El periodista Roger Mateos creu que el fet que la jutgessa argentina María Servini investigui la mort del militant comunista Cipriano Martos a mans de la Guàrdia Civil el 1973 a Reus “ja és una primera victòria”, encara que mai s’arribessin a condemnar els responsables. Mateos ha aprofundit en la vida i la mort d’aquest activista antifranquista mort en estranyes circumstàncies i fins i tot el germà de la víctima li ha agraït que hagi descobert aspectes d’aquells luctuosos fets que ell desconeixia.
Mateos ha parlat del seu llibre Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista (Anagrama) en una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès amb el germà de la víctima, Antonio Martos, el periodista i director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, el ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu, Joan Solé, i l’activista per la memòria històrica María José Bernete.
Fa algunes setmanes va presentar el volum a La Llar del Llibre de Sabadell acompanyat de l’historiador i ara secretari general de Podem a Catalunya, Xavier Domènech.
Qui era Cipriano Martos?
Cipriano Martos va néixer el 1942 a Huétor-Tájar, un poble de Granada, en una família camperola humil. Als 11 anys ja treballava al camp i no va poder seguir els estudis. Als anys 60 va emigrar. Primer va treballar en mines de Terol, després ho va fer en fàbriques tèxtils de Sabadell, on va prendre consciència política sobretot a Ca n’Oriac, després a Terrassa i més tard com a encofrador a Reus. Des de jove va afiliar-se a CCOO, al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) i al PCE (M-L), el partit comunista, marxista i leninista espanyol. El juliol del 1973 el FRAP va fer unes pintades contra la dictadura i el futur rei Joan Carles. El 25 d’agost, després de repartir propaganda a Igualada, Martos va ser capturat a la porta de l’empresa on treballava a Reus durant una batuda de la Guàrdia Civil, juntament amb altres companys.
Com va morir Cipriano Martos?
Se’l van endur a la caserna, on va ser interrogat i torturat perquè revelés noms i adreces de camarades seus, i els indicis mai aclarits del tot indiquen que li van fer beure l’anomenat ‘licor de la veritat’, una barreja de gasolina i àcid sulfúric. Dos dies després va ser traslladat a l’Hospital Sant Joan de Reus per greus cremades internes. Allà va ser atès per diversos metges, i el 29 d’agost el jutge li va prendre declaració tot i que no podia respondre per les greus lesions a la gola. Cipriano va declarar davant el jutge al mateix hospital, i segons l’informe, el jove va dir que s’havia pres l’àcid voluntàriament. El van poder mantenir viu, tot i que en coma, fins el 17 de setembre, que va morir.
No hi ha cap atestat policial sobre la mort, excepte el certificat mèdic de defunció per “hemorràgia interna” i l’acusació de “propaganda subversiva”. A més, durant les setmanes que va estar ingressat, la Guàrdia Civil va impedir que la mare i el germà de Martos el poguessin visitar ni estiguessin informats del seu estat. Tampoc el van poder veure un cop mort, i va ser enterrat en una fossa comuna al cementiri de Reus, on actualment hi ha una placa de record.
Amnistia espanyola; justícia universal
Després de demanar durant anys la investigació dels fets, el govern i la justícia espanyola sempre s’han escudat en la Llei d’Amnistia del 1977 per no revelar el nom dels culpables.
La jutgessa argentina María Servini de Cubría és qui instrueix la causa 4591/2010 per crims de genocidi i/o contra la humanitat comesos pel franquisme i en la transició, des del 17 de juliol de 1936 fins al 15 de juny de 1977. La causa es va obrir el 2010. El 30 d’agost del 2016 Antonio Martos va declarar prop d’una hora als jutjats de Sabadell, on viu actualment, i la seva declaració va ser enviada per escrit a la jutgessa argentina.
