sobre aquest tema. Hem establert internament els passos a seguir, en cada moment, i el que farem serà seure i veure els matisos que té cadascuna d’aquestes situacions. Un possible encausament i l’inici d’un judici oral seria una cosa. També veurem les proves que hi ha.

L’Audiència ha de resoldre sobre la caducitat que vam demanar ja fa molt de temps. Voldria comentar la lentitud de la justícia, però posant èmfasi en la manca de recursos. Aquest és el tema preocupant, no és tan acusar a la justícia per ser lenta, sinó que els governs no donen suficients mitjans per a què pugui fer la seva feina de forma que no afecti la tasca de govern d’un càrrec electe.

El seu discurs d’investidura va estructurar-se sobre dos eixos: social i nacional. Respecte al primer va manifestar que volia posar al centre de les seves prioritats polítiques els barris. Això en què es concretaria?
Al nou Cartipàs incloem una nova regidoria d’Intervenció Comunitària a càrrec de Glòria Rubio i adjuntem Territori amb Acció Social. Tots els problemes que té la gent es situen en algun territori. Alguns problemes, com l’atenció del Rebost Solidari, els talls de llum, l’atur o la concentració de gent gran desatesa tenen una localització territorial. No és el mateix al Centre que a Can Puiggener o Merinals. Per tant, l’actuació de l’Ajuntament ha de tenir aquesta dimensió territorial. La revisió de les tasques dels consells de districte o la tasca que fem a les comunitats de veïns als barris, creiem que ens han de permetre actuar i concentrar-nos més en el territori. Ja sé que són polítiques transversals, però en els barris és on veus la realitat. Com veus la ciutat en el seu conjunt són moltes realitats diferents. Tant a nivell d’anàlisi com d’acció, tenim a la gent repartida pel territori. Aquesta dinàmica de veure la ciutat des dels barris i pensant la ciutat des del territori és un element que al final prepondera.

Maties Serracant. Autor: David B.
Serracant, durant l’entrevista. Autor: David B.

Darrerament hi la impressió, com es va veure al ple de juny, que no hi ha una bona comunicació amb certs barris. És vostè conscient d’això i quines mesures pensa adoptar per a corregir aquesta situació?
Ahir mateix ens havíem compromès amb Glòria Rubio, regidora del districte 7, a donar certes respostes als veïns de Poblenou. Així si faltaven papereres o l’imbornal podia causar problemes, la senyalització viària o els hi fallava el centre cívic, tot això o s’ha solucionat o està en vies de solució. Per a molta gent l’espai públic és un element molt visible de degradació. És el que feia el Pla de Barris d’Oriol Nel·lo quan deia que dignificar l’espai és dignificar la vida de les persones. És molt important escoltar a veïns i veïnes que ens expliquen els problemes que moltes vegades ho fan a través de les associacions de veïns que són espais que estan vinculades i representen al barri, que es preocupen de venir a l’ajuntament a dir-nos: ‘em preocupa això o ens preocupa allò’. Amb la Intervenció Comunitària juntament amb Acció Social volem ser una mica més conscients de la necessitat d’actuar en llocs concrets.

Respecte a l’eix nacional, en el seu discurs d’investidura, va refermar el compromís de l’Ajuntament amb el referèndum de l’1 d’octubre. Fins on arriba el seu compromís? Quines mesures concretes adoptaria l’Ajuntament per poder fer-ho?
El referèndum és una voluntat expressada en el ple del Parlament i per la Generalitat de Catalunya en el qual els ajuntaments han d’estar absolutament compromesos. Aquest ajuntament està compromès, les forces de govern estan compromeses amb allò que ens demani el govern de la Generalitat. Per tant, el que fem es posar-nos a disposició del Govern perquè, en el marc del seu ordenament jurídic, tirar-lo endavant.

Fa just dos dies que sóc alcalde, però ja m’he posat a disposició del Govern de la Generalitat per fer allò que ens demani respecte als col·legis o el que sigui.

Quan jo dic farem el que calgui ho dic en el marc d’una relació amb el Govern de la Generalitat i ho dic per què crec que em pertoca, malgrat les dificultats que pot haver. Això no vol dir que no siguem conscients que hi ha un govern de l’Estat, un ordenament jurídic i un Tribunal Constitucional que sembla que estigui treballant a la contra d’aquesta voluntat. El Govern de la Generalitat ha de tenir la capacitat de tirar endavant un referèndum per saber d’una vegada per totes que és el que vol el poble de Catalunya.

És vostè conscient que pot ser inhabilitat o fins i tot patir mesures més dures?
En el meu discurs d’investidura parlava de la por. A mi no m’ha de fer cap por com a responsable d’aquest Ajuntament complir amb la voluntat del Ple, que és majoritària, de poder fer un referèndum.

S’ha arribat a aquesta situació límit, que no ha volgut el Parlament, sinó l’altra part amb la que hauríem de tenir un diàleg. Crec que les persones que actuem amb responsabilitat hem d’entomar-ho, sense pensar en unes conseqüències que són també imprevisibles. Davant d’això, la majoria d’alcaldes i alcaldesses d’aquest país estan compromeses. La Generalitat i el president al seu capdavant estan compromeses i no serà l’alcalde de Sabadell qui posarà dificultats, al contrari.

Els municipis estem més a prop del que la ciutadania demana. Òbviament estic compromès amb el Govern de la Generalitat i la majoria del Parlament per poder tirar endavant un referèndum. Parlem de democràcia davant un govern de l’Estat demofòbic: ja sabem quina va ser la posició davant un 9-N, que va ser el que va ser. Ara no hi ha gairebé més opció que tirar endavant el referèndum a l’expectativa de quin sigui el resultat. Aquest ple ha de demanar que aquest referèndum tingui totes les condicions per a poder realitzar-se i que la ciutadania de Sabadell hi participi.

Vostè com a militant de l’Entesa per Sabadell, creu que s’ha consolidat la fórmula de col·laboració amb la CUP en el marc de la Crida per Sabadell?
La Crida és molt més que l’Entesa i la CUP. Hi ha molta gent que treballa a la Crida que no estava ni en un espai ni en l’altre. Aquesta forma de treballar ha funcionat molt bé. Els debats a la Crida són molt rics per aquesta mateixa diversitat. Hi ha gent de l’Entesa o de la CUP que venim de trajectòries diverses, però que hem confluït en aquesta eina de treball molt diversa i que genera debats que arriben a una decisió. La decisió, per exemple, de tenir o no tenir l’alcaldia fa dos mesos estava completament oberta amb gent que volia sortir del govern, gent que volia l’alcaldia i gent que no la volia per res perquè era molt arriscat. Els temps que necessiten les coses ha fet arribar a una votació positiva d’acceptar l’alcaldia excepte una o dues abstencions. La meva valoració personal és posar en evidència la riquesa del projecte. Ara bé, tots els projectes són per fer alguna cosa, són eines per assolir objectius. En aquests moments la Crida és un molt bon instrument, molt ric, molt divers, molt plural i molt democràtic, de presa de decisions, d’organització, assembleari. Alhora, som molt conscients que tenim l’alcaldia, per això l’organització s’adapta a la nova responsabilitat. Aquest és un element molt important, de cohesió i  d’il·lusió.

Vostè creu possible la creació d’un espai de col·laboració i fins d’acords per una candidatura comuna entre la Crida i els Comuns, atesa la seva bona relació personal amb Xavier Domènech?
Estem en una situació molt canviant. Primer de tot voldria posar de relleu que en aquest govern, que és de quatre forces i d’esquerra transformadora. No sé si anirem o no junts en unes eleccions futures i imprevisibles en un panorama molt canviant. Podemos en dos anys ha canviat molt a Catalunya, amb canvis de lideratge, ja veurem com afronten els Comuns les properes eleccions, què passarà amb Iniciativa. És una panorama molt canviant i molt difícil de preveure. Això no treu que les organitzacions reflexionem a llarg termini. El que és important és que les quatre organitzacions hem estat capaces de treballar en un govern plegades.

Ara constatem que ens en sortim, que fem feina, que demostrem que l’esquerra pot governar la ciutat de forma eficaç. Al 2019, més enllà dels debats, el més important serà la feina feta. Mentrestant el que és més important és que sapiguem que aquest govern ha de tenir continuïtat. Ens uneix la convicció que aquests que estem aquí, aquest perfil de ciutat que representem, ha de continuar amb un color, d’una forma o una altre, hem de continuar en l’etapa posterior, tenint el govern de la ciutat. Això és el que volem. Creiem que encara hem de ser més representatius encara. En quatre anys no serem capaços de donar la volta a la ciutat. Els nostres projectes van molt més enllà d’aquest mandat. Per això és tant important la cohesió del govern i que haguem refermat l’acord de govern perquè és aquest el govern que volem pel futur de la ciutat.

Potser ERC tindrà més o menys regidors, Iniciativa tindrà més o menys regidors, Crida o CUP tindran més o menys regidors…però hi serem. La nostra voluntat és de treball conjunt més enllà del format amb que ens presentem a les eleccions.

Tots els alcaldes tenen un estil personal. Hem vist diferents estils, com Farrés marcat per una certa austeritat, l’estil Bustos amb formes populistes, Juli Fernàndez també ha tingut el seu estil…Quin serà el seu estil?
En aquests dos anys de tinent d’alcalde, amb alguna interrupció, he tingut temps de mirar-me des de fora. Això m’ha permès reflexionar i pensar en les coses que s’han de corregir. Penso que des de l’alcaldia i sense una responsabilitat directa executiva, més enllà d’algunes coses pròpies de l’alcaldia, estaria bé fer l’esforç per avançar-nos als esdeveniments, tenir més capacitat de diàleg i interlocució. I quedi clar que m’estic referint a mi.

Aquesta seria una bona forma d’exercir l’alcaldia. Tenir una mica més de capacitat d’antelació, preveure més les coses i poder interlocutar abans de que hi hagi el conflicte, abans de que presentem el pla. Aquest ha estat un error propi de la regidoria d’Urbanisme i que com tinent d’alcalde no vaig tenir la capacitat. No sé si això es notarà o té a veure amb un estil. Ahir en recriminaven des de l’oposició que no els hi haguéssim explicat el Cartipàs. Això és un error, un gran error.

Hem de tenir equip tècnic que permeti anticipar-nos i comunicar-nos, políticament, millor. L’agenda és molt important perquè no només els regidors de l’oposició o els periodistes, sinó la ciutadania sàpiga que hi ha un ordre en fer les coses i una voluntat de diàleg alt. Per a mi aquest és un element important. Si d’aquí uns anys es diu que Maties Serracant. com alcalde. va posar l’esforç perquè hi hagués, no sé si més consens, però sí això que evidencien de la Glòria Rubio o de l’Albert ahir. que és un tarannà o un esforç per comunicar amb els grups de l’oposició i amb la ciutadania, crec que seria bon tret. No dic que jo ho tingui, dic que m’agradaria tenir-ho.

Foto portada: Serracant, durant l’entrevista. Autor: David B.