Educació, sanitat, habitatge, alimentació: la pandèmia fa tornar el debat social al ple

La crisi del coronavirus i els seus efectes ha fet tornar les polítiques socials al centre de l’actualitat municipal. Així en el primer ple presencial des de març han emergit debats sobre educació, sanitat, alimentació i habitatge. El debat social, apaivagat durant els darrers anys a causa del procés sobiranista, marca de nou la frontera clàssica entre esquerra i dreta. 

Durant el mandat anterior, el procés sobiranista va marcar el pols de l’actualitat municipal. Un fet que va dificultar de forma extraordinària la vida a les formacions no independentistes del govern quatripartit, llavors Unitat pel Canvi i Guanyem, ara extingides del ple. La pandèmia del coronavirus i els seus múltiples, i encara inicials efectes, ha fet emergir de nou el debat al voltat de l’estat del benestar. Es torna a parlar amb força de sanitat, educació, habitatge o emergència alimentària. El llarguíssim ple de dimarts, gairebé de 8 hores i que va començar abans de l’habitual per mirar de no acabar de matinada, va estar plagat de derivades socials, que resituen de nou l’eix esquerra-dreta al ple municipal.

Escalf a les escoles bressol privades

Així Junts per Sabadell ha portat al ple una moció per acompanyar les escoles bressol privades, que han patit l’estat d’alarma i no tenen clar el seu futur. El punt més sensible de la proposta s’havia modificat. Junts havia deixat fora finalment la petició per fer que les escoles bressol privades tinguessin un concert amb Educació per rebre finançament públic, com el tenen les escoles de primària i instituts, o les residències. Però Esquerra de forma més tèbia i la Crida i Podem de forma més clara van assegurar que la moció tenia un rerefons més favorable a l’educació privada que no pas a la pública i van votar en contra. En canvi, malgrat els arguments favorables a l’escola pública del regidor d’Educació, el socialista Manuel Robles, el PSC va votar-hi a favor palesant la seva ànima més centrista o de govern. A nivell pràctic, la moció no obliga a gaire: l’Ajuntament publicitarà tota l’oferta de les escoles bressol, i no només l’oferta pública. Es buscarà que les privades rebin material de protecció, gels antisèptics i mascaretes. La part més sensible: es buscarà que la Diputació les pugui finançar amb fons destinats a promoció econòmica. La moció de Ciuró va sortir endavant amb els vots del PSC, Ciutadans i Junts i en contra d’Esquerra, Crida i Podem.

En principi ERC presentava una altra moció educativa, sobre la segregació escolar, que podria haver estat el partit de tornada de l’anterior, però l’han deixat sobre la taula per buscar consens i la tornaran a presentar al juliol.

PSC, Crida, Cs i Podem fan bloc sanitari

Si l’educació és una pota clara de l’estat de benestar, la sanitat n’és l’altra. Aquí el PSC i Ciutadans van aconseguir aprovar una moció per la normalització del sistema d’atenció primària a la ciutat. Els ambulatoris van refer tota la seva atenció durant el pic de la pandèmia i encara no s’ha recuperat la normalitat: el CAP Gràcia ha obert però només al matí i en precari segons els professionals el CAP Concòrdia només fa pediatria i el consultori del Poblenou no tancarà només a l’agost sinó que ho haurà fet almenys sis mesos (entre març i setembre). Es demanen més recursos al CatSalut. Moció similar també l’aprovada per les Sanitàries en Lluita, que demanen revertir les retallades salarials i més inversió pública. Ha comptat amb el vot favorable de tots els partits a excepció dels que formen part del govern català, Junts (no pot haver-hi una sanitat com cal al país mentre hi hagi dèficit fiscal) i Esquerra, arrenglerada amb l’actuació del departament encapçalat per la republicana Alba Vergés.

L’habitatge també ha arribat al ple. El PSC ha portat una moció per reclamar la Generalitat que reactivi els ajuts per pagar el lloguer, congelats. Una moció amb intercanvi de paraules entre els socialistes i la Crida, qui acusava el PSC de plantar al ple una moció model (que es presenta igual a diversos ajuntaments) sense aterrar-la a Sabadell. En tot cas, però, la moció també ha tingut llum verda amb l’escepticisme d’Esquerra, i Junts. La formació de Ciuró s’ha entrenat aquest plenari buscant el terme mig entre la seva ànima “municipalista” (asseguren volen que torni l’oncologia infantil al Parc Taulí) i la lleialtat al govern català apel·lant diverses vegades al “dèficit fiscal” de Madrid.

Es replantejarà el Rebost en plena emergència alimentària

Finalment hi ha hagut unanimitat per replantejar el model del Rebost Solidari en plena emergència alimentària. El nombre de persones que necessiten rebre menjar dels serveis socials s’ha disparat amb la pandèmia a nivells de la crisi de 2008. L’Ajuntament es compromet a replantejar-se el model en els propers mesos. Ara per ara, el Rebost està format per una vintena d’entitats i reparteixen menjar bàsicament de forma directa, entregant-lo als locals de les entitats. Però no es descarta apostar més per les targetes moneder com es va fer durant el pic de la pandèmia, un model mixt (targeta moneder en un economat de productes limitats) o fins i tot a través de la producció de verdures i hortalisses a les hortes municipals.

Defensar la ciutat versus defensar el partit

Les polítiques socials tornen al ple. Però hi ha coses que no canvien. Mentre que Esquerra i la Crida demanen al PSC i Podem fer valdre el seu pes a Madrid, socialistes, podemites i també Ciutadans demanen sobretot a Esquerra que defensi els interessos de Sabadell davant el govern català. Aquí també hi ha sociovergència i realpolitik: tant Farrés (PSC) com Ciuró (Junts) ho diuen clarament: van a reclamar i a demanar on calgui quan calgui però uns apel·len més al dèficit fiscal i els altres assenyalen més al Palau de la Generalitat. “M’és igual a la Generalitat que a Madrid o a Pedro Sánchez”, diu Farrés, qui no ha perdut de nou l’ocasió per atacar Esquerra i la Crida, als republicans per liderar des de Barcelona i defensar a Sabadell la pèrdua del servei d’oncologia infantil del Taulí i als anticapitalistes per callar mentre es perpetrava el trasllat. Vehement l’alcaldessa sovint, però especialment quan ha demanat a la republicana Glòria Llobet que no fes de portaveu de la Generalitat al ple municipal.

De portaveu no en fa, però sí de delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona el regidor i exalcalde Juli Fernàndez, qui ha seguit les vuit hores del ple callat excepte al final quan ha demanat celebrar dos plens enlloc d’una sola sessió al mes si l’ordre del dia era tan “dens” per tal de no estar tota l’estona parlant amb el cronòmetre al clatell.

Foto portada: la sessió del ple, aquest dimarts. Autor: David B. 

Comments are closed.