Núria Aymerich. Autor: David B.

Núria Aymerich (Gremi Fabricants): “Sabadell necessita creure en ella i passar a l’acció”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua la sèrie la secretària general del Gremi de Fabricants de Sabadell, Núria Aymerich. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Núria Aymerich és la secretària general del Gremi de Fabricants de Sabadell. especialista en canvis organitzacionals, especialista en desenvolupament de lideratge directiu en consells de direcció d’organitzacions empresarials, governamentals i polítiques, i especialista en gestió del coneixement. Aymerich, té una amplia experiència com a directiva, ha estat darrerament Directora de l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya: Escola de Policia i Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, i membre del Consell de Direcció del Departament d’Interior.

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Crec que hem tancat una etapa en què, per diferents motius, Sabadell ha tingut bastants problemes. Per un cantó, venim d’una etapa molt complicada políticament, amb l’impacte que ha tingut el Cas Mercuri, i per l’altre cantó hem tingut una crisi econòmica que ha afectat a molts ciutadans de Sabadell i a les institucions. Una crisis que no només ha afectat a Sabadell, sinó a tot el país. I, per tant, per diferents motius, hem superat alguns dels moments més durs de crisi de ciutat. I estem en una fase en què, ara si, hem de fer un pas endavant per fer de la nostra ciutat una ciutat amb lideratge i que afronti els reptes que té pendents d’afrontar. Però també hem tingut un ajuntament molt plural, un canvi total de persones. Tot això té un impacte. Ho estic descrivint com un punt de partida, en què estem deixant enrere tota aquesta etapa, de crisi política i econòmica de ciutadans i d’administració. Jo crec que ara ja és el moment d’enfocar en què hem de construir, per fer un projecte polític sòlid, per tirar endavant, una ciutat que està demanant clarament lideratge i solucions pels problemes pendents de resoldre. És el moment de passar a l’acció, creant il·lusió, sentit de pertinença, i construint una ciutat que cregui en ella mateixa i que sigui motor del Vallès i del país.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Ha estat un ajuntament molt plural, i això és complex en sí mateix. Sempre dic que la pluralitat de l’actual consistori té, com tot a la vida, elements positius i elements negatius. Per un cantó, per molts grups polítics, això ha obligat al diàleg. Era un equip polític, tot ell, nou. Vol dir que ha hagut una etapa d’aprenentatge, d’anàlisi de la ciutat, que ha permès, també, deixar enrere una etapa amb molt de sentit, i deixar-nos preparats per afrontar una nova etapa amb molta més força. Ha estat un govern de transició, però no li trec valor. Ha permès tancar una etapa, observar la situació, parlar entre ells, tenir diferents punts de vista i engegar alguns estudis. Ha estat un govern que ha governat amb molts grups polítics, de pocs regidors cada força, que els ha obligat a parlar. Era nou, i això és un factor important. No és el mateix governar un ajuntament que porta anys governant amb uns regidors que es coneixen la ciutat, que amb un canvi total, que és el que hem tingut. És el que han volgut els ciutadans de Sabadell.

Essent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Està en una altra etapa, a punt de començar a fer coses importants, a donar passos. Ens equivocaríem si, ara, en els propers quatre anys, no es fessin. En aquest moment, Sabadell, està per donar passos endavant, per resoldre temes que realment són necessaris. Jo crec que el govern ha fet una etapa de canvi de temps, de reconèixer com està la ciutat, deixar enrere algunes coses i plantejar-ne algunes de futures. Però, és que en realitat, el fet de que hi hagi unes eleccions municipals, el que provoca és una situació, que en aquest moment concret, podem començar a tirar endavant en el moment que estem. El govern, ho ha preparat o no? Ha fet el que ha fet, amb molta complexitat, han estat nous, i han deixat una ciutat en un estat on s’han de fer coses cap endavant. Tenim temes molt importants que hem de resoldre.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Per a mi, el primer és que fem una definició de com volem que sigui Sabadell. Hem d’enfocar a sentir-nos segurs de nosaltres mateixos sent una ciutat potent. Què hem de fer per fer tot això? La ciutat necessita resoldre alguns aspectes de manera molt immediata. El primer és definir-se en sí mateixa, el segon és fer una ciutat que tingui un centre amable, una ciutat viva, i dic al centre perquè està pendent de resoldre aquest centre, creant un equilibri entre el transport públic, el transport privat, els aparcaments i els vianants, i hem de trobar la fórmula, que no és tan difícil. S’ha de fer a través del diàleg, trobant aquest equilibri que ens permeti tenir un centre viu, amb un comerç de proximitat, que sigui una ciutat neta, mediambientalment, que no sigui especialment sorollosa i que sigui agradable de passejar-hi i de caminar-hi. Això no exclou els cotxes: hem de carregar i descarregar el que comprem, o si una persona té dificultats de mobilitat. Tot això ha de ser una cohesió, que des del diàleg es doni solució. Però aquest centre viu, neuràlgic, ha de connectar tota la ciutat. La ciutat ha d’estar comunicada amb tota la seva dimensió. És una ciutat que l’hem de connectar, i l’hem de fer viva tota ella, relacionada amb ella mateixa.

Per altra banda, hem de pacificar aquesta ciutat. Tenim pendent infraestructures que treguin trànsit de Sabadell, com és el tema de la Gran via. I això vol dir parlar amb les institucions superiors, Generalitat i govern central. L’accés a Sabadell, l’entrar i sortir, la connexió amb altres ciutats, no només amb Barcelona, i hem de treure aquest embús d’entrar i sortir. No tenim fàcil l’entrada a Mollet. Hem de poder anar d’aquí al Vallès Oriental d’una manera fàcil. Això vol dir tenir una mirada per sobre de Sabadell, i mirar tota una àrea territorial. Ens hem de replantejar Sabadell en aquest marc, posem del Vallès, o d’aquest territori del que formem part, com ens comuniquem, com és aquest transport que ens comunica. Com ens comuniquem cap a Barcelona entrant, sortint i a través.

També em sembla molt important fer una aposta per atraure economia productiva. Hem de fer que les empreses vulguin posar la seva seu a Sabadell. Això vol dir que hem d’arreglar els polígons industrials, també de resoldre les infraestructures d’aquests polígons i el seu accés, i hem de fer que sigui una ciutat que faciliti la creació i implantació d’empreses, perquè està clar que si posem empreses creem ocupació, i si creem ocupació vol dir que els ciutadans de Sabadell enlloc d’anar a treballar fora treballen a la ciutat, vol dir que guanyem qualitat de vida, que podem anar a treballar caminant, no contaminem, quan sortim ens podem anar a gaudir de la nostra ciutat, i també sobre tot, si fem una aposta per la cultura, podem gaudir-ne d’aquesta ciutat. Aquesta ocupació ha d’atraure talent, ha de retenir-lo, ha de crear una economia neta i sostenible, i això vol dir que diferents àrees de la ciutat les hem de deixar preparades perquè la puguin acollir. A mi m’agrada molt parlar de l’àrea Ripoll. Són molts quilòmetres d’espai natural, molt salvatge, que està enganxat a Sabadell, que té infraestructures que, algunes d’elles, no estan ocupades, és molt interessant que allà poguem posar-hi nova economia, ‘start-ups’, o economia del coneixement… I que fem accessos que ens portin al Ripoll, que ens connecti amb la ciutat. Si a Sabadell som capaços de produir aquesta economia productiva, aquestes empreses i aquesta economia de qualitat i de coneixement, farem que tots els sabadellencs visquin amb una qualitat de vida superior.

Hem d’agilitzar l’administració. Un dels reptes que té l’administració de Sabadell és ser una administració àgil, amable i propera al ciutadà. Els tràmits han de ser fàcils, i en aquest moment és molt lent tot, costa molt que això funcioni. Les llicències d’obres, d’activitat, són lentíssimes. Entenem que això s’ha d’agilitzar tenint una relació propera entre l’administració i els agents implicats en aquesta creació d’ocupació. Totes les entitats que fan els documents, permisos, les entitats empresarials, amb les seves necessitats, hem de fer un diàleg fàcil per agilitzar-ho al màxim.

Si vostè fos alcaldessa, quina seria la primera decisió que prendria?
Si demà fos alcaldessa, el primer que faria és establir un diàleg sincer amb les entitats de la ciutat, escoltaria i em posaria a treballar per resoldre quatre o cinc temes molt concrets, i posaria termini d’execució. Escoltaria, em proposaria passar a l’acció d’una manera ràpida, i prioritzaria temes als que donaria sortida en sis mesos.

El primer tema seria resoldre aquest centre. Faria un centre amb equilibri. També el tema de la promoció econòmica de la ciutat i l’agilitat administrativa per implantar empreses, de la mà de diferents entitats, i immediatament. Que els tràmits fossin ràpids, posaria una persona que els atengués perquè això fos així, i aconseguiria crear llocs d’ocupació. I, per últim, miraria quins són els elements socials com espais per atendre col·lectius especialment vulnerables, amb especials dificultats com la violència de gènere, amb mares i fills, pels quals tenim molt poc allotjament immediat, d’emergència.

Crec que els col·lectius amb especial dificultats seria el que donaria sortida el primer dia de tots. També faria l’accessibilitat a l’àrea Ripoll. Faria un pla de transformació del Ripoll, perquè fos un espai de lleure, i començaria a pensar com faig fàcil que allà hi hagi economia neta i sostenible, i ho faria en sis mesos. Ja sé que és difícil, però ho posaria en marxa. Segur que faria coses perquè el Ripoll fos una realitat en poc temps. Per exemple, posaria en marxa mesures per fer fàcil l’accés al Ripoll, com ascensors per arribar-hi. Això faria que les persones hi poguessin arribar, que s’hi instal·lessin algunes start-ups, faria un disseny de com m’agradaria aquest Ripoll acabat, perquè fos sostenible, agradable, perquè poguéssim anar a córrer, en bici, posar un espai d’art, donar-li vida sempre respectuosament amb el medi. I posar persones que atenguin la inversió. Quan algú vol venir a Sabadell ara diuen: uf, què lent. Ho faria perquè en un mes diguessin: ja no és lent, és agradable.

Què li demana al proper govern?
Que prioritzi que passin coses positives a la ciutat, com a resultat d’un acord de govern. Qualsevol acord de govern, que tingui com objectiu passar a l’acció per resoldre aquests temes tan importants.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Creure en ella i passar a l’acció. La ciutat s’ha d’escoltar a sí mateixa. Tampoc hem d’esperar a que l’Ajuntament ens doni hora, crec que una ciutat la forma l’ajuntament però també les persones que hi vivim i les entitats que hi formem part. Tots tenim la nostra part de responsabilitat. Per exemple, volem que sigui molt fàcil implantar una empresa a Sabadell, complint evidentment, tots els requisits de seguretat i els legals, òbviament, però hem de fer que s’implantin perquè, si tenim empreses, tenim ocupació. Si tenim ocupació, tenim gent que no cal que agafi el tren, l’autobús, el cotxe ni la moto ni res, per travessar un territori, que és cremar la vida. La formació professional, per exemple, ens preocupa tenir una formació professional que doni resposta al que demanen les empreses. Tenim els col·lectius amb especials dificultats i vulnerables que realment a 40 entitats ens han compromès molt, volem tenir una ciutat que doni resposta a les problemàtiques més importants i més dures.

Foto portada: Núria Aymerich. Autor: David B.