-
Militants socialistes critiquen el posicionament de les JSC a les primàries i demanen una gestora.
-
Dimiteix el primer secretari de l’òrgan juvenil socialista, Pol Gibert.
Dijous passat es celebrà una assemblea de la secció local de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) on, a instàncies d’un grup de militants, es va demanar la creació d’una gestora. Finalment el primer secretari de les joventuts socialistes, Pol Gibert, va presentar la seva dimissió. La crisi està a l’espera de ressolució.
Segons diverses fonts, l’objectiu de la proposta del grup de militants era canviar l’actual direcció i convocar tan aviat com fos possible una assemblea per triar un nou primer secretari de l’entorn de Josep Ayuso, alcaldable socialista pel 2015. De fet, hi havia una assemblea convocada per aquest mateix diumenge però finalment no s’ha celebrat després de la intervenció de la direcció nacional de les JSC. Tot i així, dijous el primer secretari de la JSC de Sabadell, Pol Gibert, va presentar la seva dimissió després de rebre diverses crítiques pel posicionament de les joventuts socialistes i constatar que el seu informe de gestió seria rebutjat.
Fonts de les JSC interpreten els moviments com una revenja del sector bustista pel suport gairebé unànime que l’organització juvenil del PSC va donar a les recents primàries a la candidatura de Marta Farrés. En canvi la candidatura de Josep Ayuso va tenir el suport de l’executiva local, la comarcal i el sector més proper a l’exalcalde Manuel Bustos.
El dimissionari primer secretari de la JSC Sabadell és Pol Gibert, qui va coordinar la campanya de les primàries de Farrés com també ha fet amb les del candidat del PSC al Parlament Europeu, Javi López, o del Jaume Collboni a les primàries per l’alcaldia de Barcelona. L’actual crisi està a l’espera de la resolució que prengui la direcció nacional del JSC.
A ver cuando se enteran los socialistas que sólo tienen futuro cuando se realize una depuración de todo el partido para acabar con la estructura pseudomafiosa que ha imperado todos estos años. los ciudadanos estamos hartos de como huele el socialismo en sabadell.
No és gens d’estranyar el que està passant. Navarro i el Bustisme (Capdevila i Ayuso) encapçalant de la mà la manifestació del primer de maig va indignar a més d’un i per això van rebre severes crítiques dels altres manifestants. (Algunes per megafonia).
L’estratègia del PSC a nivell autonòmic i local de Sabadell és la mateixa: Expulsar els disidents i empetitir-se. Ningú demana comptes pels 600.000 vots que ja ha perdut la direcció de Navarro i que van camí de ser molts més i a Sabadell tampoc no importa la més que probable davallada electoral.
Fer-se petits a canvi de garantir la renovació de les seves actes de diputat o regidor, els hi sembla un preu acceptable. Encara que això suposi escombrar totalment el sector catalanista o encobrir i recolçar la corrupció.
Recordem les paraules de Carles Bosch a la campanya de primàries:
” No s’ha de canviar res per guanyar i aquells que així ho afirmen són deslleials”.
Aquí tenim la justificación. Quan la discrepànica s’anomena deslleialtat es legitima la cacera de bruixes que tot just comença.
Entretant és molt trist veure com la dreta espanyola alliçona l’esquerra i també la dreta catalana i fa dimitir un per un els seus càrrecs imputats en processos penals. I ho estan fent sense lleis de transparència ni declaracions de principis ni criteris que es van movent segons com bufa el vent. Conforme imputen els càrrecs polítics, van dimitint i punt. NO seria el moment de seguir l’exemple?
Vejam què diuen les urnes, però tinc la sensació que s’estan redimensionant i ja compten amb la desfeta electoral. La seva guerra és intestina, per col·locar-se als primers llocs, “per ser-hi”, diuen. Arreplegar-se o autoimmolar-se per mantenir el poder d’un grapat d’ells és l’objectiu, que amb aquesta crisi, la vida fora de la política es presenta molt dura.