La portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds, Carme Garcia, ha anunciat aquest dimarts que abans de l’estiu deixarà l’acta de regidora per reincorporar-se a la seva plaça de funcionària. Assegura que és la seva aportació a la regeneració de l’esquerra local de cara a les eleccions municipals del 2015, les més obertes des de 1999.
Garcia ha encapçalat dues vegades la llista electoral d’ICV-EUiA. Des del 2011, però, les dues parts de la coalició roig i verda van per separat. L’encara portaveu creu que l’esquerra ha de fer canvis a Sabadell per a ser creïbles de cara als sabadellencs. I creu que la ciutat necessita passar pàgina de tota una etapa pel bé de la ciutadania.
Aquest dimarts va anunciar que es retira de la política municipal. Marxa sola o la convida a sortir la seva direcció per facilitar l’entesa amb EUiA?
Si hagués estat per la meva direcció jo no hauria marxat. Si hagués estat per mi ja fa com a mínim sis mesos que hauria plegat.
Per què?
Perquè la meva etapa estava acabada.
La meva marxa era el més positiu per a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i pel projecte de ciutat que cal construir provocar reaccions i un revulsiu. Cal donar passos per la regeneració dels lideratges. Crec que Sabadell mereix passar pàgina. L’any 2015 cal passar la pàgina del bustisme. Però també la de l’antibustisme.
Fa mesos que havia pres la decisió però l’he posposat perquè així se m’ha demanat des de la direcció nacional. Tampoc una part de la militància i la direcció local no veien bé el mes pas al costat.
Les seves relacions amb l’actual direcció local no són gaire bones. Hi havia dissensions sobre com enfocar la política del grup municipal.
Sí, però això són petiteses. La meva decisió la prenc pensant més en la ciutat i en l’any 2015 que no pas en clau de partit. Però és veritat que la meva forma d’entendre i la d’una part important d’ICV no és la mateixa que la de l’executiva local.
He defensat en molts moments que som un partit de govern, que hem governat i hem d’aspirar a tornar a governar. I que per tant des de l’oposició cal demostrar aquesta voluntat, actuant amb responsabilitat, fugint de la tàctica i el partidisme i pensar sobretot en els veïns. Així he treballat en el grup municipal, i així seguiré fins que marxi. Amb el veu vot mai he donat ni donaré una bufetada a la ciutat per donar-li al govern.
La seva evolució cap a l’independentisme ha comportat algun efecte en les seves relacions amb Iniciativa a nivell local?
Jo era una acèrrima defensora del federalisme fins a la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010. Ara no tinc confiança de que Catalunya es pugui federar amb ningú si abans no és un estat independent. En el fons, voldria que Catalunya deixés de parlar d’aquest tema [de les relacions entre Catalunya i Espanya]. Portem 50 anys parlant del mateix tema i això ens impedeix parlar a fons del model de societat, del model econòmic, del model de país, del model d’infraestructures. El que més m’il·lusiona de ser independents és deixar de parlar de la independència per començar a practicar-la.
És obvi que a ICV convivim federalistes i independentistes. I és cert que ara mateix a Sabadell els sobiranistes no som la majoria. Però considero que és bo que a ICV estiguin les dues ànimes.
Ha comportat tensions? Té alguna cosa a veure amb al seva decisió?
Hi ha persones que s’incomoden amb aquest tema perquè els pot costar acceptar les nostres opinions. En la meva decisió això no ha comptat res. Si algun dia ser sobiranista pot ser un problema per continuar a ICV, aquell dia m’ho plantejaré. Serà una mala senyal dins del meu partit.
Abans de l’estiu, segons ha anunciat, deixarà el seu càrrec com a portaveu del grup d’ICV. Deixarà també el seu càrrec d’assessora d’ICV a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?
Ho deixaré tot. Per mi és incompatible a nivell moral. Probablement també ho sigui a nivell legal però ni m’he preocupat de preguntar-ho. És incompatible èticament.
Quan acabi aquesta entrevista aniré a veure a l’alcalde per veure quins passos hem de seguir per reincorporar-me a la meva plaça al departament de Serveis Socials de l’Ajuntament. No posaré cap pressió ni condició al govern. Vaig marxar l’any 2004, quan ocupava en aquell moment una plaça de cap de programa d’Igualtat Home-Dona. Era amb l’alcalde Bustos. I en l’època de Toni Farrés he estat cap de Primària de Serveis Socials i cap de Serveis Socials. Esperaré a que ara em diguin com puc encaixar. Donaré temps tant a Iniciativa com a l’Ajuntament perquè no és fàcil i necessiten el seu temps.
Vostè va arribar a la política sabadellenca poc abans de les eleccions del 2007 des del Congrés dels Diputats i amb unes certes expectatives electorals. La deixarà amb l’esquerra més desunida que mai i ICV amb un influència molt discreta en l’actual Ajuntament. Creu que marxa per la porta del darrere?
En les condicions de l’any 2007 i fins i tot del 2011 ningú es podia imaginar que a finals d’aquest mandat hi hagués un escenari tan obert com el que hi ha ara. He aportat molt a aquest escenari: sense Manuel Bustos, que ni està ni estarà, amb les dues ànimes del PSC aflorades i amb opcions de canvi. Les meves decisions han valgut la pena.
Garcia esmenta que “ha valgut la pena” portar a la Fiscalia Anticorrupció les denúncies de Nicolás Giner, persona vinculada a Jordi Soriano que va relatar a Garcia el presumpte cobrament de comissions a l’Ajuntament. Una denúncia que va donar peu al cas Mercuri. Garcia creu que Mercuri tindrà coses positives per a la ciutat ja que “ha obert la llum i una porta de sortida”. Diu que malgrat la seva denúncia inicial ha intentat fugir de “l’oportunisme” i de patrimonialitzar la seva denúncia i que tampoc ha volgut fer públic “algunes coses que m’han passat, com trucades inquietants que mai hauria d’haver rebut”. “No he sentit por però sí respecte”, matisa.
Vaig portar a Fiscalia la informació que un ciutadà em va fer arribar. Una vegada la vaig portar i vaig declarar, evidentment no sabia si el fiscal obria o no cas. Un cop el cas va esclatar, [Manuel] Bustos va sortir acusant-me que la denúncia era meva. Fiscalia Anticorrupció podria haver tancat el cas si no hi hagués observat cap indici, o obrir-lo com va fer. Aquella decisió del fiscal marca que hi hagués cas Mercuri. No la meva.
Durant uns mesos es va parlar molt de la moció de censura per ‘fer neteja’ a l’Ajuntament. Diverses formacions, a dreta i esquerra, assenyalen que en un moment determinat de les negociacions no va haver moció de censura per ICV i en concret per Carme Garcia. Què hi diu?
L’últim grup que va sumar-se a la moció de censura va ser CiU. Nosaltres vam fer-ho abans. Això és constatable. Però fixi’s: a ICV va haver-hi un debat. Una part no volia la moció de censura i una part sí optava per la moció. Si en aquell moment m’haguessin preguntat, hauria dit que la moció de censura era un error polític però malgrat tot si Bustos no hagués dimitit nosaltres l’hauríem fet.
Per tant, la dimissió de Bustos com alcalde ja els va semblar suficient regeneració.
No. Però la moció no la fas a un grup ni un equip de govern sinó a un alcalde.
Però canviant un alcalde, canvia també l’equip de govern i els càrrecs de confiança, una part dels quals estaven imputats.
La moció de censura es fa contra un alcalde. Si ell dimiteix, a qui li fas? Al proper només perquè és socialista? A Bustos li fèiem la moció de censura perquè estava imputat, a més d’altres qüestions. Tots la plantejàvem a Bustos. Però si l’haguéssim fet, tots 13 regidors socialistes, també els imputats, haurien seguit sent regidors.
No sembla que hagi canviat gaire la situació.
Sí que ha canviat. Ara han aflorat les dues ànimes del PSC.
Si haguéssim fet la moció, Bustos hagués liderat més que mai el PSC a l’oposició. I el PSC no s’hauria regenerat. I avui hi ha una possibilitat de regeneració. El fet de que avanci la normalitat fa que sorgeixin les diferències i qui representa Marta Farrés i el seu equip representa el socialisme real. Amb la moció, Bustos hauria fet un lideratge molt fort, un victimisme de que tot anava contra el PSC i no contra aquells que han actuat contra la defensa dels drets dels ciutadans.
Sigui com sigui, l’objectiu de la moció de censura era afavorir la regeneració, transparència i apartar els càrrecs electes i imputats de les seves funcions. Això no s’ha aconseguit de cap de les maneres.
ICV i la resta de l’oposició continuem fem mocions instant a la regeneració. Però la responsabilitat dels que han agafat el relleu de Bustos és haver deixat a mitges els canvis i les expectatives de regeneració.
No té cap responsabilitat l’oposició en el fet que no hi hagi més regeneració?
Com ho fas? Amb una moció de censura a l’actual alcalde? Això no s’ha plantejat. No ho ha plantejat ningú. Cap grup polític. La responsabilitat l’hem de col·locar en el seu lloc. La tenen tots els milers de persones que van donar suport a Manuel Bustos l’any 2011 quan les maneres de governar ja eren molt conegudes.
Per tant, la responsabilitat final és de la ciutadania.
La millor moció de censura al govern Bustos són les eleccions de l’any 2015. La millor moció de censura és la unió de les esquerres.
Parlant del 2015. Vostè ara fa un pas per afavorir l’entesa entre les esquerres. Demana també algun pas d’algun altre lideratge d’alguna formació política? Vostè diu que Entesa i ICV han fet canvis. És evident que EUiA no ha definit encara el seu futur. Els hi demana res?
El que faig és recordar que l’any 2011 vaig dir que el grup ICV-EUiA no podia trencar i que abans de trencar els tres regidors que veníem des del 2007 [Carme Garcia, Marisol Martínez i Juan Mena] havíem de plegar i deixar el càrrec. Jo la primera. Ho hauria fet però ells [Martínez i Mena] no ho van voler fer. Per tant, és la seva responsabilitat. Ara jo faig un gest que ha de servir per la seva reflexió, com a partit i com a regidors.
Creu que és possible la unitat de les esquerres sense un canvi de lideratges a EUiA?
Si no hi ha canvis no serem creïbles. A la ciutadania no se la pot enredar. Cal ser creïbles. I si no ho som, l’alternativa que volem comença coixa.
