Expeditiva protesta de pares i mares de Can Llong al ple municipal. Bàsicament liderats per famílies de l’escola Virolet (vuit cursos en barracons, i sumant-ne més), han reclamat de nou la construcció de l’edifici de l’escola i de l’institut Arraona, al barri i també en barracons. El xoc entre les famílies i l’administració local mostra el grau de desconfiança amb l’Ajuntament a la zona. Els representants del govern asseguren que han pressionat al màxim la Generalitat, i que els edificis es faran.
Mari Ortiz té dos fills a l’escola Virolet, un de tres anys i una filla de nou anys que va a quart de primària. Falten dos cursos per acabar els estudis primaris però ja sap que farà tota la infantil i la primària en barracons. P3, P4, P5, primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè. En total, nou cursos.
“Estic cansada que ens enganyin. La meva filla té dret a sortir al pati i no sortir enfangada. Cada dia els hem de canviar dues vegades de roba de com surten. Quan plou no podem entrar a l’escola per les goteres. No hi ha dret”.
Ortiz està indignada. Aquest dijous ha protagonitzat en part la protesta de l’escola Virolet al ple, ja que estava asseguda a l’inici del ple, ha volgut intervenir al mig de la sessió, un extrem no permès. L’alcalde les han convidat a sortir ràpidament, com han fet no sense protestes. Després, amb altres pares i mares Ortiz ha mantingut un encès debat amb l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el tinent d’alcalde d’Educació, Joan Berlanga. La mare està indignada, com altres pares que s’han concentrat a la plaça Sant Roc aquest dijous i han pujat al vestíbul de l’Ajuntament.
“Els nostres propis fills diuen que no poden anar al lavabo perquè fa mala olor o que no tenen espai al menjador. Són bàsics tant importants com l’ensenyament”, apunta una altra mare, Joana Álvarez, amb una filla a quart de primària. “No poden fer educació física perquè no tenen un simple gimnàs o tenen rates al pati”, apunta de nou Ortiz. “Tenim una escola amb un projecte educatiu de projectes, innovador, i molts pares estem encantats amb l’escola. Però no s’està recolzant. És una llàstima. Estem indignats. I quan les nostres filles acabin primària, tindran més barracons a l’institut, on probablement ja ni hi capiguin”.
Amb xiulets, pancartes i crits, un centenar de persones, amb desenes d’infants, han irromput al ple. En un gest molt poc habitual, l’alcalde ha abandonat la sessió acompanyat de Berlanga. Tant un com l’altre han argumentat que el consistori ha fet la màxima pressió a la Generalitat, qui ha de construir els equipaments, i que la planificació s’està duent a terme tal i com pertocaria. “Portem vuit anys”, ha estat la resposta més repetida. Des de dins, el tinent d’alcalde de Cohesió Territorial i portaveu d’ERC, Juli Fernàndez, ha saludat les famílies i s’ha mostrat segur que els edificis es faran dins el calendari presentat darrerament.
Les famílies demanen màxima prioritat per als seus centres. I no la senten així. “Ens enganyen des del primer dia. Sempre es diuen que tot està en projecte i aprovat però portem així vuit anys”, insisteix Ortiz. En una entrevista a aquest digital, el director dels Serveis Territorials d’Educació, Jesús Viñas, ha reiterat aquesta mateixa setmana el compromís per construir els dos equipaments passi el que passi. Manté que l’escola estarà acabada el setembre de l’any 2021 i l’institut al setembre de 2022, si abans del juny s’aprova l’acord de govern que doni llum verda al projecte d’obres de l’escola i el projecte constructiu de l’institut. Però les famílies malfien de l’administració, tant de l’autonòmica com de la municipal.
Porta entornada
Quan Serracant ha deixat les famílies per prosseguir el ple, i Berlanga ha quedat durant minuts amb elles reiterant que la Generalitat és la responsable de fer les escoles, algunes han recordat que l’Ajuntament ha decidit pagar pel seu compte un equipament de la Generalitat com ha de ser la residència pública del sud.
Un cop Berlanga ha entrat de nou a la sala, els crits i xiulets han seguit. Després de diversos avisos, l’alcalde ha decidit tancar un cop més les portes de la sala de plens per poder seguir el debat sense crits ni xiulets, tot i que ha ordenat no fer-ho del tot inicialment. Les famílies han quedat molts minuts al vestíbul de l’Ajuntament, davant una porta tancada custodiada per dos policies i seguint la sessió des del monitor que fa uns mesos es va instal·lar.
