Foto portada: Antonio Martos, a l'esquerra, abans d'entrar als Jutjats. Autor: David B.

El germà d’un antifranquista mort l’any 1973 durant una detenció policial declara a Sabadell

Han hagut de passar 46 anys perquè els tribunals investiguin la mort de l’antifranquista Cipriano Martos. No ho fan, però, els tribunals espanyols ja que la llei d’amnistia de 1977 deixa els crims del franquisme al calaix sinó els argentins emparant-se en el concepte de justícia universal. Aquest dimarts el sabadellenc Antonio Martos ha declarat per la mort del seu germà Cipriano, a Reus, mentre estava detingut per la Guàrdia Civil.

Antonio i el seu germà Cipriano van emigrar a Sabadell a finals dels anys 60 del segle passat. Procedien de Loja (Granada). Antonio es va establir al barri de Ca n’Oriac, on encara resideix. Per la seva part, Cipriano va ingressar en el PCE (M-L) (Partido Comunista Español Marxista- Leninista), entre altres formacions antifranquistes com Comissons Obreres o el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista Patriota). Martos va tenir diverses feines a Sabadell, Terrassa o Reus, on va treballar com a encofrador a l’empresa Ramon Cubero SA. Allà, a l’empresa, va ser detingut per la Guàrdia Civil en una operació contra l’antifranquisme.

L’any 1973 va integrar-se en unà cèl·lula a Reus, on es dedicava a repartir propaganda del FRAP. Després de dos dies d’interrogatoris va beure un líquid corrosiu, de forma obligada segons la família. El seu aparell digestiu va quedar molt malmès. La nit del 27 d’agost de 1973 va ingressar a l’hospital de Sant Joan de Reus, on un jutge li va prendre declaració. “Tenim dubtes que si tenia la tràquea i l’esòfag cremats pogués declarar realment”, ha dit Felipe Moreno, expres polític i membre de la Querella Argentina. La declaració judicial apunta que Martos va empassar-se el líquid en petits glops.

Després de 21 dies d’agonia, Cipriano Martos va morir. Tenia poc més de 30 anys, segons recorda el seu germà. La seva família no va rebre cap comunicació de la situació de Cipriano, qui va ser enterrat en una fosa del cementiri de Reus, sense que la mare ni els germans fossin autoritzats a veure el cos. “El permís d’enterrament suposadament el firma el pare, quan en realitat no es va desplaçar aquí [residia a Granada]”, apunta Moreno.

Llei d’amnistia

El cas de Cipriano Martos ja no es va investigar més. I tot el cas, com el d’altres, va quedar tacat d’una marcada amnèsia permesa per la llei d’amnistia de 1977, un dels pilars de la Transició. La llei de memòria històrica de 2007, aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, tampoc va permetre reobrir els casos de represaliats pel franquisme.

Martos, abans d'entrar als jutjats. Autor: David B.
Martos, abans d’entrar als jutjats. Autor: David B.

L’any 2010 un grup de familiars i desapareguts durant el franquisme van presentar una denúncia davant els tribunals argentins, apel·lant al principi de justícia universal. Entre ells, Antonio Martos, germà de Cipriano Martos. La jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría va fer-se càrrec del procés, en virtut del qual ara, 46 anys després dels fets, el germà de la víctima ha declarat a Sabadell aquest dimarts.

“El meu desig és que es pugui arribar una mica més lluny del que s’ha arribat”, diu Martos, que es mostra escèptic: “ha passat molt temps i potser no es poden trobar els responsables, o la cúspide dels responsables, però espero que almenys es reconegui el mal que han fet”.

Segons l’entitat que dóna suport als repressalitats pel franquisme, durant la detenció hi havia set guàrdies civils a la caserna de Reus. No s’ha pogut accedir als seus noms.

“S’han demanat a la direcció general de la Guàrdia Civil i ens han dit que no ens els poden donar pel règim intern de la Guàrdia Civil i per preservar la integritat dels membres del cos”, assegura el germà de la víctima.

Tot i les dificultats del cas, la declaració del sabadellenc Antonio Martos és històrica, ja que és el primer cop que un familiar de víctima mortal del franquisme declara per investigar els fets a Catalunya. “Demanem a la justícia argentina que aclareixi els fets i que si hi ha responsables siguin condemnats a Espanya o en el seu defecte a Argentina. És el lloc on hem aconseguit que les víctimes del franquisme siguin escoltades. Hem trencat un silenci”, finalitza Moreno, de Querella Argentina.

L’entitat demana derogar la llei d’amnistia de 1977 i modificar la llei de memòria històrica de 2007, així com que s’apliqui realment la llei de foses catalana. “Hi ha 4.800 persones que demanen saber on estan els seus familiars a Catalunya”, denuncien.

Foto portada: Antonio Martos, a l’esquerra, abans d’entrar als Jutjats. Autor: David B.