Fernàndez, al ple. Autor: David B.

S’aproven inicialment els pressupostos del 2018

El debat dels comptes municipals ha estat dominat per un cert triomfalisme per part de l’executiu local i per les crítiques de l’oposició sobre la capacitat del govern local de poder executar les partides previstes.

Per primer cop en aquest mandat, Juli Fernàndez (ERC), va presentar els pressupostos que ha qualificat “d’expansius i evolutius”. L’edil ha iniciat la seva exposició amb una dura diatriba contra l’anomenada Llei Montoro que, al seu parer, suposa una limitació de la llibertat econòmica dels ajuntaments sobre quan i com gestionar els seus recursos, de manera que el pressupost “neix coartat pel govern de l’Estat”.  Fernández ha situat les principals prioritats del govern local entorn a tres eixos: el suport a les persones que estan patint la crisi, l’habitatge i la millora de la via pública.

Acte seguit ha plantejat les gran xifres del pressupost amb un total de 204 milions d’euros que suposen un increment de 1,83 per cent respecte a l’any passat. En aquest sentit, ha explicat que en els tres darrers anys, el volum dels comptes municipals ha augmentat dels 171 milions del 2015 als 204 actuals, la qual cosa implica un increment del 19 per cent i 32 milions d’euros.

La sala de plens, aquest matí. Autor: David B.
La sala de plens, aquest matí. Autor: David B.

Fernàndez ha realitzat una exposició detallada de les partides del Pressupost, començant pel Capítol I, dedicat a les despeses de personal on s’han incorporat “totes les obligacions legals”, com ara l’increment de l’1 per cent del salaris i la creació de 60 nous llocs de treball de “qualitat” en el marc d’un oferta pública d’ocupació. En aquest sentit, ha indicat l’esforç amb seguretat i Policia Municipal amb una dotació de 1.120.000 euros en la creació de 10 noves places d’agents i nou de promoció interna per a nous comandaments. Així mateix es destinaran 500.000 euros per a reforç del personal d’Acció Social i 250.000 d’intervenció comunitària. També s’hi dedicarà un milió d’euros per a la millora de la via pública.

En matèria de política social ha destacat la inversió de 15 milions d’euros en ensenyament per a dotar recursos al Pla Estratègic Educatiu, la lluita contra l’absentisme laboral o l’extensió de les escoles de música. La partida d’Acció Social comptarà amb un dotació de 16 milions d’euros, un milió més que en l’exercici de l’any passat. També s’incrementa en 1,8 milions d’euros els fons destinats a l’habitatge amb un total de 3,6 milions d’euros. La cultura, com “element d’identitat i cohesió social” tindrà una partida de vuit milions i la regidoria de Solidaritat i Drets Civils de 2,5 milions.

L’àrea de Promoció Econòmica i Comerç rep la quantitat de 1,5 milions, on ha destacat l’important paper desenvolupat pel Vapor Llonch i les diferents actuacions en l’entorn del riu Ripoll on es despleguen les sinèrgies amb altres municipis de la comarca. La regidoria d’Esports obté 6,3 milions dels pressupostos municipals. Així mateix destacat els 9 milions d’euros destinats a la desenvolupament urbanístic sostenible.

Respecte a les inversions, Fernàndez s’ha compromès a mantenir les inversions en curs en matèria d’espai públic i habitatge. Finalment, ha indicat que el 500.000 euros destinats al programa Construïm Ciutat encara no s’ha assignat, doncs encara s’està pendent del resultat de les votacions, que seran al desembre, però que aquesta quantitat està consignada en els capítols corresponents dels Pressupost.

Execució pressupostària i pressió fiscal

Des de les files de l’oposició, el regidor no adscrit Carles Bosch ha considerat insuficients les inversions dedicades a la millora de la via pública. Ha preguntat a què inversions es destinarà el superàvit i sobre la previsió de reducció del deute.

El portaveu del PP, Esteban Gesa, al ple. Autor: David B.
El portaveu del PP, Esteban Gesa, al ple. Autor: David B.

Esteban Gesa (PP) ha plantejat dubtes sobre l’execució del Pressupost, atès l’experiència de l’any passat. Així mateix ha demanat una reducció de la pressió fiscal ja que ara s’està en un context de “recuperació econòmica”.

José Luis Fernández (Ciutadans) ha expressat els seus dubtes sobre l’execució de les inversions previstes com succeeix amb les retards amb les obres de la Parc del Nord, la Plaça Espanya, el Taulí o sobre l’administració electrònica. També, ha criticat les insuficients inversions en matèria de via pública. Ha finalitzat el seu parlament indicant que quan acabi el mandat, el govern municipal no haurà fet cap realització d’envergadura.

Fernández, de Ciutadans. Autor: David B.
Fernández, de Ciutadans. Autor: David B.

El portaveu del PSC, Josep Ayuso, ha criticat que l’oposició no ha participat en l’elaboració dels Pressupostos i l’increment de la pressió fiscal. També ha incidit en la qüestió de l’execució dels Pressuposts que ha qualificat de “gestió deficitària”. Així ha comparat els 34 milions de superàvit de l’ajuntament de Sabadell, amb els 12 de Terrassa que té unes comptes municipals semblants. Així mateix ha apuntat al poc marge d’acció del govern municipal, atès que 130 milions d’euros estan dedicats a salaris i despeses corrents i ha considerat insuficient la partida dedicada a l’espai públic.

Rossinyol, durant el debat. Autor: David B.
Rossinyol, durant el debat. Autor: David B.

Carles Rossinyol (CiU) ha coincidit amb Ayuso en la manca de col·laboració amb l’oposició. Ha insistit en l’escassa capacitat per a la gestionar els superàvit i com aquests milions d’euros podien haver estat destinats a millores en la mobilitat, habitatge, il·luminació o via pública que la ciutat necessita.

L’esperit de Keynes

En el segon torn de rèplica, Juli Fernàndez ha considerat raonable el nivell d’endeutament de l’ajuntament de Sabadell que es situa al voltant del 50 per cent. Respecte a les crítiques sobre l’execució pressupostària ha replicat que aquesta es situa entorn al 90 per cent del Pressupost al igual que havia succeït entre el 2016 al 2011. Així ha assegurat que “ho fem tan malament” com els anteriors governs municipals.

D’altra banda, ha assegurat que la ciutat havia patit anys de “desinversió” com demostra el fet en el manteniment de la via pública els governs socialistes només destinaven 50.000 euros a l’any i ara es dedica un milió d’euros. També s’ha defensat de les acusacions sobre l’increment de la pressió fiscal invocant a Keynes, en el sentit que per finançar els serveis públics s’ha de pagar impostos.

Al segon torn els portaveus de l’oposició han reiterat els seus arguments. Amb l’única novetat de Bosch que s’ha ofert de donar suport als pressupostos si el govern es comprometia a dedicar la meitat del superàvit a la millora de la via pública, una oferta que no tingut ressò. Ayuso ha replicat que, fins i tot, en el pitjors moments de la crisi financera, els governs socialista mai havien incrementat els impostos i taxes per sobre de l’IPC, al contrari que l’actual executiu local.

Finalment, els Pressupostos han estat aprovats amb l’abstenció dels regidors no adscrits Lluis Monge i Carles Bosch i del PSC, i el vot en contra de CiU, Ciutadans i PSC.

Foto portada: el portaveu d’ERC i tinent d’alcalde de Cohesió Territorial i regidor d’Economia. Autor: David B.