Foto portada: membres de Sabadell per la República, intervenint al ple. Autor: J.d.A.

Acord històric per suprimir els noms vinculats a les dictadures

“Un dels gestos simbòlics més importants de les darreres quatre dècades”. Així ha presentat Sabadell per la República la proposta per retirar del nomenclàtor una dotzena de noms vinculats a les dictadures de Francisco Franco, Primo de Rivera o esclavistes. I el gest s’ha aconseguit amb un clar consens per part del plenari: 23 vots a favor i només un contrari. “Un dia històric”, ha dit el president de Sabadell per la República, Joan Balart, un cop aprovat el canvi. 

Segons el text presentat per Sabadell per la República, presentat al ple per Balart, “sense entrar en si eren bones o males persones, van dirigir l’estratègia del règim contra els drets humans i civils, i per tant, van dirigir l’estratègia del règim contra els drets humans i civils, i per tant políticament no encaixen en el nou espai de la ciutat ni amb els valors que la enriqueixen”.

La proposta vol “excloure i declarar disponibles” per ser anomenats en un termini no superior a un any els carrers dedicats a una dotzena de persones. Una vella reclamació de l’esquerra local que ha arribat al ple amb més discreció que altres vegades, i ara ha fet diana. Les plaques es retirarien en un any. Són les següents:

  1. Josep Maria Marcet, alcalde durant la dictadura de Franco, que té una plaça dedicada a Sabadell i una escola pública al barri de Can Puiggener.
  2. Antoni Llonch i Gambús, alcalde amb Franco, que té una plaça a la ciutat.
  3. Feliu Pla i Ventura, delegat comarcal del Sindicat Falangista Vertical.
  4. Alfons Sala i Argemí, president de la Mancomunitat governativa durant la dictadura de Primo de Rivera.
  5. Esteve M.Relat i Corominas, alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera i també uns dies amb Franco. Se li va assignar el carrer del Doctor Relat l’any 1985.
  6. Josep Comas, alcalde de Barberà durant la dictadura de Primo de Rivera. Té un carrer a la Creu de Barberà, abans a terme municipal de Santa Maria de Berberà.
  7. Francesc Mutllò, regidor durant la dictadura de Primo de Rivera.
  8. Josep Maria Arnella, director del diari Sabadell durant la Segona Guerra Mundial, amb postures de simpatia cap al nazisme.
  9. Miquel Arimon, regidor durant la dictadura de Primo de Rivera.
  10. Antoni Cusidó, regidor durant la dictadura de Primo de Rivera.
  11. Antonio López y López, el Marqués de Comillas, esclavista i negrer.
  12. Joan Güell i Ferrer, vinculat a l’esclavisme.

La moció demanava suprimir aquests carrers del nomenclàtor i substituir-los després d’un procés obert que incorpora entre els criteris a seguir augmentar el número de dones al nomenclàtor, aprofitar els estudis sobre represaliats vinculats a la ciutat, incloure personatges rellevat de l’àmbit social, cultural i artístic, persones que han lluitat pel bé comú, noms populars o topònims identificatius de la ciutat.

Així ha anat el debat

La moció ha sortit endavant amb una clara majoria. 23 vots a favors , tres abstencions de Ciutadans i només el vot contrari del PP.

Des d’Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, ha assegurat que el tema és “complicat i complex; som conscients que algunes persones van fer coses bones però entenem que l’exemplaritat d’algú que ocupa un espai públic no pot anar de la mà de règims autoritaris i per tant no són mereixedors d’aquesta exemplaritat”.

Juli Fernàndez, des d’Esquerra, ha assegurat que les conclusions de la Taula del Nomenclàtor coincideixen en part amb la proposta: calen més referents femenins, socials, de lluitadors pel bé comú o elements d’identitat de la ciutat. I ha recordat el seu “goig” per fer efectiu mentre era alcalde el canvi de nom del carrer d’Alfons XIII pel carrer de la República, i que va retirar el monòlit d’homenatge a Marcet. Toc d’atenció al PDeCAT: “Antoni Llonch ja no estaria als nostres carrers, i estaria l’U d’octubre, si els poders fàctics de la ciutat no haguessin fet canviar el sentit de vot d’algun partit”.

La portaveu de la Crida, Míriam Ferràndiz, ha assegurat que “algunes de les coses que proposeu ja s’haurien d’haver fet i tenim clar que calen més carrers de dones rellevants i menys de franquistes, esclavistes i negrers”.

El portaveu municipal del PDeCAT, Carles Rossinyol, ha assegurat que “bàsicament estem d’acord” amb les línies de la moció. “No té molt sentit ensenyar el nom de negrers o franquistes”, ha assegurat, mantenint que “hi ha algunes persones amb les quals no estem d’acord de treure però com que la filosofia ens agrada, votarem a favor”.

Des del PSC, Josep Ayuso, ha anunciat el vot favorable per “convicció política” i per “coherència política” ja que va ser el PSOE qui va aprovar la Llei de memòria històrica” l’any 2007: “la llei ens obliga a eliminar tots els símbols i mencions que recordin el règim i la Guerra Civil”.

Guanyem s’ha afegit als vots positius. “Tant els clars com els obscurs de l’època són il·legítims perquè no eren els representants de l’expressió pública de la ciutadania”, ha dit el regidor Miquel Soler.

Cs, abstenció; PP, en contra

El portaveu de Ciutadans, Adrián Hernández, ha assegurat que són favorables a canviar els noms dels carrers si van contra la Llei de Memòria Històrica. Si no la vulneren, només donen suport si té el suport dels veïnats. Ha demanat un estudi a la regidoria de Cultura per analitzar els casos un per un, perquè entenen que alguns noms entren als criteris mentre que altres no. El PP ha votat en contra perquè a la ciutat “hi ha moltes sensibilitats” i “jutjar temes del segle XVIII com els negrers al segle XXI no ho podem fer”.

Així la moció, que haurà de desenvolupar el proper govern municipal sorgit de les urnes el 26-M, ha tingut llum verda general.

Foto portada: membres de Sabadell per la República, intervenint al ple. Autor: J.d.A.