Acte d'homenatge a les dones del tèxtil. Autor: J.d.A.

Homenatge a les dones del tèxtil: “tenim el tèxtil en el nostre ADN”

Cap altre sector ha marcat tant la història de Sabadell com la indústria tèxtil. Ni el seu auge la segona meitat del segle XIX. Ni el seu apogeu els dos primers terços del segle XX. Ni tampoc la seva decadència, paral·lela a l’extinció de la indústria tèxtil sobretot llanera en el darrer terç del segle XX. Sabadell ha recordat i homenatjat aquest diumenge les dones del tèxtil en un acte acompanyats de mitja dotzena de treballadores del sector. Tot a la nova plaça de les Dones del Tèxtil, antiga plaça de l’Alcalde Marcet. 

“Hem tingut el privilegi de viure a Sabadell i tenim el tèxtil en el nostre ADN”, ha convingut Conxita Prat, qui ha repassat les desenes d’oficis associats a la dona en el tèxtil, els problemes de salut que causaven la toxicitat dels teixits o com s’aprenia l’ofici a les “entradetes” o domicilis particulars fins que es va crear l’Escola Industrial d’Arts i Oficis el 1918 o el paper com a mestra de sargidores de Gertrudis Artigas. Carme Folch ha recordat també les seves vivències, com ha fet Antonia Rías, més vinculada al sindicalisme: “vam haver de lluitar molt: vagues, aturades, tasca sindical, negociacions”. Finalment, Lluisa Lecha, de 101 anys, ha recordat que va treballar a Cal Tamburini i va assegurar que, tot i treballar molt i molt dur, van ser molt felices. L’acte ha comptat amb la presència de dues dones més sobre l’escenari tot i que no han parlat.

Morell: “vau treballar de nit per fer feina de dia”

La tinenta d’alcaldessa i regidora de Feminismes, Marta Morell, ha destacat que el tèxtil “va ser l’únic sector industrial feminitzat al segle XX” però que les dones van ser “penalitzades” a la indústria tèxtil, on van dur a terme els pitjors treballs, cobrant menys i “treballant de nit per fer feina a casa de dia”, tot recordant, a les portes del Dia Internacional de la Dona el proper 8 de març, el vincle entre “capitalisme i patricarcat”.

Acte d'homenatge a les dones del tèxtil. Autor: J.d.A.
Lecha, de 101 anys, durant la seva intervenció. Autor: J.d.A.

L’acte ha estat coorganitzat per l’Ajuntament i el Gremi de Fabricants, la històrica patronal tèxtil. La seva secretària general, Núria Aymerich, ha destacat com Sabadell va dissenyar el seu model de ciutat entorn els vapors, les xemeneies i les fàbriques, convertint-se en una ciutat de fama europea.

“Això va ser així també gràcies a les dones del tèxtil, malgrat que durant molt temps, aquest treball femení no ha estat prou visible. Ara però, la història us reconeix i us reivindica”, ha assegurat, recordant les moltes tasques femenines al tèxtil: entornadores, filadores, ordidores, nuadores, canoneres, enganxadores, cosidores, teixidores, modistes “que cosien per les grans cases de París amb teixits fabricats a Sabadell […] Dones de fil i agulla a la feina i a la vida. Dones fortes capaces de tirar la família endavant i la feina a la fàbrica, cuidadores de fills i d’avis, inquietes culturalment i social, compromeses”.

Aymerich ha recordat els estudis de Virgínia Domínguez o Cèlia Ros sobre el tèxtil femení, les modistes Carme Lladó, Anna Blanquer, Maria Comas o les germanes Muntané i ha recordat que el Gremi de Fabricants “tot i que de ben segur no ho ha fet tot bé” va endegar iniciatives com l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, habitatge social, escoles infantils o una escola d’assistents socials. Així mateix, ha assegurat que les dones del tèxtil van ser precursores en la lluita per la igualtat.

Acte d'homenatge a les dones del tèxtil. Autor: J.d.A.
Intervenció de Conxita Prat, aquest migdia. Autor: J.d.A.

L’acte ha comptat amb l’assistència de diversos regidors i d’un centenar llarg d’assistents. S’ha clos amb l’entrega de flors a les dones participants, dos pilars femenins dels Castellers de Sabadell i una breu actuació de la Banda de Música de Sabadell. 

La plaça de les Dones del Tèxtil

Si el tèxtil determina Sabadell, l’emplaçament de l’acte no ha pogut ser tampoc més simbòlica. La històrica plaça de l’Alcalde Marcet, fabricant i alcalde de la ciutat, des de fa uns mesos és la plaça de les Dones del Textil. Un lloc simbòlic on es retroba també la història de la ciutat, feta de fabricants i treballadors. Un emplaçament que la ciutat va dedicar al seu històric alcalde, franquista militant sí, però que va passar a la història com un bon patró i un alcalde estimat. I que ara, amb la immensa majoria de vots a favor del ple, recorda el caràcter col·lectiu, i molt femení, del sector tèxtil llaner.

Acte d'homenatge a les dones del tèxtil. Autor: J.d.A.
Intervenció d’Antonia Ríos. Autor: J.d.A.

De fet, ha estat el primer acte oficial organitzat a l’emplaçament des del seu canvi de nom. Se n’ha fet algun de no oficial, com la inauguració popular de la plaça que van fer les entitats memorialistes i els partits d’esquerres de l’anterior govern municipal que van liderar el canvi de nom, al considerar que l’executiu actual havia donat un baix to al simbòlic canvi de nomenclàtor.

Foto portada: entrega de flors a les dones participants. Autor: J.d.A.