Míriam Ferràndiz. Autor. David B.

Míriam Ferràndiz (Crida): “estem intentant lluitar davant d’un monstre com són totes les entitats bancàries”

Míriam Ferràndiz és la portaveu del grup municipal de la Crida per Sabadell. La formació anticapitalista va obtenir quatre regidors en les passades eleccions locals. Després d’un primer acord amb Esquerra, que es va ampliar amb Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, la Crida forma part del govern quatripartit de la ciutat.

Amb ella parlem del govern sabadellenc i de com valora les principals accions que està tirant endavant l’ajuntament de Sabadell, com les municipalitzacions, la lluita per l’habitatge o la revisió del nomenclàtor, entre altres temes d’actualitat.

A nivell general, quin balanç fa dels primers dos anys de mandat?
Jo crec que positiu i necessari el que hem fet fins ara. De fet, veníem d’un moment en què el context i la situació ens obligava a un canvi perquè allò que hi havia no s’aguantava. Nosaltres hem estat protagonistes d’aquest canvi, en principi al govern, després incorporant més grups. El balanç és positiu precisament perquè la situació requeria que féssim alguna cosa i ho havíem de fer; evidentment amb els límits que ja sabíem i conscients que la institució té uns límits i que hi ha coses que des d’allà no es poden fer. Però tot i ser conscients de tot això jo crec que hem fet el que ens tocava fer.

Com és la relació entre els quatre socis de govern?
Bona, tenim un acord de govern que vam signar, a partir d’aquí és des d’on treballem. Ens va bé tenir la base d’aquest acord amb tot per escrit i, evidentment, treballar quatre forces conjuntament requereix debat, reflexió, consens. Hi ha processos que els coem internament però jo crec que bé, és el que ens proporciona tenir una majoria al ple. Al final és important, imprescindible, tenir aquest govern de 14 per a poder fer un projecte transformador.

Quines haurien de ser les prioritats del govern des d’ara fins a final de mandat?
Els que apuntàvem al principi. Però és cert que quan ja portes dos anys potser sí que pots delimitar una mica més. Nosaltres tenim clar que tot el tema de les municipalitzacions o d’estudis per les municipalitzacions és una eina clau. Cal recuperar tot el que són els serveis de gestió pública. Tota la part de redefinir un pla de participació, treure els consells de districte i fer un projecte diferent. Tota la part d’intervenció comunitària per nosaltres també és una peça clau; perquè sí que és cert que se’n fa des de diferents departaments, però ens fa falta una visió conjunta, una coordinació de tota aquesta tasca. I evidentment la lluita contra l’emergència social, mesures per situacions complicades que tenim a la ciutat. Tota la part de lluita contra la corrupció, defensa de drets civils, gènere i feminisme són eines més transversals però també imprescindibles.

Quin rol està jugant la Crida en aquest mandat? Quins límits s’han trobat?
Segur que hi ha límits a nivell de govern, també n’hi ha a nivell d’institució. Com a Crida per Sabadell som conscients que des de la institució podem fer una sèrie de coses, però n’hi ha moltes que només les podem fer des del carrer. Ja era la tesi que sosteníem abans d’entrar, però portant dos anys aquí ens ho reafirma, que hi ha moltes coses que no passen si no es fan al carrer i si no es couen des d’allà.

Al seu parer quins serveis haurien de ser municipalitzats?
Amb el tema d’SMATSA hi estem treballant. És una de les grans concessions. Estem a punt de tenir l’estudi de les escoles bressol, del servei de neteja dels edificis municipals, l’aigua també l’haurem de lluitar en algun moment. Que evidentment en dos anys no ho podrem fer tot, perquè sabem com van les coses, però sí que són temes que tenim a l’agenda.

Míriam Ferràndiz. Autor. David B.
Míriam Ferràndiz. Autor. David B.

Una de les seves reivindicacions més importants durant la seva campanya electoral era aconseguir més habitatges pel parc públic, sobretot dels que tenien buits les entitats financeres. Després de dos anys, quins fruits ha donat aquesta proposta?
Aquí sí que la Crida té una opinió molt clara, en relació amb les entitats financeres. Tenim un discurs molt bel·ligerant, no sempre compartit per tothom, i quan ha calgut públicament ja ho hem dit. Però també estem intentant lluitar davant d’un monstre com són totes les entitats bancàries i financeres. És molt difícil aconseguir coses. Sí que ho hem estat treballant però xoquem amb un mur.

Però és un mur infranquejable o es podrà arribar a algun acord?
Tot depèn de fins a quin punt estàs disposat a negociar. I nosaltres, almenys com a Crida, tenim clar que no hi hem de negociar perquè no és una qüestió de posar-nos d’acord, és una qüestió de coses que ens estan robant. Sobretot en la part d’habitatge, que es presentava fa uns dies, sí que tindrem promocions d’habitatge municipal.

Segueixen reclamant habitatges als bancs, però de moment ho han aconseguit.
De moment no. Els bancs no cedeixen si no és pagant. És un tema que no ens en sortim amb les condicions que nosaltres posem, que evidentment creiem que són les òptimes i les que creiem que hem de negociar. Altres ajuntaments igual han aconseguit coses perquè negociaven d’altres maneres, i a nosaltres ens sembla que no hem de ser generosos negociant amb els bancs. Ni molt menys.

Quin és el seu projecte pel Passeig de la Plaça Major i la redefinició del Centre?
El nostre projecte és el que des de fa més d’un any que s’està treballant, tot el procés de parlar amb persones, entitats, diferents agents vinculats a l’Eix Central, per redefinir un projecte que ens trobem que no agrada, que pràcticament no existeix, i comencem de zero a treballar. Hi ha hagut tot aquest procés, ara sembla que ja va agafant forma i que cap al juny tindrem l’exposició [pública]. Aquí estem, treballant perquè sigui un espai que la gent se’l senti seu, que sigui un procés participat i que tingui els usos que són necessaris.

Li sembla correcta la solució que s’ha donat a la Zona Hermètica? Quina seria la seva alternativa?
La Zona Hermètica en realitat és un model que a nosaltres no ens ha agradat mai. Un tipus d’oci, el que es fomentava allà, profundament sexista, discriminador… Per a nosaltres ja està bé apartar aquest tipus d’oci de la ciutat. Ara el repte és com fomentem un oci que tingui en compte la cultura, els concerts, la música en viu, etc, i tenim el repte de trobar la fórmula perquè ens qualli, que no sigui un espai en un polígon tot apartat, amb els riscos que això implica i tot el que genera; que al final no està donant resposta a una necessitat local si no comarcal o més. Per tant, tenir una oferta d’oci més adequada al que necessita la ciutat i més repartida.

Al seu parer què s’hauria de fer per revitalitzar el teixit productiu de la ciutat? Des de l’ajuntament s’hauria d’impulsar algun sector econòmic determinat?
En el que sempre hem posat més èmfasi és en l’Economia Social i Solidària. És la part cap a on ens hem d’enfocar, és la part més estratègica de futur, realment pels valors que suposa i també ha sigut la part més descuidada des de sempre. Ara estem en un moment en què a nivell social està funcionant i cal que li donem tot el suport.

Tenim el projecte dels ateneus cooperatius, un projecte de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’ajuntament de Sabadell i les entitats cooperatives de la comarca, amb la idea de difondre i generar cooperatives. És un àmbit encara molt desconegut. Cal anar alimentant i difonent aquest discurs i aquesta manera de fer, per construir una alternativa al que és el mercat financer, capitalista, destructor de vides al final. I buscar un tipus d’economia i de teixit que situï les persones al centre.

Míriam Ferràndiz. Autor. David B.
Míriam Ferràndiz. Autor. David B.

Què n’opina de la situació de Ràdio Sabadell?
Les coses s’han reconduït, la plantilla està molt més tranquil·la. Des de la Crida també hem defensat des del primer moment els drets dels treballadors i treballadores, hem sigut molt crítiques amb la gestió que s’ha fet des del govern i així ho vam expressar en la nota que vam fer pública. El govern va fer el que tocava fer, va prendre les mesures que tocaven i, per tant, reconduint aquesta situació. Jo crec que ara hi ha reptes, hi ha objectius, hi ha projectes de futur a la ràdio. Perquè al final el que defensem i el que volem és una ràdio pública, però també de qualitat, que funcioni, que respecti els drets de les persones que hi estan treballant, i que sigui una eina local multifunció.

Un altre tema d’actualitat és el nomenclàtor. Amb quins altres noms treballa el govern per canviar-los?
Hi ha tota la part del nomenclàtor que respon a la recuperació de la memòria històrica, el que és públic és el tema de noms, de canviar uns carrers, unes places, totes les persones que havien tingut càrrecs durant governs franquistes, alcaldes, etc, són càrrecs no democràtics i per tant no han d’estar reconeguts en una ciutat com Sabadell. Aquesta és la part simbòlica, visible, però a mi també m’agrada posar èmfasi en la lluita que estem fent contra el feixisme, tots els actes, suports a les agressions que de tant en tant van passant a la ciutat. Una cosa crec que lliga amb l’altra, tota la part de sensibilització, de la gent jove… ha de ser una cosa vinculada, no té sentit canviar carrers o treure estàtues si no estem fent treball amb la gent jove per recuperar la memòria històrica, sobretot com a dret civil, com a cosa a recuperar i a rescabalar de tota la gent de qui ha estat arrebatada.

Quin hauria de ser el paper de l’ajuntament de Sabadell en un hipotètic referèndum d’autodeterminació?
L’ajuntament, i qui ostenti l’alcaldia en aquell moment, per part de la Crida defensem inequívocament el referèndum i en aquell moment s’ha de garantir per tots els mitjans que es pugui celebrar el referèndum. Quan nosaltres diem ‘per tots els mitjans’ volem dir que si aquella persona ha d’acabar a la presó, doncs hi acabarà. Per nosaltres això sí que és una condició innegociable. Que si s’ha de desobeir, desobeirem i el que faci falta. Aquesta és una de les condicions que hem posat pel relleu a l’alcaldia.

Quin és el posicionament de la Crida sobre el canvi d’alcalde?
Apostem pel relleu a l’alcaldia i el facilitarem sempre i quan hi hagi dues condicions clares: una era el tema de prioritats i objectius polítics i l’altra el referèndum. Qui ostenti l’alcaldia ha de tenir claríssim i ha d’assumir que el referèndum s’ha de celebrar. A Sabadell hi ha d’haver urnes, ja sigui desobeint o des de la unilateralitat, s’haurà de fer així.

Per acabar, quina nota li posa a l’actual govern?
Jo no posaré cap nota. És molt estrany això de posar número. La valoració és satisfactòria, però amb moltes mancances. Posem sobre la taula una cosa que ja sabíem, però que reforça la idea següent: cal seguir al carrer forçant, empenyent, demanant, perquè si no la màquina no tira.

Coses que des del carrer es podrien acabar aconseguint i des de l’ajuntament no?
No, segurament des de l’ajuntament farà falta ser-hi, però necessitem una massa social que també arrossegui depèn de quins canvis. A més, quan només som quatre allà dins. Per exemple, si hem de parlar d’economia social, necessitem que la gent també hi sigui, si hem de parlar de municipalitzacions, necessitem que es palpi aquesta demanda.

Foto portada: Míriam Ferràndiz, durant l’entrevista. Autor: David B.

Comments are closed.