Llar Residència Sara. Autor: Cedida.

El Centre Sara, una llarga història d’acolliment i lluita contra l’exclusió i l’estigma

El Centre Sara és una Llar-Residència de Càritas Diocesana de Terrassa que treballa des de fa més de 20 anys en l’acolliment per a persones seropositives en situació de greu exclusió social i procurant acompanyar-les en un procés de recuperació de l’autonomia.

El projecte de la Llar Residència Sara va complir vint anys d’història el passat any 2015. El projecte forma part de l’àrea d’inclusió de Càritas Diocesana de Terrassa, que n’ostenta la titularitat en conveni amb la Secretaria d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal, i deixant-ne la gestió de l’equip professional a Suara Cooperativa.

En aquests anys d’intervenció social i acompanyament a persones que es mouen per situacions de l’exclusió més severa, el dia a dia de tots aquells que hi són atesos i dels professionals que hi intervenen ha canviat moltíssim. Si en un inici les persones que hi eren acollides ho feien per ser acompanyades en processos terminals, actualment la majoria d’itineraris personals van enfocats cap a la recuperació de l’autonomia i a la vinculació cap a l’entorn comunitari.

Per acompanyar a les persones cap a l’assoliment d’aquests objectius, un equip de professionals de diferent perfil tècnic (Educadors Socials, Infermeria, Treballadors Familiars i Auxiliars Tècnics) s’encarreguen de gestionar el dia a dia i de, conjuntament amb cadascuna de les persones ateses, dissenyar un pla de treball educatiu individual.

Aquests plans de treball comprenen aspectes com la presa de consciència de les pròpies potencialitats i limitacions, la resolució de conflictes, la iniciativa per a planificar el propi quotidià, així com temes més de caràcter administratiu. L’equip educatiu, treballant sempre des del respecte i el vincle, facilita aquelles eines de suport i orientació al seu abast per tal de que la persona atesa posi en joc tots el seus recursos i assoleixi millores en la seva situació personal. L’estabilitat que proporcionen les rutines de quotidià, la seguretat que dóna l’acompanyament mèdic i la bona alimentació, la satisfacció que proporciona l’assumpció de responsabilitats i l’emprendre nous reptes són bàsics per obtenir experiències exitoses.

La persona al centre de l’acció

La filosofia d’intervenció es centra en la persona atesa, com a agent actor principal de la seva pròpia vida. A través de la relació d’ajuda i el vincle afectiu proporcionem diferents escenaris vitals, que possibiliten a la persona optimitzar i/o desenvolupar les seves capacitats, habilitats, recursos personals i comunitaris, contrarestant progressivament aquells aspectes que provoquen deteriorament. L’eix central d’aquest procés radica en la capacitat d’establir vincle socioeducatiu a través de tres actituds bàsiques: l’acceptació positiva incondicional, l’ empatia, i la congruència.

Relacionar-nos des d’aquest model ajuda al creixement emocional de l’altre,  ja que permet augmentar l’autoestima, els nivells de motivació per protagonitzar processos de millora i la capacitat de cognició, a través de la qual pensar en un mateix, en els altres i redefinir-se.

Comments are closed.