- Tres dels nou encausats per una protesta al febrer a la presó de Lledoners viuen a Sabadell.
- La moció volia que es demanés a l’Estat absoldre els detinguts el 23-S, a qui s’acusa de terrorisme.
Pel vot de qualitat de l’alcaldessa, i amb l’abstenció de Podem, el ple ha rebutjat donar suport als investigats pel cas 9 de Lledoners, en el que s’investiguen nou persones vinculades al CDR per protestar l’1 de febrer de 2019 contra el trasllat dels dirigents independentistes de les presons catalanes a Madrid pel judici del Tribunal Suprem. També es demanava que el ple demani l’absolució dels detinguts la setmana passada.
El cas 9 de Lledoners ha arribat al ple de la mà del Casal Independentista Can Capablanca però sobretot del Comitè de Defensa de la República (CDR). El cas investiga una protesta contra el trasllat dels presos independentistes de Lledoners a Soto del Real pel judici al Tribunal Suprem. Es va fer una convocatòria de protesta i els Mossos van identificar alguns assistents, a qui ara s’investiga per lesions, atemptat contra l’autoritat i desordres públics, arriscant-se a un màxim de 15 anys de presó. “No som terroristes, som persones mobilitzades”, ha apuntat Txus Merino, una de les investigades sabadellenques. Denuncien un “muntatge policial” i que el departament d’Interior s’hagi personat fent la “feina bruta” a la fiscalia espanyola. Un altre dels investigats, David Budria, ha assegurat que se’ls investiga o deté per ser persones “actives” en la reclamació independentista i lluitar contra la “repressió”. “Ens volen dir que si et manifestes contra la repressió de l’Estat espanyol patiràs les conseqüències”, sosté.
Les detencions de nou membres del CDR la setmana passada, quatre d’ells de Sabadell (dos en presó preventiva des del 26 de setembre) han provocat un afegit a la moció: que el ple demani a l’Estat la seva posada en llibertat “immediata” i “l’absolució” de qualsevol càrrec. I una petició més: que l’Ajuntament faciliti els tràmits burocràtics que la defensa necessiti.
Rebuig
El ple ha rebutjat donar suport tant als 9 de Lledoners com als detinguts del 23-S. Amb 13 regidors independentistes (els set d’ERC, els tres de la Crida i els tres de Junts) i 13 constitucionalistes (els 10 del PSC i els tres de Cs), era clau el vot de la regidora de Podem. I Morell s’ha abstingut. L’empat ha provocat el vot de qualitat de l’alcaldessa per tombar la proposta.
Morell (Podem) s’absté
Els membres del CDR han interpel·lat la portaveu de Podem, qui va participar al CDR durant l’1 d’octubre i les anomenades aturades de país posteriors: “va participar al CDR, en talls de la C-58 i si la repressió ens toca a una ens toca a totes i si a ella l’haguessin reprimit l’hauríem ajudat. Però ja hem vist que en cas contrari no ha estat així”. Marta Morell ha assegurat que dona suport a les consultes i a la participació però ha anunciat la seva abstenció perquè veu exagerat afirmar que no hi ha separació de poders a Espanya o que no hi ha Estat de dret.
PSC i Cs defensen l’estat de dret i la separació de poders
Amb arguments similars, però una intervenció més curta, el portaveu socialista, Pol Gibert, defensa la separació de poders i la democràcia espanyola. “El cas està sobre la taula d’un jutge i el jutge decidirà… no compartim ni el fons ni la forma de la moció”, ha finalitzat.
Ciutadans, a través del seu portaveu municipal Adrián Hernández, ha rebutjat, com era previsible, la moció. “Tenim un informe dels Mossos d’Esquadra i per altra banda la versió de les persones investigades. Aquest portaveu no té ni idea del que va passar però com estem en un estat de dret, la fiscalia, el jutge, la defensa, l’acusació particular actuaran, hi haurà una sentència que es podrà recórrer, hi haurà una altra i es podrà elevar. Estem en un estat garantista i vostès són innocents fins que es demostri el contrari”. Hernández ha assegurat que “no val demanar separació de poders i ara anar al legislador per aconseguir que no hi hagi separació de poders i li diguin al jutge el que ha de fer”.
ERC, Crida i Junts voten sí
Des d’Esquerra, Èlia Soriano, es queixa que es criminalitza l’independentisme tot assegurant que “condemnem tota violència però ara no podem més que condemnar la violència policial de l’1 d’octubre o els atacs de les patrulles netejallaços i la vulneració dels drets fonamentals dels detinguts el 23 de setembre. Som gent de pau i seguirem sent-ho”. Des de la Crida, Nani Valero, ha mostrat el seu “més incondicional suport” als ponents: “la criminalització dels col·lectius que mostren la dissidència de forma pacífica és un element dels estats autoritaris”. Ha carregat contra la Generalitat, per personar-se com a acusació: “han de retirar la denúncia”. Finalment, Francesc Baró, de Junts per Sabadell, ha defensat que els acusats pel cas Lledoners es van manifestar de forma “pacífica i no violenta”.
El cas 23-S i Sabadell
Donat que la setmana passada es van arrestar nou persones, i set estan en presó preventiva acusats de terrorisme i tinença d’explosius, també s’ha demanat suport al ple en aquesta qüestió. Baró, de Junts, condemna les “filtracions” del sumari del cas i demanava a l’alcaldessa ser “sensible” perquè “tenim 16 presos polítics i el 25 per cent d’ells, quatre en total, són veïns d’aquesta ciutat [Carme Forcadell, Jordi Cuixart i els CDR Xavi Duch i Jordi Ros]. “S’han concultat els drets dels acusats i els advocats no han pogut encara accedir a tota la causa”, s’ha queixat Valero (Crida). “Una de les persones [Xavi Duch] era una estreta col·laboradora de la vida cultural de la ciutat, aquesta mateixa Festa Major. S’havien fet desenes de reunions amb ell. Què pensen fer des del govern? El visitaran a la presó? S’han preocupat sobre com està la seva família?”, ha preguntat a Farrés. “Terror és aixecar-te amb un helicòpter a sobre de casa teva”, ha assegurat la republicana Èlia Soriano.
