Diana Riba. Autor: David B.

Diana Riba, eurodiputada i parella de Raül Romeva: “El Suprem sentencia per ideologia, no per justícia”

L’exconseller Raül Romeva porta més de dos anys a la presó, on compleix condemna de 12 anys pels fets derivats de l’anomenat ‘procés’. És precisament allà, a Lledoners, des d’on ha escrit un llibre d’esbossos anomenat Esperança i llibertat, que intenta relatar, amb un to intimista barrejat amb l’humor com, ell i els seus companys, van viure l’experiència del judici i el consegüent empresonament lluny de casa, a Soto del Real. 

L’eurodiputada per Esquerra Republicana Diana Riba és qui dóna veu i va presentar dijous a la Llar del Llibre el llibre de la seva parella, Raül Romeva. Riba, fins el maig de 2019, era llibretera, però arrel de l’empresonament dels polítics catalans decideix fer un salt a la política europea. Aquesta conversa es va produir un dia abans que, finalment, el Parlament Europeu acatés la sentència del Tribunal Suprem espanyol i deixés de reconèixer el republicà Oriol Junqueras com eurodiputat, en detriment del pronunciament del Tribunal de Justícia Europeu.

A qui recomanaria aquest llibre?
Els llibres del Raül sempre els recomanaria a tothom. A tothom que tingui interès en veure el que va suposar el judici i aquests mesos a Soto del Real des d’una altra perspectiva. Com sempre diem, esperem que aquests llibres també arribin a gent que pensa que no l’ha de comprar, que no és tan afí a les idees polítiques del Raül. El Raül sempre ha estat una persona molt oberta i que ha arribat a molta gent, per tant aquest llibre el recomanem a tothom, que el regalin a tothom, perquè a través de l’humor explica el que ha suposat aquest judici, independentment del que pensis políticament.

Vostè, que ha estat llibretera, quina nota li posaria a aquest llibre, de l’1 al 10?
És una mica trampa aquesta pregunta, perquè jo he pogut estar en l’elaboració del llibre, per tant, no em trobo amb un llibre sobre el qual no hi hagi pogut influir. És veritat que he estat a sobre, amb el tipus de paper, l’edició, que fos bonica. A mi em sembla un llibre de 9, perquè sempre és millorable, però és un llibre que mostra tot el que volíem. És un llibre petit, d’esbossos, editat amb molta cura, amb un paper bonic, que es pot regalar però que alhora no és un llibre ostentós, perquè vol representar aquesta llibreta que el Raül té a la mà al Tribunal Suprem, mentre van passant les hores allà dintre, i ell va fent esbossos de la realitat que es troba allà dins.

Diana Riba. Autor: David B.
Diana Riba, a la Llar del Llibre, dijous passat. Autor: David B.

Ara, si m’ho permetés, voldria parlar de vostè, que és qui dona veu a Romeva. El maig va decidir presentar-se a les eleccions europees, va fer un salt qualitatiu a la política, perquè no s’hi havia dedicat mai plenament. Per què ho va fer?
Un dia, del nostre dia a dia normal, si se li pot dir així, rebo una trucada del Raül, i abans de dir ni “hola” em va dir: L’Oriol Junqueras et demana que et presentis a les llistes del Parlament Europeu darrera seu. Va ser així, ràpid, clar i contundent. Les nostres trucades duren set minuts i 50 segons, i en tenim set a la setmana. Per tant, no hi ha temps per perdre ni tenim silencis entre nosaltres quan hi ha trucades, però després d’aquella frase es podrà imaginar que va haver-hi el primer silenci entre nosaltres en una trucada. Li vaig dir que no acabava d’entendre el que em preguntava, que m’ho havia de pensar. Després de parlar ja tranquil·lament, vam veure que era una bona oportunitat de portar la veu directa. Ja que no pot ser la seva, la de l’Oriol Junqueras, perquè està a la presó, seria la veu d’un represaliat, directament a l’Eurocambra. A banda, per mi el Parlament Europeu no és nou perquè el Raül va estar-hi deu anys. També era bo que, es refresqués qui era el Raül, que se’l recorda tant en aquella eurocambra perquè era un eurodiputat molt transversal que tenia bona relació amb tothom, el més treballador de la cambra, i de qui ara estan dient que és un rebel. Vam pensar que la veu d’un dels qui ho viu de primera mà, com en aquell cas era la parella del Raül, podia ser una bona opció. Per això vaig dir que si. Personalment també ho vaig fer perquè ja portava un any de presó, el Raül, i veia que necessitava fer moles coses per aquesta situació, que no em podia aïllar de la vida que estava vivint i que també tenia un motor intern que volia lluitar per la llibertat i pels drets d’aquest poble.

I ara, vuit mesos després, com valora la feina que està fent al Parlament Europeu?
Ho fem possible. Sabem que el Parlament Europeu està lluny, el Raül està a la presó, i tenim nens. Però com totes les famílies que em puguin estar llegint i tinguin una situació difícil a casa, saben que al final és un tema organitzatiu, de poder-ho muntar i de que tothom sigui molt conscient del moment que vivim. Els nens ho són, el Raül també, el meu equip, la gent que m’envolta, el partit polític. Ho visc amb molta intensitat perquè el Parlament Europeu és molt intens i, a sobre, amb la situació tan intensa que estem vivint ho és més. Però, de moment resultat és positiu.

Creu que el fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hagi pronunciat en favor de Junqueras, assegurant que en el moment de l’empresonament tenia la immunitat parlamentària, és un pas endavant?
Nosaltres sempre hem dit que mentre el Tribunal Suprem, o la justícia espanyola, no sentenciï i no vegi que està fent d’això un tema polític, sempre serà un tema injust. El nostre camí només el podem fer judicialment.

Arribar a instàncies europees era molt necessari per contrarestar el que estava passant aquí judicialment. En el moment en què arribem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas de la immunitat de Junqueras, hem pogut veure clarament la injustícia que estem vivint a Espanya en aquest tribunal suprem que sentencia per ideologia i no sentencia per justícia.

Això és el que hem viscut amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que és clar i contundent: Oriol Junqueras és eurodiputat des del dia 2 de juliol, per tant la sentència no s’hauria d’haver produït, s’hauria d’haver aturat tot quan va fer la pregunta el Tribunal Suprem, Oriol hauria d’haver estat posat en llibertat i hauria d’haver anat a l’eurocambra. I així ho reconeix el Tribunal Suprem amb la seva sentència, que diu que ho haurien d’haver fet així però ara ja està fet. No obstant, reconeix que ho va fer malament. Per tant, necessitem arribar a instàncies europees per demostrar que aquí estem vivint una causa injusta dins del sistema judicial.

No obstant, la condemna és ferma i, finalment, el Tribunal Suprem ha decretat que Oriol Junqueras no sortirà de presó. Com ho encaixen vostès?
Un cop més, sentir-ho és molt dur. Escoltar el “no procede“, és duríssim. Però, al final, és una sentència més que ens ajuda a explicar a Europa el que estem vivint. Ens ajuda a dir a Europa que, tot i que hi ha un Tribunal de Justícia de la Unió Europea que està per sobre del tribunal Suprem espanyol, el Suprem no acata. Ara veurem què passa, perquè el Parlament Europeu ha de triar entre una sentència espanyola o una sentència de la Unió Europea. Ha de ser clar què ha de triar el Parlament Europeu, però això posa a una institució com és el Parlament Europeu en una situació molt difícil i molt perillosa. Per tant, el Tribunal Suprem està posant entre les cordes aquesta institució.

[Nota de la redacció: l’endemà de l’entrevista el Parlament Europeu va acatar la decisió del Suprem espanyol i va deixar de considerar Junqueras com europarlamentari].

Cap on creu que es decantarà el Parlament Europeu?
Nosaltres li demanem que segueixi defensant la immunitat de Junqueras com ha estat fent fins ara. Pensi que hem començat els tràmits administratius de Junqueras i fins avui ens els estan acceptant, i que el dia 13 de gener, en el plenari, confirmi que Oriol Junqueras és eurodiputat, i segueixi defensant aquesta immunitat, com li demana el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No només li demanem nosaltres.

Per últim, creu que acceptaran la nul·litat que els advocats han demanat tant per Junqueras com per Romeva?
Esperem que, algun dia, el Tribunal Suprem posi les coses on toca. Sempre li hem demanat al Tribunal Suprem que torni a la política el que és polític. Per tant, no va poder ser durant el judici, tampoc durant una sentència que va acabar dictaminant i ara li demanem que l’anul·li. Ho esperem, sempre hem d’esperar que la justícia sigui justa, o no aniríem per bon camí.

Foto portada: Diana Riba, eurodiputada. Autor: David B.