“Cal abordar el debat sobre si el bosc de Can Deu és municipal o no”. Així s’ha expressat aquest dilluns el regidor socialista Eloi Cortés en funcions de portaveu del govern. Aquest dilluns es compleixen cinc anys de la ventada que va arrasar els boscos de la ciutat, amb gran mal al bosc de Can Deu.
El bosc és d’ús públic però de propietat privada, la Fundació 1859 Caixa Sabadell, hereus de l’extinta Obra Social Caixa Sabadell. Ara per ara viu una recuperació obligatòriament lenta, que s’allargarà un parell de dècades (més info: ‘Com està el bosc de Can Deu cinc anys després de la ventada?‘). Des dels inicis de la ventada una plataforma ciutadana ha clamat per la municipalització de l’espai natural, recollint més de 3.000 firmes, però la seva influència no ha estat massa gran. Fa tres anys el ple va rebutjar per la mínima la municipalització, que sí van recolzar tots els grups municipals llavors a l’oposició: PSC, CiU, Ciutadans i PP (més info: ‘3.000 firmes per reforestar el bosc de Can Deu‘).
El govern quatripartit va alegar que “municipalitzar no és una prioritat per recuperar el bosc”, i al·legava que ja és un espai protegit (Forest Protectora de la Generalitat, per exemple) segons va dir llavors el primer tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat, Joan Berlanga.
Però per primera vegada, ara el govern municipal assegura que és un debat que cal “abordar”. Ja fa dues setmanes l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va obrir la porta a crear un ens mixt (públic i privat) per gestionar l’espai forestal, que inclou l’Espai Natura de la Fundació Caixa Sabadell, l’ermita de Sant Julià d’Altura o l’àrea municipal de barbacoes al seu voltant.
Consorci mixt
“Fer un consorci és una de les opcions” abunda Cortés, tot recordant que ja la Diputació gestiona Sant Llorenç de Munt, que és un Parc Natural com el de Collserolla o el del Montseny. La Diputació també gestiona altres espais naturals que no tenen el grau de protecció d’un parc natural. Ho fa així al Parc del Garraf, al Parc Agrari del Baix Llobregat, al Parc de la Serralada Litoral o al Parc del Montnegre-Corredor. “Quan es fa un consorci cal valorar molt quines aportacions fa cada part”, avisa Cortés.
