Foto portada: la plaça d'Antonio Machado.

Tempesta d’estiu pel govern local a compte de l’informe sobre la revisió del nomenclàtor

  • Es viralitza ara que l’historiador Abad instava l’Ajuntament a suprimir la plaça d’Antonio Machado.

  • Després de la tempesta, Serracant intenta tancar el debat clamant que #Machadoesqueda.

Un mes i deu dies després que iSabadell avancés el contingut de l’informe elaborat per l’historiador Josep Abad i Sentís sobre el canvi de nomenclátor a Sabadell, el govern local s’ha trobat al mig d’una polèmica en ple 15 d’agost que han intentat apaivagar diversos membres de l’equip de govern i l’alcalde, Maties Serracant.

El govern municipal quatripartit es va comprometre fa temps a posar al dia el nomenclàtor de la ciutat, suprimint els carrers dedicats a persones vinculades amb el franquisme i la dictadura de Primo de Rivera (exemples: els alcaldes Marcet i Llonch, Alfons Sala, Arimon, Baygual, Doctor Relat o Josep Comas). A tal efecte, la regidoria de Cultura va encarregar un informe a l’historiador Josep Abad i Sentís. Un treball extern, pel qual s’han pagat 600 euros segons ha explicat Chacon a El Mundo. El text es va entregar el 20 de juny als membres de la Comissió del Nomenclàtor a finals del juny passat com un “punt de partida”.

El polèmic informe d’Abad

Entre les propostes, hi ha un centenar de carrers que Abad considera susceptibles de revisió. No només per vincles amb les dictadures sinó també per ser resultat d’una cosmologia centralista o neofranquista. El periodista Antonio Santamaría va publicar una extensa anàlisi, molt crítica, sobre l’informe el 5 de juliol a iSabadell (més info: ‘Anàlisi. La proposta esbiaixada de nomenclàtor‘).

Una setmana després, el 13 de juliol, la regidora de Cultura, Montserrat Chacon (ERC), va enviar de nou l’informe que s’havia entregat en mà als membres de la Taula del Nomenclàtor. Va explicar que en la revisió dels noms dels carrers es preveien un mínim de tres reunions i una jornada oberta a la ciutadania. I hi afegia matissos, sense arribar a desmarcar-se del text d’Abad:

Malgrat l’informe és més extens, l’àmbit de la reflexió i revisió proposat pren com a marc la llei de Memòria Històrica i del Memorial Democràcit i així n’hem acotat l’abast cronològic i conceptual”. Chacón demanava un “debat serà i constructiu” fugint del “debat estèril” per arribar al “màxim consens possible”.

La regidora va introduir els mateixos matissos en una reunió a la Fundació Bosch i Cardellach, segons ha sabut iSabadell. No va desacreditar l’informe, però esmentà que era extern, no vinculant i poc més que un punt de partida. D’ençà fins ara, cap més reacció. Ni del govern ni de l’oposició. Ni dels mitjans locals ni dels de fora.

La polèmica es viralitza

Fins aquest dimarts festiu de mitjans d’agost. Un mes i 10 dies després, l’informe ha saltat a la portada de l’edició nacional d’El Mundo. Sabadell se plantea quitar una plaza a Antonio Machado por “españolista”. I la informació, acompanyada d’un editorial del rotatiu madrileny a mes i mig de l’anunciat referèndum d’independència català, com un tempesta d’agost, ha deixat efectes. Antonio Machado, i Sabadell, han estat Trending Topic durant bona part del dia, i agències, diaris, televisions i digitals de tots els espectres (El País, El Periódico, La Sexta, Huffington Post, El diario.es, La Vanguardia, ABC, TV3) s’han fet ressò de l’informe contractat per l’Ajuntament, tots amb la idea que al consistori se li ha passat pel cap treure el carrer dedicat a Machado, que va morir a Cotlliure, on rau enterrat i encara rep homenatge, al final de la Guerra Civil fugint de Franco.

Reaccions locals

A nivell local, també hi ha hagut reaccions. Primer el grup municipal de Ciutadans, que ha demanat la retirada immediata de l’informe d’Abad avisant que, si no es retirava, abandonaran la Taula del Nomenclàtor. Després han demanat la dimissió de la regidora de Cultura, Montserrat Chacon.

Des del govern, Unitat pel Canvi, que fa mes i 10 dies en plena negociació per l’alcaldia no va aixecar el dit quan es van publicar els primers continguts, ha piulat ara a Twitter parlant de “barbaritat”. En una línia similar, també s’ha manifestat la secció local de Podemos.

A més de Machado, Abad assenyalava altres carrers com la plaça de Dolores Ibárruri ‘La Pasionaria’, dirigent del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Proposa treure-li el carrer per seguidora de Stalin. “En un míting en València en 1938 pronuncià la frase ‘Más vale condenar a cien inocentes a que se absuelva a un solo culpable‘, en referència al procés del POUM”, recorda l’historiador. “Pot tenir un carrer algún amb aquests valors i ètica?”, es pregunta Abad. Serracant i ERC: #Machadoesqueda i l’informe no és vinculant Per la seva part, el grup municipal d’Esquerra Republicana, que té la responsabilitat de Cultura en mans de la regidora Montserrat Chacon, ha desmentit que es plantegés suprimir el carrer de Machado. I ha dit, ara en públic, el que fa setmanes diu en privat: l’informe és extern i en cap cas vinculant.

En una línia similar s’ha manifestat l’exalcalde i líder dels republicans a Sabadell, Juli Fernàndez.

Finalment, mitjançant Twitter, l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant (Crida), ha intentat tancar la polèmica, parafrasejant la frase del futbolista Gerard Piqué aquest estiu (‘Neymar es queda’).   

Bona part dels mitjans han inclòs les paraules de Serracant, entre l’aclariment i la rectificació. Posteriorment l’Ajuntament ha emès un comunicat. Manté que la proposta de canvis de nom sorgirà del “treball consensuat amb entitats i associacions”, tot defensant que l’informe, un document de treball, ha de servir per establir criteris.

L’informe: “noms que cal revisar”

No obstant, malgrat el que diu el consistori, l’informe d’Abad conté criteris però també noms. Tot un annex amb un centenar de “carrers dedicats a personatges, topònims o episodis històrics que cal revisar”. “Des dels casos més flagrants fins a d’altres que tot i no ser especialment greus sí que convé qüestionar-los i replantejar-se si són mereixedors que continuïn al nomenclàtor”. Dels literats Góngora, Gustavo Adolfo Bécquer, Lope de Vega, Moratín, Calderón, Espronceda, Campoamor, Larra, Juan Valera o Tirso de Molina i dels pintors Goya i Madrazo en proposa la retirada per fomar part dels “excessos del model pseudocultural franquista”. Francisco de Quevedo i Antonio Machado formen part d’un altre apartat, aquell destinat a les persones “hostils a la llengua, cultura i nació catalana”. A Machado Abad el considera una persona “hostil a la llengua, cultura i nació catalana”. “Sota l’aurèola republicana i progressista hi ha una trajectòria espanyolista i anticatalanista”, diu l’historiador contractat per Cultura.

Malgrat la llista d’Abad i la tempesta d’estiu, i qüestionat o no si mereixen un carrer a Sabadell, Machado i la resta de literats seguiran al nomenclàtor local amb tota seguretat.

Foto portada: la plaça d’Antonio Machado.